VALÈNCIA. Les exhumacions a penya Juliana, un lloc estratègic de la línia XYZ situat al terme municipal Betxí (la Plana Baixa) i on es van enfrontar els exèrcits de tots dos bàndols en la Guerra Civil entre juliol i agost del 1938, han tret a la llum una insígnia de l’exèrcit de terra franquista i una xapa d’un soldat republicà.
La troballa l’ha realitzat ArqueoAntro durant la campanya d’exhumació que ha dut a terme aquesta setmana en aquest lloc estratègic, on s’han trobat cossos de combatents junt amb diferents objectes bèl·lics, segons ha explicat Miguel Mezquida, director arqueològic de l’entitat.
El responsable d’ArqueoAntro ha manifestat que des de fa set anys treballen amb mitjans propis per a exhumar soldats desapareguts en el Front de Llevant. L’actual campanya –la setena– va començar dilluns passat i ha finalitzat aquest divendres. En els treballs dels últims anys s’han recuperat vint-i-sis cossos. Ara, a ells se sumen les restes de dos combatents més localitzats aquesta setmana a penya Juliana.
“Ací ixen les restes regirades i apareixen xicotets elements que et donen moltes pistes. Al principi de la campanya, van trobar una insígnia de l’exèrcit de terra i, ahir, una xicoteta xapa identificativa de l’exèrcit republicà”, ha relatat Mezquida.
“Si tenim una mica de sort i queda alguna cosa en els arxius d’Àvila o Salamanca igual podríem conéixer el nom d’un dels soldats que va poder estar combatent ací o, fins i tot, dels que hem exhumat. Just al costat d’on va aparéixer la xapa, l’any passat vam exhumar restes d’un combatent”, ha agregat.
Segons l’arqueòleg, no és estrany trobar objectes de tots dos bàndols perquè, tot i que la línia XYZ va servir com a defensa republicana per a frenar l’atac de l’exèrcit de Franco, finalment, va ser ocupada. La penya Juliana va ser “l’última posició que va prendre l’exèrcit franquista en el Front del Llevant (línia XYZ)”.
Quan va acabar la guerra en aquella zona, l’exèrcit de Franco “va reutilitzar part de les infraestructures de les trinxeres republicanes i en va construir de noves”. En canvi, altres que no els servien van ser usades per a “enterrar les restes dels soldats republicans”.
“Seguint eixes trinxeres trobem material bèl·lic com la xapa i la insígnia, però també cossos de soldats”, ha indicat. A penya Juliana tenen identificades quaranta fosses i dels vint-i-huit cossos trobats en la línia XYZ, uns quinze s’han localitzat en aquest lloc.
En els set anys de treball en el Front de Llevant i gràcies a les indicacions i pistes dels veïns, ArqueoAntro ha identificat huitanta fosses, la meitat a penya Juliana, i han intervingut en huit, com ara les de Betxí, del Toro (l’Alt Palància) o d’Abejuela (Aragó).
“La localització de la insígnia de l’exèrcit de terra i la xapa han sigut dos èxits. També redunden en les dades que existeixen a nivell històric i reforcen les hipòtesis”, ha apuntat.
Mezquida ha lamentat que fa anys que treballen en exhumacions “sense ajudes” institucionals i finançades a través de campanyes de micromecenatge, de les matrícules dels cursos que imparteixen o amb diners de la seua pròpia butxaca.
No obstant això, ha mostrat la seua confiança que el compromís de la nova diputada de Memòria Històrica de la Diputació de Castelló siga “una realitat” i puguen fer “com la de València, que ha avançat els diners per a les exhumacions de Paterna”.
