MADRID. La Fiscalia del Tribunal Suprem ha arxivat les diligències contra el diputat i secretari general de Vox, Francisco Javier Ortega Smith, acusat de delicte d’odi per unes manifestacions sobre els musulmans en un míting a València al setembre del 2018. Malgrat que aquestes declaracions no tenen encaix en el Codi Penal, el fiscal subratlla que el contingut del discurs li resulta “inadequat”, “abominable” i, “fins i tot, repulsiu”.
Així ho indica el fiscal de l’Alt Tribunal, Luis Navajas, en un escrit en el qual informa de l’arxivament de la investigació penal contra el dirigent de Vox, remesa per la Fiscalia Provincial de València després d’una denúncia de l’associació Musulmans contra la Islamofòbia.
“El nostre enemic comú, l’enemic d’Europa, l’enemic de la llibertat, l’enemic del progrés, l’enemic de la democràcia, l’enemic de la família, l’enemic de la vida, l’enemic del futur es diu invasió, es diu la invasió islamista”, va dir Ortega Smith al Casino d’Agricultura de València.
Els denunciants van demanar per a l’ara regidor de l’Ajuntament de Madrid l’aplicació de l’article 510.1 del Codi Penal, que castiga les provocacions a la discriminació, a l’odi o a la violència contra grups o associacions per motius racistes, antisemites o altres referents a la ideologia, religió o creences.
Però la Fiscalia del Suprem interpreta que per a aplicar eixe article cal un delicte de provocació, és a dir, que s’ha d’incitar a la comissió d’un delicte i no n’hi ha prou amb “una actuació estimulant vaga”, sinó que ha de tindre una virtualitat de persuadir i convéncer.
Així, entén que les apel·lacions del dirigent de Vox a “l’enemic comú” són significatives, però que “no fa cap incitació a defensar-se” d’aquest. Argumenta la Fiscalia que la provocació consisteix en algú que sense voler cometre un delicte, intenta que algú l’execute, i que aquest no és el cas, ja que el dirigent de Vox “en cap moment” fa cap incitació a defensar-se amb actes o omissions que puguen ser considerades com a delictes.
Segons el parer del ministeri públic, encara que un discurs puga semblar “abominable” –i en aquest cas, deixa clar que li ho sembla–, no poden aplicar-se unes normes “reservades només per a determinades conductes especialment greus”.
