Des del Comitè Català de Solidaritat amb el Poble Sirià, ens adherim a la convocatòria internacional per al proper dijous, 21 d’agost, aniversari de la massacre química perpetrada pel règim de Baixar al-Assad als barris de la perifèria de Damasc. Es una ocasió per recordar que la situació de l’Iraq o els atacs sionistes contra Gaza han demostrat que el destí de la revolució siriana està connectat a la situació en tota la regió. La lluita dels sirians per la dignitat, la llibertat i l’autodeterminació és inseparable de la lluita dels palestins contra el sionisme, dela resistència a Egipte contra el despotisme militar, la lluita pel dret d’autodeterminació dels kurds.
Declaració Internacional de Solidaritat amb la Revolució Siriana
Mentre els sirians commemoren el primer aniversari dels atacs químics a Guta, que van causar la mort a diversos centenars de persones, expressem la nostra solidaritat amb els milions de sirians que han estat lluitant per la dignitat i la llibertat des de març del 2011. Demanem a la gent del món que actuï en suport a la revolució i els seus objectius, exigint la fi immediata de la violència i del règim il·legítim d’Assad.
En l’aniversari de l’atac, el 21 d’agost, fem una crida als partidaris de la Revolució Siriana i dels alçaments a escala regional i mundial per la llibertat, la dignitat i la justícia social, a organitzar esdeveniments per denunciar les atrocitats, la desinformació, les mentides i els vergonyosos silencis, i a mostrar la seva solidaritat, tant política com material, amb els continuats esforços dels ciutadans sirians de base.
Els revolucionaris sirians han seguit lluitant per la llibertat malgrat els molts obstacles a què enfronten. Per aixafar la revolució, el règim sirià seguit quatre estratègies: 1) la militarització de les revoltes mitjançant una campanya de sis mesos de repressió violenta de les protestes pacífiques, 2) la islamització de l’aixecament en atacar grups seculars i donar poder a jihadistes, 3) la sectarització del conflicte mitjançant el reclutament d’un creixent nombre de combatents xiïtes de l’Iran, l’Iraq, el Líban, Iemen i l’Afganistan, juntament amb l’atac a ciutats i pobles sunnites, i 4) la internacionalització de la guerra en convidar a l’Iran i Rússia a jugar un paper central en el conflicte. Alhora, països com els Estats Units, Aràbia Saudita i Qatar han donat suport a grups reaccionaris per debilitar la revolució popular.
El cas de “Douma 4” també demostra que els revolucionaris sirians estan lluitant en dos fronts. Quatre valents activistes que treballen per al Centre de Documentació de Violacions de Drets van ser segrestats el desembre del 2013 per homes desconeguts, armats i emmascarats, que es creu ue pertanyen de grups islamistes. Aquests activistes van ser atacats pel fet que s’han pronunciat de manera conseqüent contra totes les formes de tirania i de les violacions als drets humans, independentment de qui fos el responsable. El seu segrest és un recordatori que la revolució siriana no es dirigeix únicament contra la dictadura d’Assad, sinó també cada vegada més contra grups reaccionaris i oportunistes que s’oposen als objectius de la revolució: la democràcia, la justícia social i la fi del sectarisme religiós.
El primer aniversari dels atacs químics és una ocasió per reafirmar la importància del procés revolucionari, no només a Síria, sinó també a tot el món àrab. La lluita contra la dictadura siriana, el gihadisme global i l’imperialisme, d’on sigui que aquest vingui, no ha de ser vista només com a local, ni tan sols com regional. Forma part d’un moment insurreccional en què el món sencer s’ha convertit en el camp de batalla. Els nous desenvolupaments a l’Iraq i la represa guerra contra Gaza han demostrat que el destí de la revolució siriana està connectat a la situació en tota la regió. La lluita dels sirians per la dignitat, la llibertat i l’autodeterminació no pot desvincular-se de la històrica revolta contra el sionisme, de les lluites a Egipte contra el despotisme militar, l’aixecament de Bahrain contra la dictadura, de la lluita kurda per l’autodeterminació , de la resistència zapatista i d’altres poblacions indígenes contra el racisme i el neoliberalisme, o de les massives revoltes de treballadors en tots els continents contra les mesures d’austeritat impulsades per la crisi.
La revolució siriana està en una cruïlla, i els revolucionaris sirians necessiten suport urgent mentre lluiten en tots aquests fronts. Una victòria de les diverses contrarevolucions imposaria la major neteja ètnica del nostre segle, deixaria el país en ruïnes, i desestabilitzaria greument aquesta regió i el món. Una victòria de la revolució, però, desencadenaria les aspiracions socials i polítiques tant de temps reprimides a tot el món àrab i més enllà de les seves fronteres.
Declaració Internacional de Solidaritat amb la Revolució Siriana
Mentre els sirians commemoren el primer aniversari dels atacs químics a Guta, que van causar la mort a diversos centenars de persones, expressem la nostra solidaritat amb els milions de sirians que han estat lluitant per la dignitat i la llibertat des de març del 2011. Demanem a la gent del món que actuï en suport a la revolució i els seus objectius, exigint la fi immediata de la violència i del règim il·legítim d’Assad.
En l’aniversari de l’atac, el 21 d’agost, fem una crida als partidaris de la Revolució Siriana i dels alçaments a escala regional i mundial per la llibertat, la dignitat i la justícia social, a organitzar esdeveniments per denunciar les atrocitats, la desinformació, les mentides i els vergonyosos silencis, i a mostrar la seva solidaritat, tant política com material, amb els continuats esforços dels ciutadans sirians de base.
Els revolucionaris sirians han seguit lluitant per la llibertat malgrat els molts obstacles a què enfronten. Per aixafar la revolució, el règim sirià seguit quatre estratègies: 1) la militarització de les revoltes mitjançant una campanya de sis mesos de repressió violenta de les protestes pacífiques, 2) la islamització de l’aixecament en atacar grups seculars i donar poder a jihadistes, 3) la sectarització del conflicte mitjançant el reclutament d’un creixent nombre de combatents xiïtes de l’Iran, l’Iraq, el Líban, Iemen i l’Afganistan, juntament amb l’atac a ciutats i pobles sunnites, i 4) la internacionalització de la guerra en convidar a l’Iran i Rússia a jugar un paper central en el conflicte. Alhora, països com els Estats Units, Aràbia Saudita i Qatar han donat suport a grups reaccionaris per debilitar la revolució popular.
El cas de “Douma 4” també demostra que els revolucionaris sirians estan lluitant en dos fronts. Quatre valents activistes que treballen per al Centre de Documentació de Violacions de Drets van ser segrestats el desembre del 2013 per homes desconeguts, armats i emmascarats, que es creu ue pertanyen de grups islamistes. Aquests activistes van ser atacats pel fet que s’han pronunciat de manera conseqüent contra totes les formes de tirania i de les violacions als drets humans, independentment de qui fos el responsable. El seu segrest és un recordatori que la revolució siriana no es dirigeix únicament contra la dictadura d’Assad, sinó també cada vegada més contra grups reaccionaris i oportunistes que s’oposen als objectius de la revolució: la democràcia, la justícia social i la fi del sectarisme religiós.
El primer aniversari dels atacs químics és una ocasió per reafirmar la importància del procés revolucionari, no només a Síria, sinó també a tot el món àrab. La lluita contra la dictadura siriana, el gihadisme global i l’imperialisme, d’on sigui que aquest vingui, no ha de ser vista només com a local, ni tan sols com regional. Forma part d’un moment insurreccional en què el món sencer s’ha convertit en el camp de batalla. Els nous desenvolupaments a l’Iraq i la represa guerra contra Gaza han demostrat que el destí de la revolució siriana està connectat a la situació en tota la regió. La lluita dels sirians per la dignitat, la llibertat i l’autodeterminació no pot desvincular-se de la històrica revolta contra el sionisme, de les lluites a Egipte contra el despotisme militar, l’aixecament de Bahrain contra la dictadura, de la lluita kurda per l’autodeterminació , de la resistència zapatista i d’altres poblacions indígenes contra el racisme i el neoliberalisme, o de les massives revoltes de treballadors en tots els continents contra les mesures d’austeritat impulsades per la crisi.
La revolució siriana està en una cruïlla, i els revolucionaris sirians necessiten suport urgent mentre lluiten en tots aquests fronts. Una victòria de les diverses contrarevolucions imposaria la major neteja ètnica del nostre segle, deixaria el país en ruïnes, i desestabilitzaria greument aquesta regió i el món. Una victòria de la revolució, però, desencadenaria les aspiracions socials i polítiques tant de temps reprimides a tot el món àrab i més enllà de les seves fronteres.
Comitè català de solidaritat amb Síria
