VALÈNCIA. Cinc mesos després de les eleccions generals que donaren la victòria al PSOE i la possibilitat de formar un govern gràcies al suport d’Unides Podem i dels partits minoritaris, l’executiu espanyol continua en funcions i amb uns pressuposts prorrogats que van ser elaborats durant el mandat de Mariano Rajoy. Un bloqueig institucional que ha reduït al mínim l’activitat de l’administració i ha compromés, entre d’altres, les obligacions de finançament de l’Estat amb les comunitats autònomes.
En concret, es tracta de vora 9.000 milions d’euros, tal com va assenyalar aquest dimecres el vicepresident català, Pere Aragonès, qui també va anunciar que portarà el govern espanyol als tribunals per “bloquejar de manera irregular” el pagament d’aquest deute. Uns diners dels quals, per al cas valencià, corresponen vora 1.000 milions que el Consell està deixant de rebre enguany.
Segons fonts de la Conselleria d’Hisenda, 450 milions corresponen a les bestretes pel finançament autonòmic, 300 més a les despeses sanitàries per desplaçaments i la resta a partides com la liquidació de l’IVA. Tot i que la major part de l’execució del pressupost autonòmic ja està assignada, des de la Conselleria admeten que el principal problema es troba en la tresoreria, que al tancament del primer semestre de l’any es trobava en els 63,6 milions d’euros.
A falta de la formació d’un executiu encapçalat per Pedro Sánchez –que encara hauria d’esperar a finals de setembre, això en cas que no es convoquen noves eleccions i s’ajorne tot el procés fins més enllà de desembre–, la Generalitat ja assumeix que haurà de fer ajusts en els comptes per a superar l’últim quadrimestre de l’any. L’estratègia a què apunten des d’Hisenda és la de passar a l’exercici del 2020 les partides que no responguen a serveis públics essencials o ja estiguen executades.
Catalunya recorrerà a la via judicial, Puig ho descarta
El vicepresident català i conseller d’Hisenda, Pere Aragonès, va anunciar aquest dimecres que la Generalitat de Catalunya portarà el govern espanyol als tribunals, ja que entén que està “retenint de manera irregular” els 1.317 milions que li han de ser abonats “per llei”. Encara més, ha instat la resta d’autonomies en la mateixa situació a seguir el seu exemple i sumar-se al recurs.
El mateix dia a la vesprada, el president valencià, Ximo Puig, va descartar aquesta via, que havia sigut estudiada –però sense arribar a materialitzar-se– el 2015 quan el PP dirigia el govern espanyol. Des de la Conselleria d’Hisenda asseguren que no veuen recorregut a una possible demanda, ja que, més que un incompliment de la llei, es tracta d’una situació de mala gestió administrativa.
En aquest sentit, Puig va insistir a posar el focus del problema en la falta d’un govern estatal, a més de situar el seu origen en el fracàs dels pressuposts proposats per l’executiu de Pedro Sánchez durant el seu últim mandat, que foren tombats “per l’aliança entre la dreta i els independentistes”. Així, ha apuntat a “les conseqüències” que el PP i Ciutadans votaren ‘no’ als comptes dels socialistes junt amb JxCat i ERC, a més d’incidir en el fet que, si bé “va haver-hi una voluntat per part de la ministra d’Hisenda” perquè les bestretes del finançament autonòmic es feren efectives, “sembla que l’Advocacia de l’Estat no ho permet”.
Al Botànic se li complica el final de l’estiu
Malgrat que el president ha insistit que els ajusts que s’hagen d’escometre no afectaran el sistema de benestar, l’oposició també li va exigir durant la jornada d’ahir que explique “sense excuses quants diners i drets retallarà als valencians”. En concret, va ser la secretària general del PPCV, Eva Ortiz, qui va acusar Puig de “pagar tard i malament, i comprometre despeses que després no pot executar”.
D’altra banda, la popular també es va aventurar a profetitzar “una nova bretxa entre els socis del Consell”. Per ara, en plena inactivitat estival, tan sols la síndica d’Unides Podem en les Corts, Naiara Davó, s’ha pronunciat per a advertir que el País Valencià “no es pot permetre retallades ni retrocedir en polítiques socials”, tot i que també ha coincidit a apuntar la falta de formació de govern a Espanya com el principal entrebanc.
