L’ambient dels camps de futbol pot promoure la violència contra les dones i contribuir a reproduir societats patriarcals, ja que part de la socialització dels joves es produeix al voltant d’aquest esport. Una recerca recentment publicada planteja que si a l’entorn social i mediàtic del futbol no s’eradiquen els comportaments masclistes, la violència contra les dones es normalitza. Els investigadors, un dels quals és Vladimir Martínez, de la Universitat, proposen que als centres educatius, especialment els d’ensenyament secundari, s’hauria de reforçar la prevenció d’aquestes conductes.
En la investigació, en la qual també participen José Serrano-Durá i Antonio Serrano-Durá, investigador independent i investigador de la Universitat Catòlica de València respectivament, s’ha entrevistat estudiantat d’un centre d’ensenyament secundari valencià, el qual ha valorat un vídeo amb els càntics masclistes a favor de Rubén Castro, jugador del Betis, en febrer de 2015, que havia sigut denunciat per presumptes delictes de maltractament cap a la seua exparella. “Rubén Castro, alé, Rubén Castro alé, no fue tu culpa, era una puta, lo hiciste bien”, foren els cants, a l’estadi Benito Villamarín de Sevilla.
Amb la visió d’aquest contingut, s’ha determinat com un grup d’adolescents, a través de les seues percepcions, reacciona davant de conductes estereotipades o violentes. Els investigadors han observat que quan aquests comportaments no es corregeixen a temps, és a dir, no es discuteixen als centres i tampoc a casa, arriben a normalitzar-se.
Els resultats de la investigació indiquen que molts adolescents no identifiquen la majoria de les manifestacions de violència contra les dones i creuen que és difícil enfrontar-s’hi en espais com els camps de futbol. Els joves són “altament inconscients de la naturalesa sexista del vídeo”, assenyalen els autors, ja que solament uns pocs hi han reconegut la violència de gènere.
Els resultats de la investigació indiquen que molts adolescents no identifiquen la majoria de les manifestacions de violència contra les dones
Així, confirmen que una petita part de l’estudiantat es comportaria contràriament a com pensa en situacions concretes, ja siga amb motiu d’una infidelitat o per a donar suport a un jugador de futbol durant un moment important de la competició. Aquesta contradicció la genera la socialització d’uns valors diferents als transmesos a l’escola.
L’article «Youth perceptions of violence against women through a sexist chant in the football stadium: an exploratory analysis», publicat a Journal Soccer & Society planteja que gran quantitat d’adolescents no són conscients de la naturalesa sexista de moltes de les conductes que s’originen a l’entorn del futbol, fet que fa necessària una tasca pedagògica de prevenció.
Vladimir Martínez, un dels autors de l’article i professor del Departament de Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal de la Facultat de Magisteri explica que la tasca de combatre els comportaments masclistes cal incorporar-la a tot el professorat, especialment en l’Educació Física. Segons l’estudi, aquests comportaments “estan assentats en els adolescents i donen continuïtat a la violència contra les dones. Més encara en l’àmbit de l’esport i del futbol, que promouen alguns tipus de masculinitat que cal evitar”.
En aquest sentit, els autors de l’article destaquen la importància que els mitjans de comunicació promoguen l’anàlisi, i no solament la difusió, d’aquestes conductes: “Les actituds als camps de futbol influeixen en la configuració de l’opinió pública pel que fa a la violència contra les dones i la perpetuació dels estereotips sexistes. Per a vèncer la violència contra les dones, el missatge que cal comunicar hauria de ser de condemna, ja siga des dels mitjans, des de l’escola o per part de la societat en general”. Les dades de l’estudi s’han obtingut d’un institut valencià, sobre una mostra de 18 alumnes. D’ells, nou van participar en una entrevista semiestructurada.
“Les actituds als camps de futbol influeixen en la configuració de l’opinió pública pel que fa a la violència contra les dones”
Les entrevistes confirmen que els joves perceben com a negatives les conductes de violència contra les dones, però també que consideren la violència als estadis de futbol “natural”, segons els investigadors, o pròpia de l’entorn. Aquests resultats evidencien les distorsions dels adolescents en la concepció d’aquest tipus de violència, fet que pot reforçar-la, i fan necessària la creació d’estratègies que la superen, especialment en l’àmbit de la participació esportiva i l’educació física.
