Diari La Veu del País Valencià
Un informe universitari detecta pràctiques irregulars en l’admissió d’alumnat en centres concertats

VALÈNCIA. Un estudi emmarcat en el projecte d’investigació ‘Mapa Escolar de València’, encarregat per l’Ajuntament de València a la Universitat de València, posa en qüestió els processos de matriculació dels centres concertats de la ciutat de València. Segons l’informe a què ha tingut accés Diari La Veu, les sol·licituds d’escolarització als col·legis concertats acumulen els trams més nombrosos d’alumnat procedent, segons les rendes presentades pels seus pares, de les classes menys afavorides econòmicament.

Així, el percentatge d’alumnat amb punts per renda baixa admés en centres concertats estaria més de dos punts percentuals per damunt de l’alumnat de les mateixes característiques admés en centres públics, fins a arribar a una xifra del 77,13%.

Al respecte, l’informe subratlla que això podria ser “indici de possibles pràctiques irregulars que l’administració educativa encarregada de supervisar el procés hauria d’investigar” i, en cas que no existiren aquestes irregularitats, l’equip d’experts titlla el criteri d’assignació de “clarament ineficient”. En eixe sentit, exposen que “resulta estrany que quasi tres quartes parts de les sol·licituds de plaça escolar es troben en situació de baixa renda de la unitat familiar”.

A l’estudi de la Universitat de València s’indica que aquesta tendència “s’estaria produint de manera completament oposada a la de la majoria de casos estudiats. I a la lògica”. A més, consideren aquesta circumstància tan estranya que, “sempre que aquesta concentració no siga fruit d’irregularitats, converteix la ciutat de València en un cas digne d’estudi particular”.

A més, l’informe explica que aquesta situació “es produeix en la majoria de districtes independentment de la seua condició socioeconòmica” i destaca el cas particular d’un centre concertat ubicat en una de les àrees de major renda de la ciutat i que, malgrat la seua ubicació, presenta “un percentatge pròxim al 90% d’alumnat amb punts per renda baixa”.

“Si analitzem els percentatges d’admissió d’alumnat de baixa renda en els diferents centres escolars, observem com la seua concentració en alguns centres on s’escolaritza tradicionalment la burgesia de la ciutat és major que en molts centres escolars situats en barris menys afavorits”, explica l’equip d’investigació multidisciplinar que ha fet l’estudi.

El projecte d’investigació ‘Mapa Escolar de València’ l’ha encarregat l’Ajuntament de València –a proposta de València en Comú– a la Universitat de València amb l’objectiu de realitzar una investigació del conjunt del sistema d’educació obligatòria de la ciutat i proposar modificacions.

El districte únic, en qüestionament

L’informe sosté que “no existeix cap raó objectiva des del punt de vista de l’admissió de l’alumnat que conduïsca a la necessitat d’eliminar o restringir el criteri de proximitat per a l’assignació de places escolars als centres educatius de la ciutat mitjançant l’anomenat districte únic”. “Les famílies valencianes prefereixen escolaritzar els seus fills i filles en centres pròxims als seus domicilis”, postil·la.

El document contrasta les dades del procés d’admissió del curs 2014-2015, en el qual es va eliminar el criteri de proximitat per a l’assignació de punts als centres escolars de la ciutat de València, amb els del curs 2018-2019, en el qual s’assignen punts per domicili familiar en el mateix districte del centre o en el districte confrontant. En comparar les dades de tots dos processos, s’observa “com no existeixen grans diferències en la distribució general de la procedència de les sol·licituds”.

En concret, puntualitza, “entorn del 65% de les sol·licituds d’admissió en tots dos cursos es van fer en centres situats en el mateix districte que el domicili familiar, amb una variació entre tots dos cursos inferior a dos punts percentuals”.

En aquesta línia, la investigació defensa que “les famílies valencianes prefereixen escolaritzar els seus fills i filles en centres pròxims als seus domicilis” i, per tant, aposta pel fet que “la principal mesura que l’administració educativa pot implementar per a promoure la llibertat d’elecció de centre escolar per la seua part és garantir la dotació de centres escolars prop dels seus domicilis”.

Comparteix

Icona de pantalla completa