El 21 de març les Marxes de la Dignitat tornen a Madrid per exigir pa, treball, sostre i dignitat
Dimecres, 4 de març, tindran lloc actes de presentació de les Marxes de la Dignitat a Castelló i València. Aquests actes, que comptaran amb la presència de Diego Cañamero, portaveu nacional del SAT, serviran per informar sobre la tornada a Madrid el proper 21 de març. Les Marxes de la Dignitat tornen a Madrid caminant cap a la vaga general amb l’objectiu d’exigir una vida amb dignitat. Des de tots els punts de l’estat espanyol columnes de dignitat es mobilitzaran per defendre el programa del moviment 22-M com a pas previ a la convocatòria de la mobilització general d’octubre concretada en una vaga general laboral, de consum i social.
Passat un any des de la gran manifestació del 22-M que va concentrar a Madrid centenars de milers de persones que reivindica una vida digna, la situació no ha canviat a millor i s’aprofundeixen les conseqüències dels perversos efectes de les anomenades polítiques d’austeritat imposades per la troica contra la majoria social a l’estat espanyol.
La tossuda realitat desmenteix de forma descarnada el govern del Partit Popular i els poders que li donen suport, la campanya de publicitat per a vendre la idea que hem eixit de la crisi en la qual està immers el govern i els poders econòmics i mediàtics addictes a aquest règim bipartidista monàrquic, s’estampa de cara contra la situació en què hui es troba la majoria social. A aquells que segueixen els dictats d’institucions que no s’han sotmés al sufragi del poble: “Cal fer-los fora!”.
En efecte, la taxa d’atur (EPA) segueix situada en el 24% de població amb més de cinc milions i mig de persones en situació de desocupació, la cobertura de prestacions a la persones sense ocupació no arriba al 58%. Prop de tres milions de persones manquen d’ingressos, situació que afecta més de mig milió de llars. Les ocupacions que es creen són precàries i amb salaris de misèria, raó per la qual hui s’és pobre fins i tot tenint faena. En aquest sentit la diferència salarial entre homes i dones és del 24%. L’atur juvenil segueix superant el 55% i cada dia són més els joves que, com els seus avis, han d’emigrar per a poder tindre el futur que aquest país els nega. Les pensions perden poder adquisitiu any rere any i la seua revaloració és una vergonya.
En aquesta situació econòmica és alarmant l’augment de la pobresa que se situa en el 30 % de la població –una de cada cinc persones està en risc de pobresa severa i d’exclusió social–, aquesta pobresa té majoritàriament rostre infantil i de dona. L’augment de la precarietat social, fruit d’aquestes polítiques de retallades, de la precarietat laboral i salarial, d’eliminació de drets i cobertures socials, augmenta el nombre de persones afectades pels desnonaments i pel que s’ha convingut a anomenar pobresa energètica (talls dels serveis de llum, aigua i gas). Aquest hivern han mort persones a conseqüència de la precària situació de les llars.
La corrupció i les irregularitats fiscals roben a les arques de l’Estat un 5% del PIB, i, junt amb això, la política fiscal beneficia els qui més tenen, recaient la càrrega sobre la classe treballadora i la majoria social. Hui a l’estat espanyol augmenten els milionaris i també els pobres, fet que provoca un engrandiment de la bretxa social.
Tot açò té els seus efectes per la reforma de l’article 135 de la CE, mitjançant el qual s’hipoteca tota sobirania popular als dictats de la UE i el BCE prioritzant el pagament del deute als especuladors sobre el benestar i els drets de la majoria social. És palesa la descomposició del règim del 78, i d’una constitució que no reconeix els drets dels pobles i nacions de l’estat, i que ja és paper mullat en les seues referències a drets i deures.
Davant d’açò, i com a resposta a la mobilització social contra aquestes criminals polítiques, el govern augmenta la repressió al poble, la reforma de la llei de seguretat ciutadana i del Codi Penal, que té per objecte la disminució de drets i llibertats per a silenciar un poble que pateix i empobrir-lo com a mitjà per a la dominació i l’explotació.
Les Marxes de la Dignitat tornen a demanar a la majoria social i a la classe treballadora que es mobilitze, que demostre en el carrer que VOLEM VIURE AMB DIGNITAT, que identifiquem els culpables d’aquesta greu i injusta situació social i que defenem el programa de les Marxes de la Dignitat.
-No al pagament del deute il·legal, il·legítim i odiós.
-Defensa dels serveis públics per a tots i totes.
-Treball digne amb drets i salari suficient, reducció de la jornada de treball i renda bàsica.
-Pel dret a decidir de les persones, els pobles i les nacions de l’estat en els aspectes que concerneixen la seua vida i futur.
-Defensa dels drets de la dona i per un futur per a la nostra joventut.
-Contra la precarietat laboral i social, No a les reformes laborals.
-Contra la repressió i contra la llei mordassa.
-No als tractats entre governs i trasnacionals contra els drets socials. Contra el TTIP.
-Pel dret a un habitatge digne i no al tall dels serveis essencials de llum, aigua i gas.
-No a l’OTAN, no a les guerres.
Caminant cap a la vaga general, cal fer-los fora.
