VALÈNCIA. La Fiscalia Anticorrupció ha arribat a un acord amb l’exconseller de Solidaritat i exportaveu del PPCV a les Corts Rafael Blasco i l’empresari Augusto César Tauroni –els dos principals acusats en el cas per irregularitats en subvencions a ONG i en el projecte d’un hospital a Haití que mai es va dur a terme–, per la qual cosa els dos processats reconeixeran els fets pels quals se senten en la banqueta i acceptaran penes pròximes als tres anys i mig de presó.
Aquest pacte s’emmarca en el segon judici del cas, que va arrancar formalment dilluns passat i en el qual es jutgen dues peces del conegut com a cas Blasco –2 i 3– sobre les quals el jutjat d’instrucció número 21 de València va donar per conclosa la investigació l’any 2017 pels delictes de prevaricació, suborn, associació il·lícita, malversació, encobriment, frau de subvencions, blanqueig i falsedat documental.
Per aquestes peces, Anticorrupció sol·licitava 16 anys de presó per a Blasco i demanava com a responsabilitat civil la quantitat de 4.639.840 euros a favor de la Generalitat. No obstant això, la pena més elevada que reclamava el fiscal és per a Augusto César Tauroni, amb una petició de presó de fins a 21 anys i mig.
També reclamava que se li fixara una multa de 3.136.800 euros i el decomís dels seus dos apartaments de Miami i un iot, a més dels diners dels comptes dels Estats Units de diferents societats per un delicte de blanqueig de capitals.
Blasco ja va ser condemnat per un frau d’ajudes al Tercer Món en la primera de les peces del cas i roman en règim de semi llibertat des de febrer, després d’accedir al tercer grau després del seu pas per presó.
En aquesta causa es jutja en total 24 persones, entre ells l’excúpula en la Conselleria de Solidaritat (l’exsecretària general, Tina Sanjuán; l’exdirector general, José María Felip i l’excap d’àrea de Solidaritat, Marc Llinares); els empresaris Augusto César (igualment condemnat en el primer judici) i Arturo Tauroni, i el president de l’ONG Esperanza Sin Fronteras, Fernando Darder, entre d’altres.
En el cas de l’exconseller se li atribueixen els delictes de malversació de fons públics, prevaricació administrativa, falsedat en document oficial comesa per funcionari públic i associació il·lícita o alternativament organització criminal. El jutjat encarregat de la instrucció va adoptar en el seu moment mesures per a assegurar les responsabilitats pecuniàries, que en el cas Blasco es van fixar en 8,2 milions d’euros.
Fins a huit milions es van establir per a Augusto César Tauroni i per a Llinares –per a la resta d’exalts càrrecs són menors–, i de 3,6 milions, a Darder.
En el seu moment, el fiscal que es va encarregar de la investigació de la major part del cas i que va dirigir l’acusació pública en el primer dels judicis també va aconseguir acords previs amb Blasco i Tauroni. No obstant això, després del nomenament de Vicente Torres com a magistrat del Tribunal Superior de Justícia valencià, el fiscal d’Anticorrupció Jesús Carrasco es va fer càrrec de la causa i va tombar aquests pactes.
Un nou pacte
Ara Carrasco ha arribat a acords amb Blasco, Tauroni i altres acusats en aquest procés. Els pactes amb aquests dos acusats s’han format únicament amb la Fiscalia, mentre que les altres dues acusacions –l’Advocacia de la Generalitat com a acusació popular i la Coordinadora Valenciana d’ONGD en representació de la particular– no han tancat pactes amb l’exconseller i amb l’empresari però sí almenys amb altres quatre processaments.
D’aquests acords –amb tres empresaris i el secretari de la Fundación Hemisferio, que han consignat diners en el jutjat o tenen el compromís de fer-lo– sí que participen totes les parts.
Judici ajornat
La Secció Cinquena de l’Audiència de València va decidir ajornar el passat 15 d’abril fins al 6 de maig aquest judici davant la impossibilitat al·legada per les defenses d’abordar la vista amb la preparació suficient i la possibilitat d’aconseguir un acord amb el fiscal anticorrupció.
Els advocats dels acusats van denunciar un canvi de criteri d’última hora de Fiscalia Anticorrupció en els termes en els quals s’havia aconseguit fins al passat 5 d’abril un pacte de conformitat amb ells, amb el que esperaven evitar el judici. Per contra, Carrasco va assegurar que aquest relat era “absolutament incert” i va oposar a aquesta petició majoritària de les defenses. Sobre aquest tema, va assenyalar que per a Anticorrupció faltava la consignació de les responsabilitats civils, que va qualificar “d’indefugibles i insalvables” per a arribar a un acord.
