La jove goda Florinda, dita «la Cava», fou la responsable inconscient de la fi d’una Espanya que s’exhaurí, la dels gots. Ella, la Florinda, no ho volia, però la set luxuriosa del rei Roderic propicià la venjança del pare de la xicota, el comte de Ceuta Julià, que sentí tacat el seu honor, i d’això la invasió, de nord-africans i àrabs, i la conversió de la Hispània goda en l’aràbiga Alandalús. La cosa, passar de cristians a moros, no anà d’un dia, però hi ha un moment, un succés, que marcà el descabdellament dels esdeveniments, i aquest fou —deien els relats medievals— l’ajuntament carnal del rei adúlter amb la bella Florinda.
