VALÈNCIA. La col·lectivitat, la unió i i la simbiosi amb la tecnologia. L’home i la màquina formen un únic fet que ha de resultar una aportació positiva i optimista per a la societat del primer terç del segle XX. Fernand Léger es plantejava l’art com una eina social que havia de arribar a tota la gent, especialment, a les classes populars.
L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) inaugura aquest divendres la major retrospectiva que s’ha fet “en els últims 15 o 20 anys” de Fernand Léger. L’artista francés es va moure entre el cubisme i l’abstracció i va propiciar l’eclosió del pop art ja a mitjans del segle XX. Des del 3 de maig fins al 19 de setembre del 2019 arriba a València, a través de la col·laboració entre l’IVAM i la Tate Liverpool, Fernand Léger i la vida moderna. La mostra proposa un recorregut per tota la trajectòria de l’artista, que va ser capaç, “quan tots no ho van aconseguir, de crear un llenguatge propi”, ha defensat aquest dijous durant la presentació de l’exposició el director del museu José Miguel García Cortés.
La mostra s’enquadra dins de les exposicions cabdals del 30é aniversari de l’IVAM, que s’està celebrant al llarg d’aquest any. Léger és un artista multidisciplinari. Un arquitecte que, en arribar a París, es va formar en pintura i va començar a produir quadres, pel·lícules i textos; tres disciplines que queden recollides en aquesta exposició retrospectiva. “Léger és un artista de la seua època i del seu temps que aborda el món industrialitzat i les grans metròpolis mecàniques”, ha recordat García Cortés sobre el context de l’artista.
