Passat, present, futur

La setmana passada, concretament el dia 9, els valencians i les valencianes vam celebrar orgullosos la nostra diada nacional, que coincidix amb l’entrada triomfal de Jaume I i les tropes catalanoaragoneses, després de més de cinc mesos de setge, a la ciutat de València l’any 1238.

Però el 9 d’octubre no solament coincidix amb el nostre naixement com a poble. Hi ha, com en tot, una part negativa. Alhora que naixia el nostre poble, també en moria, en certa mesura, altre. I és que sembla que l’esquerra valenciana ens oblidem de tot el que va significar la Conquesta per a les gents que ja tenien un lloc de residència ací, al País Valencià (tot i que, de manera òbvia, en aquells moments esta nomenclatura no existia). Oblidem la quantitat de moros que van ser expulsats de les nostres terres. I no solament expulsats, els que se quedaren resistint van ser esclavitzats i humiliats per una nova societat medieval, molt diferent a la seua.

Ja sé que no és possible comparar un genocidi com el que van patir els indígenes americans, amb el famós “descobriment del nou continent”, amb el que va ocórrer ací des del 1238. Però és molt estrany que censurem una celebració, com la del 12 d’octubre, per tot el que va suposar per a aquella gent, i, misteriosament, oblidem que els nostres avantpassats van fer també de les seues. I nosaltres no som capaços de fer una autocrítica.

No estic dient amb açò que deixe de celebrar-se el 9 d’octubre. No. Com tampoc estic dient que no em senta identificat com a poble amb la nostra diada. Però el poble valencià també compta amb una altra diada molt important: el 25 d’abril.

El 25 d’abril de 1707, com tots sabreu ja a estes altures, va marcar un abans i un després en la història del nostre poble. Després de la desfeta d’Almansa i l’avanç imparable de les tropes borbòniques, Felip V va aconseguir véncer les tropes austriacistes del rei Carles III i el poble valencià va vore com els seus Furs eren abolits, així com eren prohibides la seua llengua, les seues costums i les seues tradicions. En definitiva, vam perdre l’autogovern i, perquè no dir-ho, la dignitat. “Por justo derecho de conquista”.

I amb tot açò, m’agradaria reivindicar el 25 d’abril, que sembla que per a certs sectors del valencianisme resta oblidat en la memòria. És una data que ens servix també per a recordar la figura de Joan Baptista Basset, més oblidada encara, si cap. Basset fou cap dels exèrcits austriacistes que lluitaren contra Felip V de Borbó, i va estar al front dels maulets, prometent als camperols l’abolició de les càrregues senyorials i d’impostos com el delme. Tot un heroi que va saber estar a l’alçada de les circumstàncies i que, fins i tot, va ser empresonat pel mateix rei Carles III, justament per abolir tots estos impostos.

Finalment, cal recordar que açò és una simple opinió d’un servidor, que no busca l’enfrontament entre germans, sinó la construcció i l’emancipació del nostre xicotet país. Si algú li ve de gust debatir el present text, cervesa i a xarrar.

Xavi Vallés