VALÈNCIA. Emergència climàtica és el concepte del 2019 segons Oxford Dictionaries. De fet, aquest mateix dijous va ser el Parlament Europeu qui va declarar l’emergència climàtica. A casa nostra són diverses les ciutats i municipis que s’han sumat a la declaració. També el Consell es va ‘allistar’ a l’emergència climàtica a través d’una declaració institucional el passat 6 de setembre.
Però els titulars sobre aquestes declaracions comparteixen espai amb les notícies sobre Puerto Mediterráneo, l’ampliació del port de València, el PGE d’Alboraia o les obres de la V-21, amb l’enderrocament del Forn de Barraca com a clar símbol de la destrucció que amenaça l’horta valenciana.
De fet, la demolició d’aquesta alqueria el passat 27 de setembre va enxampar l’equip de la companyia Atirohecho preparant la seua nova obra, Ingovernables, “un homenatge a les que han lluitat per defensar el territori, l’horta, el dret a viure en pau”. Un homenatge, també, “a les que han perdut”, és a dir, “a tota aquella gent que ha sigut expulsada de les seues cases i a qui se li ha expropiat els camps”, explica la directora de l’espectacle, Carla Chillida (Fotogaleria).
La lluita del moviment Per l’Horta, però també de la gent dels col·lectius i associacions d’Entrebarris, es pot identificar en l’obra, ja que parla tant de la defensa del territori com de l’habitatge. “Tot forma part del mateix pla especulatiu de les empreses ajudades per les institucions”, conta Chillida. Així, Ingovernables es presenta com “un recorregut pels diferents espais quotidians que conformen una de les problemàtiques més importants generades a partir de la crisi global del 2008”. “La mateixa caiguda del mercat immobiliari va donar peu a una nova fase del capitalisme financer, centrat una vegada més en un dret bàsic de les persones: l’habitatge”, continua la nota. A això se suma l’agreujament de la destrucció del territori, que “ara s’ha tornat més voraç i agressiu”. Les conseqüències, les coneixem: turistificació; gentrificació; expulsió de veïnat de les seues cases i barris, i paratges naturals i rurals fets malbé “sota la piconadora del fals ídol”. És a dir, territori i habitatge –si és que es poden dissociar– arrasats per a fer negoci.
A través de texts àcids, durant la representació es creen situacions hilarants; a través del moviment i de la dansa política, es representen els fluxos de persones que perden el seu mitjà de vida, el seu habitatge i la seua dignitat. “Tot aquest sistema neoliberal és una gran comèdia, en la qual uns riuen i unes altres aplaudim des del galliner”, descriuen els responsables. Però potser s’han acabat els temps de riure i celebrar; “potser en el fons no estan tan segurs sobre les seues torres d’ivori”; “potser, i només potser, encara tenim les forces per a donar guerra”. Ingovernables, doncs, no tanca les portes a l’esperança perquè “en un món sense pla B, trobem sortides a la devastació depredadora del capital”.
En total són set els intèrprets que defensen en escena les paraules i els gests que acompanyen el moviment: Rafa Marí Peña, Manuel Climent i Canchal, Florian Gründel, Rafa Segura, Yarima Osuna, Carla Chillida i Margarida Mateos. L’espectacle s’estrena aquest divendres a les 20.30 hores a La Rambleta. També hi haurà representacions aquest dissabte i diumenge. No obstant això, aquesta nova producció d’Atirohecho –amb el suport econòmic de La Rambleta– aspira a seguir de gira per altres escenaris.
Pretén remoure consciències l’obra? I tant. Però Chillida apunta que el teatre polític pot tindre “funcions diferents” i manifesta que per l’espai on es representarà Ingovernables “s’aproparà més gent que la que ja està conscienciada”. Així doncs, des d’un vessant artístic hi haurà persones que es reafirmaran en la seua postura, però també d’altres que, potser per primera vegada, comencen a qüestionar-se què està passant al seu voltant, al nostre voltant.
