VALÈNCIA. La plataforma Horta és Futur No a la ZAL ha presentat un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià contra el decret que regula el Pla Especial de la Zona d’Activitat Logística (ZAL) i contra determinacions del Pla d’Acció Territorial de l’Horta que “obvien la protecció d’aquesta zona estratègica per al territori valencià”, segons ha informat el col·lectiu en un comunicat.
El Pla Especial aprovat el passat novembre del 2018 per part del govern per a impulsar la ZAL a la pedania de la Punta, a la ciutat de València , “incorre en greus errors procedimentals i contravé les determinacions que la llei urbanística valenciana i el pla de l’Horta (PATH) imposen”, assenyala la plataforma.
Aquestos errors, continuen, es deuen al fet que el Pla Especial “assumeix que el sòl sobre el qual es desenvolupa és urbà”. En aquest sentit, Horta és Futur recorda que una sentència del Tribunal Suprem (TS) del 2015 –que ratificava el pronunciament en aquest sentit del TSJ el 2013– “va anul·lar el pla en el seu moment” com també ho va fer “la sentència del 2017 del TS, que anul·la el projecte de la xarxa elèctrica d’alta tensió que li dona subministrament”.
Així doncs, Horta és Futur defensa que la sentència del 2015 del TS “obliga a començar el procediment des de zero” i, per tant, que l’Administració faça “un estudi d’impacte ambiental estratègic”. El fet de no dur a terme aquest procediment “podria implicar l’anul·lació del pla per quarta vegada, la qual cosa suposaria una nova oportunitat per a recuperar l’espai de la ZAL per a hortes i espais naturals que connectaren el final del riu Túria amb el Saler i l’Albufera”, expliquen.
Però, a banda dels “errors procedimentals”, Horta és Futur assenyala altres “greus errors de fons” en el Pla Especial de la ZAL perquè “contravé els principis i determinacions de la legislació urbanística i territorial valenciana”.
En aquest sentit, expliquen que actualment hi ha vigent “una legislació urbanística i territorial relativament avançada, són com la LOTUP i els successius Plans d’Acció Territorial (PAT), que pretenen una visió supramunicipal i estratègica del territori per a evitar la pèrdua de patrimoni i valors ambientals i dinamitzar els poders econòmics existents”. Però, aquesta normativa “s’ha ignorat introduint excepcionalitats ad-hoc, de manera que ens han obligat a presentar també un recurs contra les determinacions que la desprotegeixen”.
Horta és Futur indica diverses afectacions com a conseqüència del desenvolupament del Pla Especial de la ZAL, com ara que els corredors de connexió d’infraestructura verda han de tindre una amplària mínima de 500 metres, “precisament l’ample de la ZAL” però el Pla Especial “preveu uns connectors ecològics que en el tram més ample no arriben als 30 metres d’amplària”.
És per això que “desenvolupar la ZAL posa en perill l’Horta de Rovella, que ara quedarà definitivament aïllada i desconnectada de la resta d’agroecosistema, la qual cosa condemna a la degradació i probable desaparició” i això implicaria “la pèrdua automàtica del reconeixement de Patrimoni Immaterial de la Humanitat que ara té el Tribunal de les Aigües” i, per últim, es perdria “una oportunitat històrica: connectar el Jardí del Túria i el Saler”. En aquest sentit, alerten que, “tenint un Parc Natural a quatre quilòmetres del centre d’una ciutat i un riu verd que l’articula, no és racional que es decidisca posar just al mig un polígon industrial per al qual existeixen altres alternatives d’ubicació”.
Finalment, acusen el cap del Consell, Ximo Puig, i l’alcalde de València, Joan Ribó, de tindre “manca de visió i voluntat política”, de “no haver estudiat seriosament les possibles alternatives” i d’haver fet un “improvisat maquillatge del projecte de la ZAL del PP”, motius pels quals recorren als tribunals “esperant que el TSJ anul·le de nou el Pla Especial de la ZAL”.
