S’acaben les festes i les falzies ja no hi són. Tampoc no hi ha el solarro ni la calorasa de fa uns dies, però hui, primer dia després de festes, la calor continua a causa del ponent. Els carrers estan solitaris i calents, semblen els carrers del poble de Comala, que està sobre les brases de la terra. Comala, a Mèxic, on fa dies que no plou com ací també fa dies que no plou, de segur que no tants com a eixe poble. A la vesprada s’ha girat llebeig, vent de la serra. És fort i sec de manera que sembla que estiguem en la “boca de l’infern”. El llebeig fa córrer pel carrer les fulles seques de les moreres. S’arremolinen al costat dels rastells. Se sent el soroll de les fulles i de les banderetes de colors que pengen dels fils enganxats en les façanes. Es veu ningú pel carrer fins que en algun moment s’atura el vent, llavors la gent ix i seu als cantons a buscar una alenada d’airusset de mar.
Ramon, Llaurador
Entre el sol, el ponent i el llebeig, la terra s’està convertint en un cigró torrat. Ben mirat, millor que ho abrasisca tot d’una volta. Al cap i a la fi, millor així que acabe amb tot, no val la pena veremar. Ben mirat, xe, pel preu que paguen el raïm enguany, millor deixar-ho perdre, més aïna perdem diners. Ganes tinc de jubilar-me i cobrar com els altres. Tu que ets més espavilat, què saps de jubilació? Vull menejar-me i furgar en la qüestió.
En Bosch
Recorda, Ramon, que per a la seguretat social no n’hi ha dos iguals.
Ramon, Llaurador (assegut i amb el cos inclinat una miqueta cap avant)
Però si fem les mateixes hores de feina, quan ens jubilem, hauríem de cobrar igual.
En Bosch
No pot ser perquè quan hom està en actiu en la nòmina té reflectida la retenció. Home, això és de lògica. Mira la nòmina de la teua filla o d’algú altre i fixa’t en la retenció.
Ramon, Llaurador (amb la cara que apunta al seu interlocutor)
Que és això de nòmina? Ja m’agradaria tenir-ne. Això de cobrar a final de mes és una gràcia. Com que tinc bona rabassa, jo aguante a cobrar a final de les collites. I cobre quan tots, intermediaris i treballadors de la cooperativa, ho hagen fet també. En una paraula, que cobre les escorrialles del que queda: una misèria. Què vols que et diga?!
En Bosch
Doncs sí que és injust. A més, teniu molts riscos, que heu de descomptar els guanos, el gasoil, la contribució i totes les altres coses.
Ramon, Llaurador (assenteix amb el cap)
Nosaltres els llauradors estem en un escaló que si rellisques, la pagues. Ara que ja ens falta poc per a la jubilació hem de procurar no espatlar-nos. Si tenim algun incident i ens declaren incapacitats parcials per treballar, cobrarem poc. Millor aguantar com siga fins als seixanta-cinc.
En Bosch
I què faràs en jubilar-te?
Ramon, Llaurador (amb la cara que aguanta amb la mà tancada)
Que què faré? Caminar. Jugar al xamelo i a les botxes i xerrar amb els altres provant qui crida més.
En Bosch (amb les mans creuades darrere l’esquena)
Compte, això ho faràs en el cas que tingues un auditori predisposat a escoltar-te. Compte, i segur que també us inventeu coses i les feu més grosses del que són.
Ramon, Llaurador (assenteix amb el cap altra vegada)
Cridem a la gana fins a fer una escama de por i tots estem disposats a escoltar-nos uns a altres, entre crits, és clar. Bé, o això sembla. Una altra cosa és si de veritat compartim i fem nostres les opinions dels altres o simplement sentint bufar l’aire. Segons la dita: “Res és veritat ni res és mentida, que tot és del color del cristall amb què es mira”.
Ah, i sobretot el que per damunt de tot faré, és enviar els bancals a fer la mà. Els bancals els deixaré erms. Llaurador, dius? No li desitge eixe mal a ningú. El que no entenc és per què cadascú cobra d’una manera, redéu?
En Bosch
Depèn dels anys cotitzats, home. Depèn dels anys cotitzats, de si una persona té algú a càrrec seu, varia segons cada cas. Has de pensar que per la seguretat social, ja t’ho he dit, que no n’hi ha dos iguals. Cadascú té el seu historial.
Ramon, Llaurador (assenteix amb el cap per tercera volta)
No ho sé, no ho sé. Em sembla que no hi ha qui s’aclarisca. Segur que són les bovades que fan els polítics (assenyala amb el polze). Això és com l’ecologia de despatx, que l’única cosa que volen és que el llaurador s’esgarre en els esbarzers.
En Bosch
Sols li puc dir que la seguretat social, trànsit i hisenda són tres organismes que funcionen bé. Si tot anara així, veuries com el país aniria millor.
Ramon, Llaurador
Xe, Bosch, què dius?! Això d’hisenda és un embolic. Els que més tenen, menys paguen. Ara acabem festes i trobes eixos muntons d’envasos i botelles buides: barbaritats! El jovent menja, beu, ho fa i no creu, amb la llibertat que hi ha hui en dia que els deixa fer-ho quan volen. I els pares, què? Xe, no saben posar els collons sobre la taula i prohibir-los: tu no vas a una festa o als concerts!
En Bosch
I si són majors d’edat, què poden fer ells?
Ramon, Llaurador
Jo no puc veure com ixen de carregats amb bosses de plàstic amb alguna cosa de menjar però sobretot amb ampolles de Coca-Cola i sobretot alcohol. Ja sé que no es pot vendre alcohol a menors però diria que sí que n’hi ha alguns que en beuen massa. És igual, el compren els majors, però segur que de menors també en consumeixen. I apa, als concerts uns quants dies. Les festes del poble s’han acabat, però per als joves continua la festa.
I mentrestant, ell mamprendrà la mula mecànica demà. Un dia més per malguanyar-se la vida tot barallant-se amb els bancals. Tanmateix, mai digues que mai no hi tornaràs.
