VALÈNCIA. El País Valencià té un 22,9% de la costa urbanitzada, fet que el situa com la segona autonomia més urbanitzada de tot el litoral espanyol –per darrere de Catalunya i per davant d’Andalusia, Euskadi i Múrcia–. A més, aquest percentatge quasi coincideix amb el d’hàbitats naturals que queden fora de les figures de protecció de la natura, un 23%. Aquestes són algunes de les dades que recull l’informe ‘A toda costa 2019’, publicat per Greenpeace, en el qual es fa una anàlisi “dels ecosistemes costers vulnerables a la urbanització massiva del litoral”.
L’organització es mostra preocupada per aquesta situació de “gran pressió urbana”, ja que “la superfície urbanitzada és més del doble que la superfície d’hàbitats naturals carents de protecció”.
L’informe continua dient que aquests hàbitats naturals fora dels espais de protecció de la natura ocupen 37.931 hectàrees; d’aquests, un 86,1% estan reconeguts com d’Interés per la Unió Europea. A més, hi ha fins a huit hàbitats naturals prioritaris –segons aquest document– fora dels espais de protecció.
El perill de reactivar megaprojectes urbanístics
Greenpeace també fa referència a diversos megaprojectes urbanístics dissenyats “fa anys, durant la bombolla immobiliària”, que van quedar aturats amb la crisi econòmica i que ara s’han tornat a reactivar. Així, indiquen que n’hi ha un a cada demarcació: a Torreblanca (la Plana Alta) està el cas del PAI Doña Blanca Golf; a Cullera (la Ribera Baixa), el conegut com a Manhattan, i a Oriola (el Baix Segura), l’UE2 Alameda de Mar, previst sobre l’última platja que queda sense urbanitzar en aquest municipi, Cala Mosca.
Precisament sobre Cala Mosca posa el focus l’informe de Greenpeace, ja que consideren que està amenaçada per “un projecte urbanístic plagat d’irregularitats”. Amb tot, posen esperances en el PATIVEL (el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral), ja que “si passen més de cinc anys sense que es duga a terme el projecte urbanístic de Cala Mosca, el sòl passa a ser no urbanitzable i aquesta platja i les seues espècies se salvarien l’any 2023”.
D’això dependrà, doncs, el futur de diverses plantes catalogades com a vulnerables com ara l’esteperola de penya-segat(Helianthemum caput-felis).
