VALÈNCIA. La causa oficial de la mort va ser el còlera. Sant Petersburg, l’aleshores capital de la Rússia tsarista suportava l’assot d’una epidèmia i, per tant, a ningú no li podia sorprendre que, més enllà del nom del finat, un compositor famós tant al seu país com a la resta del món occidental morira infectat per la ingesta del bacteri Vibrio cholerae.
Piotr Ilich Txaikovski (Vótkinsk, 1984, Sant Petersburg, 1893) va ser soterrat amb honors als 53 anys, una glòria amb què el règim del tsar Alexandre III tractava de tapar la diversitat sexual que representava l’autor d’obres universals com El llac dels cignes, El trencanous i òperes com Eugeni Oneguin, La dama de piques i Iolanta.
Txaikovski va afrontar la composició de la seua última òpera poc després de l’exitosa La dama de piques. La creació de Iolanta entre 1891 i 1892 –any en què es va estrenar al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg– la va abordar enmig d’una suposada crisi creativa. Els primers biògrafs parlaven del fet que patia una mena de sequera d’idees i per això tenia l’obsessió que es repetia. Tanmateix, després d’haver posat en música aquest llibret que havia fet Modest Txaikovski a partir del conte La filla del rei René, Piotr va compondre títols aclamats com el ballet El trencanous i la 6a Simfonia, una obra que el seu germà va subtitular posteriorment com ‘patètica’, que no va satisfer les expectatives en l’estrena, però, sí en la reposició.
