Ampliat i remodelat en diverses ocasions durant la seua història, es convertí en un dels principals exponents del gòtic valencià. El claustre gòtic i la sala capitular serviren de model per a les llotges de València i Ciutat de Mallorca. També destaca la impressionant volta de creueria estelada de la sala de les palmeres, la capella reial.
Al seu valor artístic s’ha d’afegir l’històric i el cultural: a aquest espai conventual es celebraren, en diverses ocasions, corts generals del Regne i, durant el segle XIV, funcionà una escola de llengües orientals. Entre altres activitats, el 1345 s’instaurà una càtedra de gramàtica i teologia, i el 1629 es funda la famosa escola de traducció. Fou un centre i un focus cultural que perdurà durant segles.
És un dels elements del patrimoni històric i artístic més singulars de la ciutat de València i, també, un dels més desconeguts per les valencianes i valencians. La principal causa és que, com conseqüència de la desamortització eclesiàstica, l’edifici acabà en mans de l’exèrcit espanyol, que establí la capitania general l’any 1840. Des d’aleshores fins a l’actualitat, malgrat ser de titularitat pública, no ha deixat de tindre ús militar.
És la causa que l’hagen convertit en el refugi de l’estàtua de Franco que hi havia a la plaça del País Valencià i que ocupà durant anys, sense que ningú fera res, el claustret d’entrada a la capella reial. Era un més dels símbols feixistes associats a aquest espai, com l’escut del frontó que també fou retirat el 2010.
El públic continua sense poder accedir-hi si no és per les bodes a la capella real o mitjançant visites prèviament concertades i restringides a determinats dies, fet que priva molts valencians i valencianes de la possibilitat de conèixer una de les joies més emblemàtiques del patrimoni valencià. El conjunt hauria d’estar sempre disponible per a visites escolars i per a qualsevol altra iniciativa cultura i de divulgació de la nostra història.
Per tot plegat, la Plataforma pel Dret a Decidir exigeix la fi de l’ús militar d’aquesta joia arquitectònica valenciana i que es convertisca en un referent obert a totes les valencianes i els valencians.
