L’Escola Oficial d’Idiomes de valència realitzarà dintre de la seua programació cultural un concert-xerrada a càrrec de Rafa Xambó on ens delectarà amb un dels seus treballs: “T’estimo tant. Sonets de Shakespeare”.
Serà un taller a càrrec de Rafa Xambó, professor titular de Sociologia de la Comunicació a la Universitat de València, cantautor i autor del disc “T’estimo tant. Sonets de Shakespeare” (Comboi Records).
A la xerrada l’autor introduirà la rellevància dels sonets de Shakespeare en la literatura universal, el procés de recepció i les traduccions al català i la seua aportació en musicar una selecció de sonets.
L’autor interpretarà alguns dels sonets que ha musicat de Shakespeare amb guitarra com a mostra del treball del disc publicat i també recitarà uns altres.
William Shakespeare va escriure un bon grapat dels millors sonets d’amor que s’han escrit mai. I ja fa més de quatre-cents anys. Els primers 126 a un jove amic/amant i la resta a la misteriosa Dark Lady. Fins i tot en aquesta ambigüitat sexual o bisexualitat el gran Will és un clàssic antic o ben modern, a l’estil androgin d’alguns dels grans artistes del rock del segle XX. Sonets d’amor i de mort. De sexe i desesperació. Del pas del temps inexorable i la traïció. Del gaudi de la carn i el goig dels dies…
Tot i que per a molts resulte inversemblant, coincidisc amb Txema Martínez, el qual és el darrer i millor traductor dels Sonets, que la veu de Shakespeare és la d’un “autor fresc, jove, aparentment espontani i genial fins i tot en les equivocacions, tant morals com poètiques”. Quasi sense voler, quan Txema em va mostrar alguns sonets, em vaig trobar buscant-los la música. Sóc de la idea que la música ja hi és i cal deixar respirar els poemes, escoltar-los perquè la música es deixe sentir. Primer va ser el sonet 71; potent, resplendent, dramàtic, el més gran gest d’amor, i què ben dit:
T’estimo tant
que vull que el teu amor es torni oblit
perquè no m’hagis d’enyorar plorant.
Després ja va venir tot a poc a poc. En els dos darrers anys, sense cap pressa, he musicat un grapat de sonets i ara ha arribat l’hora de mostrar al món aquest treball, de retre-li homenatge al gran poeta i de difondre l’excel•lent traducció de Txema en la llengua compartida, la llengua d’Ausiàs March. Ara esperem que el públic ho puga fruir tant com hem fruit nosaltres amb aquest poeta immortal.
Rafa Xambó
