VALÈNCIA (EUROPA PRESS). La família d’un afusellat pel franquisme ha localitzat l’acta fundacional del PSOE de la localitat de Riba-roja de Túria, un document en el qual es detalla el nom dels membres de l’executiva i les seues funcions. L’agrupació va quedar constituïda legalment l’1 de març del 1936, pocs mesos abans que esclatara la Guerra Civil espanyola.
Segons ha informat el PSPV en un comunicat, l’acta permet revelar l’origen i la fundació de l’agrupació local gràcies a les gestions realitzades en els últims mesos pels familiars d’un dels militants que la van constituir.
L’actual agrupació socialista de Riba-roja de Túria està preparant els actes oficials per a commemorar el 85é aniversari de la constitució legal, que es complirà l’any 2021, amb diversos esdeveniments i celebracions “pels homes i les dones que van ajudar a la fundació de l’agrupació socialista d’aquesta localitat en un dels períodes més convulsos de la història espanyola”.
Els papers recuperats per les netes de José Navarro –un dels fundadors de l’agrupació– a través de la Fundació Pablo Iglesias tenen “una indubtable importància històrica, ja que ajuden a esbrinar algunes qüestions d’índole interna de l’agrupació socialista de Riba-roja de Túria, com ara el nom de tots els membres de la comissió executiva que la van fundar, els objectius polítics dels seus militants en la vespra de la Guerra Civil o l’aprovació del reglament d’organització”.
La comissió executiva local de Riba-roja de Túria va quedar constituïda l’any 1936 per Antonio Miguel Enguídanos com a president; el vicepresident era Ángel Policarpo; com a secretari de l’agrupació va ser triat Nicolás Álvarez Lluch; com a subsecretari, José Coll Pedros; el tresorer era José Navarro; el comptable, Balbisso Navarro; com a bibliotecari va ser triat Lucio Soriano; finalment, els vocals eren Luis Canto, Francisco Alanz, Juan Bodí i Miguel Martí. Nicolás Álvarez i José Navarro van ser assassinats després de la Guerra Civil, a l’inici de la dictadura, al setembre i al novembre del 1939, respectivament.
La documentació certifica que cada afiliat de l’agrupació havia de satisfer una quota de 0,50 pessetes de l’època que els donava dret a la militància, encara que estaven exempts del pagament els malalts, els aturats i els absents durant més de tres mesos.
Una carta remesa per la comissió executiva local als seus homòlegs de Madrid per a la seua legalització definitiva constata que a dia 26 de juny del 1936 existien 20 afiliats en l’agrupació. La seu va quedar fixada amb caràcter general al carrer República 26 de Riba-roja i, després, al carrer Francisco Largo Caballero 2.
El reglament fundador de l’agrupació de Riba-roja subratlla com a missió principal “inculcar als seus socis les idees socialistes; recomanar als seus afiliats la celebració d’actes civils; laborar perquè els seus afiliats actuen disciplinàriament dins de les seues societats; acréixer els lectors de la premsa socialista, i contribuir a la creació d’escoles laiques i cooperatives”, entre d’altres.
Els comptes econòmics eren revisats trimestralment, segons consta en la documentació trobada, per una Comissió Revisora formada per tres membres els dictàmens dels quals eren únicament vàlids per unanimitat o per àmplia majoria. Les reunions ordinàries se celebraven cada tres mesos com a mínim i n’hi havia també de caràcter extraordinari a petició del comité o a petició de la quarta part dels afiliats.
Les funcions dels membres del comité executiu de Riba-roja queden fixades amb detall en els papers trobats, com és el cas del tresorer “com a dipositari dels fons socials per a la bona marxa administrativa sobre ingressos i despeses, el comptador com a encarregat de la recaptació”; el president, “per a l’autorització de les ordres de cobrament i pagament”; el vicepresident, “com a substitut del president”, i el secretari, “com a fedatari de les comunicacions del comité local”.
