VALÈNCIA. Morella va viure una època daurada durant l’edat mitjana. Entre els segles XIII i XV es van ampliar les muralles de la població, es van alçar les torres i es van construir les esglésies. Va ser un període d’apogeu, on el castell que corona la mola sobre la qual s’erigeix la capital dels Ports va augmentar la seua majestuositat. Durant els seus huit segles d’existència ha estat pràcticament sempre ocupat, i en ús fins a principis del segle XX, moment en què la fortalesa va ser abandonada. Aleshores, “el castell i l’entorn estaven molt deteriorats”, recorda Carlos Sangüesa, director de la xarxa de museus de Morella. L’interés per ocupar l’edificació havia desaparegut, però no sempre havia sigut així. Al llarg dels segles, senyors, monarques i militars es van disputar l’edificació fins al 1912, any en què les claus del monument –declarat Bé d’Interés Cultural– van anar a parar a Madrid. No seria fins als primers anys del segle XXI que el castell tornaria a ser motiu de conflicte, però, no per qui seria el propietari sinó per qui l’havia de gestionar.
El castell de Morella, principalment,”va ser una fortalesa reial”, afirma Sangüesa, qui apunta que la data de construcció es desconeix amb exactitud. Tot i això, les muralles medievals deixen veure restes musulmanes sobre les quals, a partir de la conquesta de Jaume I, s’alçaria un dels castells més grans de l’Estat. “La fortalesa morellana és una de les que major superfície ocupa”, ressalta, en aquest sentit, l’alcalde de la localitat, Rhamsés Ripollés. El consistori treballa actualment en les obres de rehabilitació dels edificis que envolten la plaça d’Armes, la part més alta de la mola, al bell mig dels murs del castell, per a fer visitable la zona i recuperar més trams de la muralla per a ampliar el Passeig de Ronda, de manera que es descobriran punts on “es poden veure elements del passat musulmà amb la construcció cristiana”, ressalta l’alcalde de Morella.
Morella va ser l’escenari de diverses batalles del Cid en l’època musulmana, però la primera disputa per a ser l’amo de la fortalesa no es produiria fins el 1231, amb la conquesta cristiana. Des d’aleshores, majordoms reials, monarques de diverses dinasties, maulets, botiflers, carlistes, isabelins i, finalment, militars han sigut els inquilins del castell, que va passar a ser propietat de l’estat espanyol a principis del segle XX després que el 1911 abandonara la construcció l’últim regiment d’infanteria que ocupava l’edifici des del 1836.
En la línia cronològica d’ocupació de la fortalesa, Blasco d’Alagó va ser el primer a reclamar el castell després d’haver conquerit la població seguint les ordres de Jaume I l’any 1231. El monarca havia promés al seu majordom la propietat de les places que aconseguira sumar per a la corona catalanoaragonesa, però, davant la fortalesa de Morella, el conqueridor no va cedir als desigs del majordom reial. El rei va nomenar l’aragonés senyor de Morella, però el castell seria per a la monarquia. De fet, recorda Carlos Sangüesa, “va caldre emetre una concòrdia de pau l’any 1235 per a solucionar la pugna pel castell”.
A l’antic Regne de València se succeïen els monarques i el castell de Morella canviava de mans “però sempre en poder reial”, emfatitza l’historiador. Amb la Guerra de Successió, “tant els maulets com els botiflers van ocupar la fortalesa fins a l’any 1710, quan va passar a mans dels borbons”, explica Sangüesa. Un fet similar esdevindria durant les guerres carlines, quan l’edificació seria ocupada pels diferents bàndols, de manera que “es produirien alternances” fins a acabar el conflicte i, aleshores, s’hi instal·laria un regiment d’infanteria que ocuparia el convent i el castell des del 1836 fins el 1911.
Disputes amb rerefons polític
Si el castell de Morella havia sigut el centre d’enfrontaments entre nobles, monarques i bàndols contraris durant els últims huit segles, en les darreres dècades les disputes han fet el salt a l’àmbit polític. Amb la fortalesa en poder de l’Estat, el Ministeri de Cultura, amb l’arribada del període democràtic, va cedir la gestió a l’Ajuntament fins al 2001. Aquell any de principis del segle XXI, de nou van reaparéixer les picabaralles per la propietat de la fortificació. Aleshores, l’actual president de la Generalitat, el socialista Ximo Puig, era alcalde de Morella, i a la Moncloa governava el popular José María Aznar. El cap de l’executiu espanyol va traure al consistori les competències sobre el castell i les muralles de la ciutat i les va cedir, per a 10 anys, a la Diputació de Castelló, una institució que aleshores estava en mans de Carlos Fabra. La corporació va agafar les claus del fortí morellà el 2002, però, dos anys després, es va produir un nou canvi de color polític al govern espanyol.
El Ministeri de Cultura –que aleshores dirigia Carmen Calvo, l’actual vicepresidenta en funcions del govern de Pedro Sánchez– va decretar l’any 2006 el retorn de la gestió del castell i les muralles a l’Ajuntament de Morella, una decisió del govern de José Luis Rodríguez Zapatero que va acabar en l’Audiència Nacional, després del recurs presentat per la Diputació de Castelló, encara sota el mandat de Carlos Fabra. El tribunal, però, va avalar la cessió del baluard al consistori el 2008.
Un nou marc de gestió
L’any 2012 es va establir un nou conveni entre el govern espanyol i l’Ajuntament de Morella que no va acabar de donar els fruits que esperava el consistori. “Donava problemes per a invertir i recaptar fons de finançament”, assenyala Rhamsés Ripollés. En aquest sentit, després dels canvis de gestors de les últimes dècades “hi havien projectes de rehabilitació encallats”, afegeix l’alcalde de Morella. Aquesta setmana, però, s’ha subscrit un nou marc de col·laboració entre l’Administració estatal i la municipal amb un nou acord on el Ministeri cedeix al consistori el castell i les muralles per un període de 50 anys, revisable cada dècada. El nou marc “permet solucionar” qüestions relatives als ingressos per a dur a terme obres d’actuació. “Amb el nou conveni podrem accedir a fons d’altres administracions i adherir-nos a l’1,5% cultural del Ministeri de Foment”, una línia d’inversions en recuperació de patrimoni històric que hi destina la cartera d’obres públiques del govern espanyol, recorda Ripollés.
El castell i les muralles de Morella van assolir aquest mes de juliol la xifra d’un milió de visitants des que el consistori gestiona el monument que corona la localitat dels Ports, una xifra que representa una mitjana de 100.000 visitants mensuals, recordava fa unes setmanes l’Ajuntament en un comunicat. Davant aquesta fita, s’ha subscrit el nou conveni de cessió per a mig segle, un acord on el consistori serà l’encarregat de custodiar, vigilar i mantindre el monument, així com organitzar activitats culturals i turístiques.
El Ministeri de Cultura, per la seua banda, a través de la Direcció General de Belles Arts, col·laborarà mitjançant els seus pressuposts en les actuacions de conservació, rehabilitació i restauració dels monuments; prestarà l’assistència tècnica a l’Ajuntament, i supervisarà totes les actuacions de restauració. A més, a través de la Gerència d’Infraestructura i Equipament de Cultura, autoritzarà les activitats d’utilització dels immobles i prestarà el seu suport tècnic a totes les possibles sol·licituds d’ajudes i subvencions que propose l’Ajuntament de Morella.
