VALÈNCIA. Just coincidint amb aquest episodi de gota freda, que ha provocat inundacions amb conseqüències desoladores en alguns casos, l’Observatori de la Sostenibilitat ha presentat l’estudi ‘Risc d’inundacions a Espanya en la franja dels primers 10 quilòmetres de costa’, que se centra en l’anàlisi dels usos del sòl i de la superfície afectada per inundacions i, a més, proporciona mapes de les àrees on el risc d’inundació és major.
La costa valenciana i la catalana concentren les principals afeccions. A més, l’informe destaca “tant en termes absoluts com percentuals” la demarcació de València com aquella on hi ha més extensions artificials amenaçades per inundació. I, més concretament, seria el tram de la costa entre el sud de la ciutat de València i el Cap de la Nau (Xàbia) aquell que concentra un major risc d’impacte sobre superfície urbana per inundacions en la costa espanyola, amb més de 1.500 hectàrees de superfície artificial situades sobre làmines d’inundació en un tram de costa de vora 100 quilòmetres.
L’estudi defineix 14 hotspots o punts amb major perill a tota la costa. En aquesta llista hi ha la costa de la Marina Alta; Gandia-Oliva; Alaquàs-Catarroja, i Vinaròs-Peníscola. També s’hi troben Isla Cristina-Ayamonte (a la demarcació de Huelva); Palmones-Guadarranque (Càdis); Bajo Guadalhorce (Màlaga); Bajo Andarax (Almeria); Cartagena (Múrcia); San Javier-Los Alcázares (Múrcia); Empuriabrava-Santa Margarida (Girona); Palma de Mallorca (les Illes Balears); Gijón (Astúries), i Bajo Urumea (Guipúscoa).
La urbanització turística, principal responsable
Segons recull l’Observatori de la Sostenibilitat, cap demarcació costanera del Mediterrani o de l’Atlàntic sud pot considerar que el seu risc d’inundació siga reduït “en termes d’extensió antròpica afectada”. Només les demarcacions costaneres gallegues poden “presumir” de tindre un baix risc d’inundació.
El resum executiu de l’informe posa de manifest que la majoria de les àrees artificials en risc d’inundació són conseqüència “de la construcció impulsada pel sector turístic immobiliari”. Per això, la principal recomanació que fa l’Observatori de la Sostenibilitat és que es duga a terme una “correcta gestió del territori, de manera que s’evite el creixement dels nuclis urbans en àrees on el risc d’inundació catastròfica siga significatiu”.
Els responsables de l’estudi lamenten que “per a grans extensions del territori aquesta recomanació arriba tard, com a conseqüència especialment de l’explosió de l’urbanisme turístic des de la segona meitat del segle XX”. “En aquests llocs –assenyalen– les recomanacions han de centrar-se a tractar d’amortir i previndre els danys”. No obstant això, indiquen que no s’ha de renunciar, “especialment en punts de risc molt elevat, a la retracció de la superfície urbanitzada, sobretot en àrees urbanitzades il·legalment o irregularment”.
Comunicació immediata a les administracions i a la ciutadania
L’Observatori de la Sostenibilitat destaca la importància que les administracions, especialment les locals, i la ciutadania coneguen la situació dels seus nuclis urbans respecte al risc d’inundació, “especialment en un context com l’actual, en què tot apunta a l’increment dels episodis meteorològics extrems com a conseqüència del canvi climàtic”.
Per això, les principals recomanacions de l’informe són la comunicació immediata a la ciutadania, especialment als propietaris d’habitatges i negocis. Segons l’Observatori de la Sostenibilitat, aquesta informació està disponible en l’administració estatal però no s’ha fet arribar a través de les autonomies als ajuntaments i a la ciutadania, per la qual cosa “molts d’ells pateixen greus situacions de risc, com s’està veient aquests dies”.
Retirar els edificis de les zones inundables
De l’informe també es desprén que en moltes àrees turistificades de la costa valenciana, balear i andalusa s’han produït importants desenvolupaments urbanitzadors en àrees amb clar risc d’inundació, sense que s’haja previst aquesta circumstància. “Això és una cosa que s’ha de corregir en el planejament territorial actual i futur per a minimitzar el risc d’inundació”, afegeix.
Per això, es recomana que es retiren gradualment aquestes edificacions: “El canvi climàtic augmentarà l’increment dels episodis meteorològics extrems, per la qual cosa, com més prompte s’actue, millor serà”.
També es menciona el treball realitzat “aigües amunt” dels punts crítics d’impacte sobre les àrees urbanes. La forma més efectiva d’evitar danys catastròfics està en la gestió sostenible del territori, indica l’Observatori. Per això parlen de la importància de “recuperar la funcionalitat natural de les riberes dels rius i la funcionalitat de les seues planures d’inundació naturals, a fi de laminar les avingudes, reduint l’erosió i l’impacte sobre els nuclis habitats”.
