VALÈNCIA (EP). Expertes de l’àmbit jurídic adverteixen que regular la prostitució com si fora una activitat més suposaria “afavorir l’esclavitud” i el “lobby proxeneta”, al mateix temps que demanen introduir canvis educatius i legislatius per a acabar amb aquesta realitat.
Les denúncies de diverses dones que exerceixen la prostitució contra l’home detingut per la desaparició de Marta Calvo –comptant com van haver de sotmetre’s a la pràctica coneguda com a ‘festa blanca’, en la qual es mescla sexe i drogues– han posat sobre la taula la vulnerabilitat d’aquest col·lectiu, que “dia a dia s’enfronta a la mort”, ha asseverat a Europa Press la fiscal valenciana contra els delictes d’odi i especialitzada en violència de gènere Susana Gisbert.
La representant del ministeri públic ha sigut rotunda en afirmar que “no es pot regular el que no és una altra cosa que una forma d’esclavitud”. “Si hi ha una demanda és perquè hi ha un munt de persones que pensen que utilitzar el cos d’una dona no està malament. I eixe és el vertader problema”, afirma.
En termes similars es pronuncia la magistrada María Gavilán Rubio, qui troba a faltar “una prevenció adequada i una sensibilització en valors de respecte i coses tan bàsiques com la dignitat humana i no voler aprofitar-te de la vulnerabilitat humana”. “S’està comprant vulnerabilitat”, incideix i insisteix que a aquestes dones “cal donar-los una eixida”.
La jutgessa –que recorda que el 71% de les víctimes de tràfic són dones, una xifra que s’eleva al 95% de dones i xiquetes si parlem de finalitats d’explotació sexual– manifesta que el consentiment, quan n’hi ha, està “viciat” ja que “la major part de les prostitutes entren en eixe context sent pobres i ixen sent pobres i la majoria malaltes”. “A més, solen tindre tan interioritzada la violència que creuen que és el normal”, apunta l’experta, que qualifica la prostitució com “una forma de violència sobre la dona”.
I quina és la situació legal de la prostitució a Espanya? D'”al·legalitat”, respon Gisbert. Exercir la prostitució no és punible com a delicte, però el fet que no ho siga “no vol dir que siga una activitat legal, perquè si fos així, estaria regulada com un altre treball. I no és el cas”, explica.
Així, aquestes dones es troben en una situació de “indefensió”: “Venim d’una societat on fins a l’any 1989, els delictes contra la llibertat sexual no eren delictes en si, sinó delictes contra l’honestedat. Això volia dir que com el bé jurídic protegit era l’honestedat, qui no es considerava una persona honesta no gaudia d’aqueixa protecció del tipus penal”. És el cas de les dones que exercien la prostitució.
Gisbert ha indicat que “una dona que es posa en una situació de risc, en la qual a més no és socialment vista com una víctima, sinó que li la culpabilitza, està sotmesa a una situació de desemparament total. I si a això se suma que hi ha algunes dones en situació irregular com a estrangeres, la seua situació s’agreuja”.
És per això, ha dit la fiscal, que existeix la figura del proxeneta, perquè aquestes dones “necessiten una protecció quasi per a triar entre ‘susto o muerte'”. Però aquesta “protecció”, ha continuat, està “enverinada” perquè “és a canvi d’un cost molt alt”. “A més, s’està protegint un producte que quan no serveix, es rebutja. No s’està protegint a una persona”, ha lamentat.
En aquest punt, la magistrada Gavilán postil·la que l’Estat el proxenetisme és considerat un delicte però quan es dona la circumstància d’explotació. En la seua opinió, seria més convenient prohibir el proxenetisme “en totes les seues formes” perquè ningú puga obtindre un benefici econòmic.
“Castigar a qui compra vulnerabilitat”
Les especialistes al·ludeixen també a la possibilitat de castigar al ‘client’, al ‘puter’, com succeeix en altres estats com França, on imposen multes a qui contracte servei sexuals, i Suècia, país en el qual pagar per sexe es castiga fins amb un any de presó. “L’experiència ha demostrat, com a Alemanya, que la regulació afavoreix al lobby proxeneta”, ressalta Gavilán.
En aquest punt, llancen la següent qüestió: “Recomanaria a una filla seua que triara la prostitució com un treball?; algú buscaria això com una ocupació?. Si els esclaus tingueren seguretat social, estarien més defensats?”. “La resposta és no. L’esclavitud no pot existir i la prostitució, com una forma d’esclavitud, que és el que és, tampoc”, opina Gisbert.
El “problema” també és l’educació. “Si l’educació falla, l’Estat hauria d’actuar d’alguna manera sobre la demanda, no tant de sobre l’oferta”, ha advocat. “Existeixen ONG i associacions que ajuden a prostitutes però no hi ha una estructura estatal per a protegir a aquestes dones”, ha posat de manifest.
A més, la fiscal ha fet referència a la relació que existeix entre corrupció i clubs de cambreres. “Si fem una ullada a qualsevol assumpte de corrupció, sempre acaben fent ingressos i eixides de diners en clubs d’alternació. Això vol dir que els clubs estan sent vistos per determinats sectors com a adequats per a tancar tractes o celebrar coses. Això ens hauria de fer pensar molt, és relació directa entre corrupció i prostitució”.
“Tampoc podem oblidar la relació estretíssima que hi ha entre tracta i prostitució. Molta gent no vol veure-ho i contracta serveis de prostituta sense voler pensar que en un percentatge altíssim de casos ha sigut una dona enganyada, forçada i en situació d’esclavitud devent quantitats enormes a les màfies”, ha dit.
Al costat d’això, Gisbert ha afirmat que hi ha un “problema estructural evident”: “La prostitució com a activitat econòmica computa a l’hora de les estadístiques sobre el PIB i això és alguna cosa que no es podria consentir. Però anar contra les grans estructures és molt més que el que va fer El Quixot amb els molins. Cal anar a pels qui estan a dalt, els que comercialitzen, ja que el final de la piràmide són les prostitutes que no són subjectes actius, si no víctimes”, ha advocat.
