Paraules procedents d’altres llengües diferents del castellà
1. Introducció
En el DNV trobem determinades paraules i expressions preses d’altres llengües i que apareixen amb la grafia original i en lletra cursiva com, per exemple: a cappella, adagio, afrikaans, afrikaner, airbag, allegretto, allegro, amateur, andante, andantino, apartheid, attrezzo, best-seller, blues, boom, bourbon, boutique, break, broker, bypass, caniche, catering, cantabile, cello, collage, country, croissant, delicatessen, ertzaina, ertzaintza, favela, feedback, feeling, foie gras, fondue, forte, geisha, gentleman, goal-average, gospel, gudari, haiku, hall, hardwere, hip-hop, hippy, hobby, hooligan, hot-dog, ikurriña, jacuzzi, jazz, jeans, jeep, jive, kirsch, kit, kitsch, kleenex, knut, krill, lady, larghetto, largo, leasing, leitmotiv, lobby, long play, mailing, maître, miss, mojito, mozzarella, nighclub, off, off the record, royalty, overbooking, pack, paparazzi, partenaire, pianoforte, pizza, playback, play-off, pub, pullman, punk, reggae, rock, rock and roll, sandwich, scout, sexy, show, showman, single, skin, softwere, souvenir, spin, staff, stop, striptease, swing, taekwondo, tempo, thriller, tutti frutti, twist, vichy, vivace, walkie-talkie, walkman, western, whisky, windsurf, zloty o zoom.
Em sembla una solució molt adequada, sobretot per a determinats mots. Paraules com ara pizza o whisky no són ja ni italianes ni escoceses, són internacionals, i qualsevol persona, en qualsevol part del món, sap com s’escriuen, com es pronuncien i quin és el seu significat. Considere que adaptar-les a l’ortografia de la nostra llengua seria contraproduent. Podríem emprar, si ho decidírem així, les grafies pitza i güisqui en lloc de pizza i whisky, però amb això no aconseguiríem res de positiu. Només complicaríem les coses innecessàriament.
2. Comentaris sobre algunes paraules procedents d’altres llengües diferents del castellà
Falten en el DNV les entrades sushi i sashami, transcripció internacional de dos vocables japonesos. Aquesta grafia s’usa actualment en tots els països que empren l’alfabet llatí. Considere que són eixes formes, escrites en cursiva, les que s’han d’entrar en el DNV. Eixes paraules també es podrien entrar amb les grafies suixi i saixami, grafies que ja he vist escrites en alguns llocs.
L’aplec ix, per a la immensa majoria dels valencians, no és un dígraf que representa el so prepalatal fricatiu sord sinó un grup de dues lletres, cadascuna de les qual representa un so diferent: la primera letra, la i, representa el so de la vocal /i/ i la segona lletra, la x, representa el so prepalatal fricatiu sord. Els valencians, si llegim eixes paraules tal com estan escrites, pronunciem la i del grup ix de la mateixa manera que ho fem quan diem peix o fluix. Emprar les grafies suixi i saixami implica falsejar la pronúncia original d’eixes paraules, però això ja s’ha fet amb diversos estrangerismes que s’han adaptat a la nostra llengua representant el so prepalatal fricatiu sord per l’aplec ix, com és el cas de flash, squash i béchamel, grafiades flaix, esquaix i beixamel. El DNV ens diu que la pronúncia correcta d’eixos vocables és [flájʃ], [eskwájʃ] i [bejʃamɛ́l].
En el DNV trobem l’entrada fox-terrier –en cursiva i amb guionet–.Considere que s’ha d’escriure “foxterrier” aglutinat i sense cursiva, com a paraula de la nostra llengua.
En el DNV no apareix “púdel”, adaptació a la nostra llengua de la paraula anglesa poodle. Tampoc trobem poodle.
En el DNV trobem la paraula lobby –que no apareix en el DOPV– però, en canvi, no trobem els derivats lobbisme i lobbista –que sí que apareixen el el DOPV–.
En el DNV trobem les entrades ‘haima’ [hájma] ‘tenda dels habitants nòmades del desert i de l’estepa del nord d’Àfrica’ i ‘khaima’ [xájma] ‘tenda de campanya característica dels pobles nòmades del nord d’Àfrica’. Apareixen com a dues entrades independents.
Una no remet a l’altra. A més, les definicions no són idèntiques, encara que el significat siga el mateix. Considere que se n’hauria d’eliminar una.
La paraula anglesa jockey apareix en el DNV adaptada a la nostra llengua com a joquei (sense accent damunt la o) i el diccionari ens diu que la pronúncia és [ʤokéj] i, en canvi, l’expressió disc jockey apareix adaptada com a discjòquei (amb accent damunt la o) i ens diu que la pronúncia és [dizʤɔ́kei]. No sembla congruent.
En el DNV trobem l’entrada sandwich, escrita en cursiva i amb la grafia anglesa original –la que correspon al comte de Sandwich. Ho trobe molt encertat perquè sandwich –com whisky i pizza– són paraules internacionals que s’escriuen igual en tots els llocs del món a on s’empra l’alfabet llatí. El DNV ens diu que cal pronunciar-la [sánwiʧ] i ens remet a l’entrada sàndwitx, que és la forma principal, a on trobem la definició del vocable. La pronúncia que ens indica el diccionari per a sàndwitx és la mateixa que la de l’original anglés, pronúncia que coincidix exactament amb la que tots els valencians fem del mot en qüestió. Per eixe motiu considere que la grafia sàndwitx és molt encertada. La grafia sandvitx –que fins ara ha sigut l’única normativa– cal pronunciar-la [sanvíʧ], pronúncia que no correspon a cap parlar valencià.
En el DNV trobem també l’entrada sandvitx que ens remet a sàndwitx.
També trobem les entrades sandwitxera i sandwitxeria –formes principals– i sandvitxera i sandvitxeria –formes secundàries que remeten a les anteriors–.
En l’entrada sandwitxera trobem la definició ‘electrodomèstic utilitzat per a preparar sàndwitxs calents’. Hauria de dir: ‘utensili utilitzat per a preparar sàndwitxs calents’. En moltes cases tenen sandwitxeres que no són electrodomèstics, que són, simplement, uns atifells a on es col·loca el pa de motle i el companatge i es calfa al foc. Una atifells que tenen un mànec bastant llarg, per a no cremar-se.
En el DNV trobem l’entrada quetxup que ens diu que es pronuncia [keʧúp], fent recaure la força de la veu sobre la u. Jo no he sentit mai de la vida cap valencianoparlant que ho pronuncie d’eixa manera. No trobem en el DNV, en canvi, la forma quètxup que inclou el DIEC. Si volem acostar la grafia del vocable a la pronúncia real dels valencians, caldria emprar la grafia quèttxup. He escrit quèttxup, amb una t davant del dígraf tx perquè molts valencianoparlants –jo mateix, sense anar més lluny– pronunciem eixa t. I la e la pronunciem oberta, no tancada. O, millor dir, la pronunciem doble oberta, com fem sempre els valencians. Considere que seria molt encertat que es substituira quetxup per quètxup. I crec que s’hauria d’incloure també la forma ketchup, en cursiva. Tothom, arreu del món, quan veu la paraula ketchup l’associa immediatament a la salsa de tomaca d’eixe nom. Paraules com ketchup, sandwich, pizza o whisky són universals.
3. Algunes unitats lèxiques d’altres llengües que no apareixen en el DNV
Tot seguit relacione 100 unitats lèxiques d’altres llengües que no apareixen en el DNV.
abstract
anasakis
aquaplanning (o hydroplanning)
attaché
austempering
bachata
bacon
batzoki
bitcoin
blue jeans (apareix “jeans”)
body
boîte
break storming
bulldozer
cachet
caipirinha
chapapote
chopped
ciao
co-working
crowdfunding (o micromecenatge)
crowdsourcing
downscaling
drag quenn
dribbling
e-mail
escrache
filmlet (apareix “filmet”)
forfait
freaky
global positioning system (o GPS)
GPS (o global positioning system)
guaracha
guggul (espècie Commifora mukul)
harmattan
hashtag
hipster
hydroplanning (o aquaplanning)
jai alai
jump
K.O. (o knock out)
kaleborroka
ketchup (apareix “quetxup”)
keywords
knock out (o K.O.)
low cost
maestoso
moderato
mooving
nurse
O.K.
ombusdman
outlet
panty
pay per view
peer review
planning
poodle
premier
putting out system
reality show
reggaeton
reiki
remake
round
sake
sashami (o saixami)
script
season craking
selfie (o autofoto)
self-service
sex-simbol
short
shot pinning
skatepark
skinhead
speaker
standing
sushi (o suixi)
suspense (apareix “suspens”)
tabbouleh (o tabulé)
think tank
tour
tour operator
tournée
troupe
txistu
txistulari
tzeltal
tzotzil
unmanned aerial vehicle
unmanned ground vehicle
unmanned surface vehicle
unmanned underwater vehicle
vintage
webcam
windsurfing
xauarma
yenka
yuppie
Considere que seria raonable que s’estudiara la posibilitat d’incloure’n alguns en el DNV.
4. Comentaris finals
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha pres una decisió molt encertada al decidir publicar el Diccionari normatiu valencià en format informàtic i permetre que tothom hi tinga accés lliure i gratuït. També considere molt encertat que haja posat en la web un enllaç titulat propostes lingüístiques a fi que els usuaris de la llengua puguem, lliurement, proposar que s’incorporen noves entrades i que s’esmenen, s’amplien o es reduisquen les existents. I que, fins i tot, tinguem l’oportunitat de proposar eliminar-ne algunes. Amb les aportacions dels usuaris de la llengua pot, sense cap mena de dubte, millorar-se el DNV de manera notable.
Considere que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua hauria d’esperar un temps prudencial abans de publicar l’edició definitiva en paper del DNV –com a mínim, un parell d’anys– a fi de donar prou temps al públic perquè faça les propostes lingüístiques que considere oportunes i que aquestes s’estudien i es discutisquen abans que els acadèmics decidisquen si les aproven o no. Recordem que la sabiduria popular ens diu que les corruixes arrapen les cuixes, és a dir, que les presses i les precipitacions fan malbé les coses. Qui camina a poc a poc, ho fa d’una manera segura i arriba lluny. Qui camina d’una manera atrotinada, qui va amb presses i corruixes, cau de bocadents i no arriba enlloc. Si fer el DNV ha costat dotze anys, ¿quina importància té esperar-ne dos o tres més a fi de perfeccionar, depurar i consolidar una obra tan important per a tots els valencians, una obra cabal de la lingüístaca romànica?
Considere que seria molt convenient que els usuaris de la llengua férem les nostres propostes lingüístiques a l’Académia Valenciana de la Llengua, bé fent ús de l’enllaç que l’AVL ha posat a la nostra disposició, bé per qualvevol altre conducte que cadascú considere adient, com ara estudis, articles, escrits a l’AVL, etc. I considere que l’AVL hauria d’incorporar al DNV les modificacions que els acadèmics decidisquen que cal fer i, a més, hauria de publicar periòdicament un butlletí en el qual s’explicara de manera clara i explícita quins canvis –addicions, supresions, ampliacions, correccions, substitucions, etc.– s’han dut a terme.
Tots els diccionaris els han elaborat sempre els lingüistes –amb la col·laboració dels experts en diverses matèries– arreplegant la llengua que parla el poble amb l’ajut de la documentació disponible i fent enquestes tan exhaustives com ha sigut possible. Però ara tenim una oportunitat que no s’ha tingut mai: que el poble –i tots els experts, especialistes, amants de la llengua, etc.– parle directament. Ara tenim a l’abast uns ferraments informàtics que no hem tingut mai i que ens permeten que tots els usuaris de la llengua que ho desitgen puguen posar-se en contacte directament amb els acadèmics i fer-los les aportacions que consideren adients. Ara tenim una ocasió única en la història: elaborar un diccionari democràtic. No la desaprofitem.
Eugeni. S. Reig
Maig de 2014
Maig de 2014
