Molt és el rebombori que s’arma quan de la boca de certs polítics supuren declaracions que ataquen drets fonamentals, com ara la llei de violència de gènere, la dels col·lectius LGTB+, el tractament cap als immigrants i un dens etcètera. De vegades em fa esmussa com aquests aforismes dringuen impunement contra aquesta suposada democràcia a la qual poc li importa acollir els tumors que la poden acabar matant quan formen metàstasi. Però, després, acabe més estupefacte quan caic en la meua ingenuïtat una volta més. Aquests furóncols han existit des de sempre, la diferència estriba que han perdut la por a aparéixer en els diagnòstics amb noms i cognoms, però sempre hi han estat latents sota etiquetes on semblaven més diluïts. No ens enganyem.
Però el que realment m’esborrona no és que aquestes eixidures hagen perdut la por a empomar un megàfon; al cap i a la fi, no deixen de representar aquest pòsit de l’Espanya sempiterna de què la Transició no sapigué (volgué) desempallegar-se. I ací romanen amb nosaltres, enquistats en els eixos del metabolisme del sistema i accionant-lo amb mans invisibles. No. Allò esgarrifós és assabentar-se que hi ha malalts que s’aferren al seu càncer: que hi ha dones que fan seu el discurs negacionista de la necessitat de la llei de la violència de gènere, que hi ha gais que insisteixen a perpetuar el concepte de matrimoni restrictivament a la unió entre home i dona, que hi ha obrers que donen suport a polítics que intenten barrar-los el dret a un salari amb mínima dignitat, que hi ha descendents d’immigrants que alimenten les falsedats virals sobre els ajuts que reben els refugiats, que hi ha valencians que eradicarien l’assignatura de la seua llengua pròpia en el currículum… I que quan un home amb to paternalista embasta un discurs maldestre opinant sobre el que un fetus representa per a la dona (com desproveint-li de capacitat d’opinió), hi haja fèmines que li confien el vot.
Aquestes persones són l’autèntic moll de l’os de l’Espanya involucionada. Constitueixen les que els posen un altaveu als neocavernícoles descendents directes de Pajares i Esteso i les Mamachicho que envoltaven Jesús Gil en un jacuzzi. Les que convertirien la figura de Torrente, el brazo tonto de la ley, en figura de culte. ¿Hi haurà quimioteràpia que les desinfecte d’agents tan patògens?
