Teòricament l’Estratègia hauria de ser la base per a la majoria de polítiques de la Generalitat Valenciana durant els pròxims anys, polítiques que haurien de resoldre la greu Emergència Climàtica que ens amenaça a tots/es. Per tant resulta molt important que isca el millor possible.
Podeu pegar-li una ullada, i si s’escau corregir-la, ampliar-la o millorar-la en algun aspecte, anant al projecte directament clicant ací. Per la nostra part, hem presentat les propostes següents, que esperem resulten útils:
1. DENOMINACIÓ DE L’ESTRATÈGIA
Atenent que la Conselleria ha canviat de nom i que la mateixa Generalitat ha fet pública una Declaració d’Emergència Climàtica, la denominació de l’Estratègia potser hauria d’actualitzar-se també així:
ESTRATÈGIA VALENCIANA D’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA
I no es tracta d’una simple qüestió semàntica, aquest nom resulta més apropiat per definir millor la situació actual, molt més greu i perillosa que la de fa quatre dècades, quan es va celebrar la «1ª Conferència Mundial sobre el Clima» a Ginebra.
Dir clarament com estem ara també ajudaria a conscienciar la població sobre els problemes i el risc que tenim davant, i a implicar-la per actuar ja.
A més, resultaria coherent amb l’actual nom de la Conselleria i la recent Declaració de la Generalitat.
I, encara que açò no és massa important, la cueta «energia» en el títol potser sobra. Quedaria més clar i ample sense ella, perquè eixa cueta pareix centrar el problema en el sector reduït de l’energia, quan l’Estratègia engloba òbviament tots els sectors.
2. PER QUÈ HEM PASSAT DEL CANVI CLIMÀTIC A L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA?
Hauríem d’afegir aquest altre punt a l’Estratègia, per aclarir el nou concepte, davant del punt 3, per exemple. Perquè cal explicar la gravetat de la situació actual, amb els riscos probables, si seguim igual, de que:
-> L’Àrtic es desgele completament durant l’estiu entre 2030 i 2040, amb el qual s’enfosquirà la superfície oceànica, disminuirà l’albedo de les regions nòrdiques i augmentarà més l’absorció de radiació solar.
En la mateixa Estratègia, a la pàgina 14, fig. 5 (Extensión de hielo marino en verano en el Ártico. Font: Canvi climàtic 2014. Informe de Síntesi IPCC), es pot veure com la superfície gelada de l’Àrtic decau ràpidament durant els últims anys i per extrapolació es pot deduir que entre 2030 i 2040 probablement caurà a zero:
I al mapa de la pàgina 13 es veu com el calfament global no és homogeni i resulta més intens precisament en les regions nord-polars, especialment durant els últims anys. Ara mateix, mentre la pujada de temperatures globals és d’1ºC i a la nostra zona geogràfica al voltant d’1’5ºC, a les regions nord-polars supera ja els 2ºC. De manera que el risc de desgel és prou seriós.
(Font: Goddard Institute for Space Studies de la NASA)
Paral·lelament la tundra, situada en les zones que més s’escalfen, seguirà fonent-se i alliberant milions de tones de metà, un gas que resulta 25 voltes més absorbent que el CO2 de les radiacions infraroges que emet la Terra per equilibrar la radiació que rebem del Sol i altres efectes com la fusió de les glaceres i neus, acidificació de mars, pèrdua d’espècies i empobriment d’ecosistemes, mort dels corals…
De manera que, si seguim igual, les temperatures globals continuaran pujant pels gasos d’efecte hivernacle (GEH) existents ja en l’atmosfera, més els que augmenten (veure la gràfica del CO2) i encara més pels efectes combinats de la fusió de l’Àrtic, la fusió de la tundra i d’altres, de manera que desembocaríem en un procés retroalimentat, molt més accelerat que ara, capaç de superar ràpidament els 2ºC de mitjana global i probablement entraríem en una fase sense retorn.
Per tot això, els científics calculen que sols tenim fins al 2030 per canviar i frenar aquest procés, quedant-nos en l’increment dels 1’5ºC globals i evitant la irreversibilitat, el desastre climàtic…
Lamentablement la majoria de països, inclòs el nostre, seguixen sense actuar.
Per tant, cal afegir aquest punt i explicar bé la gravetat i la urgència de l’Emergència Climàtica. Perquè la Comunitat Valenciana (CV) és un territori que es veurà molt afectat «sobretot pel que fa a la disminució dels recursos hídrics, les sequeres prolongades, la regressió de la costa, les pèrdues de biodiversitat i d’ecosistemes naturals, i a l’increment dels processos d’erosió del sòl», com es diu a l’Estratègia, pàg. 17.
I aquesta valoració es queda curta perquè les nostres terres van camí de convertir-se en deserts a mig plaç (dècades), però a llarg plaç (segles), la fusió de Groenlàndia i l’Antàrtida faria pujar el mar uns 67 metres, submergint les nostres costes, municipis i terres més fèrtils. Recordem que València està a una mitjana de 16 metres sobre el nivell del mar, Alacant a 5, Castelló a 27, Gandia a 22, Alzira a 15 m, Sueca a 3, Cullera a 2…
Així doncs, cal explicar tot açò, que la gent sàpiga a què ens enfrontem realment, nosaltres i els nostres descendents. A vore si així reaccionem i comencem a canviar…
3. ORIGEN DELS GASOS D’EFECTE HIVERNACLE A LA CV PER SECTORS
Abans dels Objectius de l’Estratègia caldria també incloure un altre punt clarificador, que podria tindre el títol anterior.
Resulta imprescindible saber on es generen els GEH i en quina proporció, desglossant cada sector, per reduir-los després com cal. Els objectius hauran d’estar dissenyats en funció d’aquest origen i prioritzats segons les emissions de cada sector.
Lamentablement en l’informe això no queda clar, entre altres coses perquè els sectors que més CO2 generen apareixen diluïts baix epígrafs com «Processament de l’Energia» o «Sectors Difusos». Hi ha moltíssimes dades en l’informe, especialment als annexos, però no s’aclarix bé quant CO2 genera cadascun dels sectors per separat.
En la figura 15 de la pàgina 34 es pot veure alguna cosa pareguda, però es tracta simplement d’una gràfica per a l’evolució estatal, que tampoc quantifica numèricament els diferents sectors. La qual, de pas siga dit, mostra el fracàs de la política governamental ja que sobrepassa la proposta de contenció, amb un creixement inassumible en l’actual Emergència Climàtica.
No obstant, podem aclarir-ho aproximadament a partir del diagrama de fluxos energètics de la pàg. 104:
Segons aquest diagrama, en 2015 consumírem a la CV unes 6.946 ktep de combustibles fòssils més biocarburants, que són els majors generadors del CO2 i d’altres GEH. Concretament:
⦁El transport va consumir unes 3.090 ktep de combustibles fòssils, el 44%.
⦁La indústria unes 2.180 ktep, el 31%.
⦁La resta, agricultura, pesca, serveis, domèstics, etc., unes 1.410 ktep, el 20%. Caldria desglossar-los per vore quina proporció consumix realment cadascun d’estos sectors, però ens faltes dades.
⦁Les minves i consums propis foren unes 297 ktep, el 4%.
⦁El carbó, amb 1 ktep, ha d’haver anat a la indústria però no s’explicita i de totes formes aquesta quantitat és insignificant i menyspreable (0’01%).
Donat que totes les quantitats estan referides a ktep, resulten homogènies i són igualment proporcionals a la quantitat de CO2 emés, el prmer gas d’efecte hivernacle (suposa el 81% dels GEH a Espanya). Per tant, l’emissió de CO2 a la CV seguirà aquesta proporció:
transport (~44%) > indústria (~31%) > resta (~20%)
Respecte a la generació d’electricitat, el diagrama no quantifica el seu consum de gas, però es veu com aquesta aportació i la de petroli resulten inferiors a la d’indústria, de forma que el sector elèctric (encara que intermedi i inclòs al final en els altres) aniria en la tercera posició de l’anterior ordenació i per tant serà el tercer generador de CO2.
Falten també els incendis forestals (i les cremes agrícoles), que al món venen a suposar aproximadament una quarta part del CO2 emés i ací pot ser menor perquè cada any ens queden menys boscos per cremar. Caldria quantificar-ho bé i incloure-ho, en quart lloc (?). Quedant així la prelació:
transport > indústria > electricitat > incendis > resta
Segons açò, i a la vista del diagrama, sembla indiscutible que el primer i principal emissor de GEH a la CV, amb molta diferència respecte dels altres sectors, és el transport.
Igual que a Espanya, on el transport emet el 27% (més segons el Banc Mundial…), la industria el 19%, la generació elèctrica el 17%, l’agricultura el 12%, els sectors Residencial, Comercial i Institucional 9%, els residus 4%, etc. A Europa el transport genera més del 30% de les emissions totals (el 72% en les carreteres) i el mateix sol passar a la resta de països.
Doncs bé, aquest nou apartat hauria de clarificar bé que el transport és el principal causant del calfament. No té sentit amagar aquesta realitat si realment volem resoldre el problema, altra cosa és que es vulga seguir com fins avui, amb el qual en volta de resoldre el problema deixem que l’Emergència Climàtica esclate definitivament…
4. LA CV PRESCINDIRÀ TOTALMENT DE L’OLI DE PALMA
En l’anterior punt o en algun altre de l’Estratègia, cal explicitar que la CV prescindirà totalment de la part de biocombustibles procedent de l’oli de palma, per la destrucció de selves que origina el seu cultiu en altres continents i l’amenaça que provoca a espècies tan sensibles i en perill com l’orangutan.
En realitat es tracta d’una part poc important dels combustibles que utilitzem i ací no resol cap problema, així que pràcticament no notarem la seva absència. Però el rebuig donarà exemple i ajudarà a salvar les selves i la seua biodiversitat.
El que sí cal mantindre és l’aprofitament dels olis alimentaris usats i filtrats, que no suposen cap impacte mediambiental negatiu, tot el contrari: eviten problemes i contaminació.
5. PUBLICACIÓ ANUAL DE LES EMISSIONS PER SECTOR
Cada any la Conselleria publicarà el consum d’energia primària i les emissions de GEH de tots els sectors desglossats, no sols el diagrama de fluxos energètics, perquè tothom puga conéixer d’on ixen i en quina quantitat els gasos que estan desequilibrant el clima i amenaçant el present i el futur de tots/es.
Sols així es pot demanar després els canvis imprescindibles, alguns difícils d’assimilar en poblacions i sectors acostumats a no tindre cap limitació…
Es podria afegir aquest apartat al nou punt 3, com un subapartat.
6. OBJECTIUS
Lògicament, els objectius de l’apartat 4 de l’Estratègia es queden molt curts per a tot el que es pot i es deu fer a la CV, perquè ens juguem massa amb el clima, potser la supervivència de la pròpia CV. Recordem que som la zona europea amb major risc de desertificació i que al nostre territori són recurrents les sequeres, els incendis, les pluges torrencials i les inundacions, tot el qual s’agreujarà exponencialment conforme pugen les temperatures. Incloent-hi les plagues noves, com la mosca negra el mosquit tigre i d’altres…
A la pàg. 39 es diu que «Amb l’objecte de complir els compromisos en el marc de l’Acord de París, en aquest reglament, a Espanya se li assigna un 26 % de reducció per al 2030 de les emissions de gasos d’efecte hivernacle respecte dels nivells d’emissions del 2005». Però l’IPCC en el seu darrer informe demana reduccions del 45% per no sobrepassar els 1’5ºC crítics, ja que a partir d’aquests s’agreujarien molt tots els problemes i podríem desembocar en una fase retroalimentada i irreversible per la fusió de l’Àrtic amb augment d’absorció de la llum solar, la fusió de la tundra amb augment de metà i d’absorció d’infrarojos, etc.
De fet, la proposta de París no es capaç de limitar la pujada als 1’5ºC sinó que passaria dels 2ºC. Damunt, els compromisos adquirits pels governs són encara menors i poden dur-nos a sobrepassar els catastròfics 3ºC.
Per tant, hem de marcar-nos uns objectius de reducció coherents amb el problema, del 45% proposat per l’IPCC, que podem aconseguir si actuem amb intel·ligència i fermesa. Per tant, en la mitigació hi ha dos objectius fonamentals:
⦁Reconduir el 85’5% dels desplaçaments motoritzats cap a la sostenibilitat (bici+transport públic). Paral·lelament reduir les emissions de GEH associades al transport a la meitat en 2030.
⦁Transformar el sistema energètic cap a l’autoabastiment amb energia solar, tancant la nuclear de Cofrents durant aquesta legislatura i deixant les altres fonts com a complementàries, reduint-les com a mínim a la meitat en 2030.
I molts altres objectius secundaris però importants també, com els que s’apunten a continuació.
(El document complet de les Al·legacions pot consultar-se clicant ací)
