Lèxic valencià genuí (II)
Eugeni S. Reig
1. Comentaris diversos
En l’entrada ou del DNV trobem l’expressió no saber a on pondre l’ou. L’expressió genuïna valenciana que jo conec de tota la vida és no saber a on pondre. Cal eliminar “l’ou” perquè el verb pondre –quan no és pronominal– porta implícit que allò que es pon és un ou. És impossible pondre res que no siga un ou. Pondre l’ou és un calc del castellà que no pot aparéixer el el DNV.
En l’entrada maria del DNV trobem les tres accepcions següents:
2) Assignatura poc valorada. Només ha aprovat les maries.
3) Marihuana.
En la novel·la Sense la terra promesa podem llegir:
«Damunt la Casa de la Vila, a les deu aparegué una bandera blanca; també en fou hissada una altra al cimbori de l’ermita, i una tercera a la maria de la Casa del Poble, que és en un lloc també una mica dominant en el barri de migjorn.»
En la novel·la Temps de batuda trobem:
«Em feren la cançó: que no diga una paraula contra la República i que pose la bandera vermella amb falç i martell en la maria del meu maset.»
En l’entrada pelleta del DNV falten dues accepcions: ‘pell del bacallar’ (s’usa en l’elaboració de l’arròs amb pelleta) i ‘pell de la cansalada’ (s’usa en l’elaboració de l’olla amb pelleta). També falta la locució olla amb pelleta que s’usa per a expressar que una cosa –sobretot de menjar– és molt bona.
En l’entrada oncle del DNV falta l’accepció ‘obrer estacional procedent de la comarca de la Marina i que treballa en lo collita de l’arròs’. Aquesta accepció s’usa en la Ribera del Xúquer.
En l’entrada paperada del DNV falta l’accepció ‘gran quantitat d’alguna cosa que ens donen embolicada en paper’. Es referix normalment a coses de menjar. Exemples: una paperada de morralla, una paperada de companatge, una paperada de fetge.
En l’entrada punt del DNV falta l’accepció ‘obsequi que els alumnes donaven al mestre per Setmana Santa i per Nadal’.
En l’entrada cocotet del DNV diu ‘dolç en forma arredonida, elaborat a base de coco’. Aquesta hauria de ser la segona accepció. La primera accepció hauria de remetre a cocot perquè alguns valencians emprem el diminitiu cocotet amb el significat de cocot.
En l’entrada darrer del DNV seria convenient citar el darrer dia (l’últim dia de carnaval).
En la primera accepció de riure del DNV trobem uns quants exemples a on apareixen diverses formes verbals de riure, però no hi ha cap exemple amb el participi fort rist que és l’únic que usem els valencians. Seria convenient posar-ne algun.
El DNV inclou la variant formal mangrana que remet a magrana, però no recull mangraner ni mangranerar. No sembla coherent. De tota manera, considere que mangrana és una forma col·loquial que no cal normativitzar i, per tant, caldria eliminar-la del DNV.
El DNV inclou llament que remet a lament, però no recull llamentar. No sembla coherent. De tota manera, considere que llament i llamentar són formes que no s’han de normativitzar perquè no hi ha cap parlar valencià que les use. Considere que no hi ha cap motiu per a incloure-les en el DNV. I si n’hi ha cap, considere que l’AVL té l’obligació d’explicar-ho als usuaris de la llengua.
El DNV arreplega les formes mascletà, despertà, plantà i cremà que remeten a les accepcions de mascletada, despertada, plantada i cremada que es referixen a actes de les festes falleres. Ho trobe adequat perquè admetre com a normatives les formes mascletà, despertà, plantà i cremà, encara que siga amb la marca col·loquial, permet que es puguen usar en escrits referits a les falles sense considerar-los incorreccions vulgars i sense haver-los de posar en cursiva o entre cometes. En canvi, considere completament inadmissible la forma fideuà quan es referix al menjar semblant a la paella marinera però que es fa amb fideus en lloc de fer-se amb arròs. Malgrat que aquest plat és d’origen valencià –de Gandia– no hi ha res que justifique la grafia fideuà.
Escriure fideuà és exactament la mateixa cosa que escriure graellà o mariscà. És imprescindible que l’entrada fideuà s’elimine del DNV, perquè el desprestigia.
En l’entrada molarenc del DNV diu: ‘natural o habitant del Molar (el Priorat)’. A Guardamar de Segura, als naturals de la Marina del Pinet els anomenen també molarencs perquè habiten la serra del Molar. Caldria considerar aquesta accepció.
En l’entrada costar del DNV falta l’accepció ‘veure’s obligat a fer una cosa’. Exemple: “si no vas tu, em costarà anar a mi”.
En l’entrada romana del DNV falta l’accepció ‘línia que deixa al descobert la pell del cap, que es fa en separar els cabells amb la pinta cap a costats oposats’.
En l’entrada rostir del DNV falta l’accepció ‘causar dany físic o moral (a algú)’. Exemple: “ara sí que m’has rostit”.
En l’entrada ruta del DNV falta l’accepció (desusada) ‘camí que fan els xiquets per anar a escola’.
La cinquena accepció de l’entrada socarrat del DNV és ‘malnom dels habitants de Xàtiva, Cocentaina i Culla’. Falta Vila-real.
En l’entrada temple del DNV falta l’accepció ‘quantitat de determinades substàncies que comuniquen als aliments i a les begudes els sabors bàsics: dolç, salat, agre i amarg’. Exemple: “El menjar que fa la teua dona té sempre un temple de sal adequat, gustoset però sense passar-se’n”.
En l’entrada teta del DNV falta l’accepció ‘germana’. És curiós que tete remeta a germà i teta no remeta a germana. En l’entrada teta també falta l’accepció ‘paraula que s’usa per a denominar afectuosament una persona de sexe femení’.
En la segona accepció de l’entrada andola (‘embotit fet amb cotna de cansalada i un poc de magre’) el DNV ens diu que la pronúncia és [andɔ́la], amb o oberta. És incorrecte. La pronúncia és [andóla], amb o tancada. Jo, a Alcoi, sempre ho he sentit d’eixa manera.
El DNV inclou diverses expressions que comencen per “més val” com ara més val perdre que més perdre, més val poc i bo que molt i roín, més val un gust que cent panderos, etc. Cal posar val més perdre que més perdre, val més poc i bo que molt i roín, val més un gust que cent panderos, etc. En valencià és diu molt més “val més” que “més val”. En castellà és al revés, es diu molt més “más vale” que “vale más”. Emprar “més val” en lloc de “val més” –que és com ho diem els que parlem valencià tradicional –implica una subordinació gratuïta al castellà que considere inaceptable en un diccionari valencià.
L’entrada vaqueret del DNV ens remet a colpet. No és correcte. Un colpet és una quantitat xicoteta de qualsevol beguda alcohòlica que, normalment, es beu d’un colp. Un vaqueret és un whisky curt amb terrossets de gel que es servix en got llarg de manera que tot el contingut ocupa, aproximadament, una quarta part del got. A més, la paraula vaqueret té un altre significat que no trobem en el DNV: ‘mocador que es posa al coll quan es va a dormir a fi de tindre la gola abrigada i evitar refredats’.
El DNV no arreplega les paraules americanet i llagrimeta que sí que equivalen a colpet.
En l’entrada xata del DNV falta l’accepció ‘fruita de l’espècie Prunus persica var. Platycarpa‘. (En alguns llocs l’anomenen xato, en masculí).
En l’entrada parpall del DNV trobem:
2.m. Pestanya.
En l’entrada xiquesa del DNV hauria de dir “xiquesa (o xiquea)”. La forma clàssica d’aquest mot és xiquea, que ja la trobem documentada en el Liber Elegantiarum de Joan Esteve i en el Vita Christi de Sor Isabel de Villena. També la trobem en el Diccionari General de Francesc Ferrer Pastor, en el Diccionari Català-Valencià-Balear i el el DECat de Coromines.
Pel que fa als ordinals, en el DNV trobem com a entrades principals els cultismes quint, sext, sèptim i octau i com a entrades secundàries cinqué, sisé, seté i huité (o vuité) que remeten a les principals, però no apareixen les perífrasis el que fa cinc, el que fa sis, el que fa set i el que fa huit que són les que usem habitualment els valencianoparlants.
En l’apartat següent relacione alguns mots que no trobem en el DNV. Considere que cal d’incloure’ls.
2. Alguns vocables que falten en el DNV
Tot seguit relacione –odenats alfabèticament– diversos vocables que no apareixen en el DNV.
boçadina
camenya
caric
emborratxacabres (Coriaria myrtifolia)
llagrimeta
noni
pablanc
pelleta (= pell de la cansalada)
pelleta (= pell del bacallar)
pernoliada
peroliada
persolada
petirró
punt (‘obsequi que els alumnes donaven al mestre per Nadal’)
¡quec!
¡redacsa!
riberer
rimerada
roconada
roviol
ruta (‘camí que fan els xiquets per anar a escola’)
ruter
sanga
soliganya
somet
tarrancó
tirasset
toflamenta
tretzenades
vincler
voltacampanes
voltejacampanes
xafarís
xampó
xata (‘fruita de l’espècie Prunus persica var. Platycarpa‘)
xitxi
xola
¡zum!
3. Fraseologia lèxica que falta en el DNV
Tot seguit relacione –odenades alfabèticament– diverses expressions, frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.
a burro que no conegues no li toques les orelles
¡a fer la mà xiquets i tot!
a mitges i ferratges
a on hi ha pèl, hi ha la glòria del cel
a on hi ha pèl, hi ha mel
a vore qui li bufa els coloms
açò va i era una volta
agraït d’Agres
al preguntador, mentires amb ell
al vell, foc amb ell
alaba’t ruc, que a vendre et duc
als orats a prendre lloc
anar tot a l’ascla
animal de pota
animal de pota badada
animal vestit
¡ara sí que m’has pogut!
¡bola va!
cara de porc, ara que vénen les figues, ara t’has mort
calor forastera
camí de pota
com s’ha casat el fill del rei, enguany plantarem carxofes
com si fóra Déu sap qui
com si no anara amb ell
¡corre i que et bolquen!
cos d’agulla
d’ací en vull, d’allà no en vull
de quinzet i mig
dona sense arracades, burro sense cabestre
donar coll
dormir de memòria
dos dits de la mateixa
el que fa cinc
el que fa sis
el que fa set
el que fa huit
enganyar com a un caragol (a algú)
entrar com els gossos en missa
entre jutges i marxadors, ens quedarem nets
estar com una xirivia
estar el gat gitat en el foguer (apareix “estar encara el gat en el foguer”)
fer aire
fer el plemigjorn
fer mal efecte
fer-se malalt
fer-se nerviós
fer-se’n un fart
fil que penja, botifarra que falta
fora de res
forasters vindran que de casa ens trauran
haver-hi més gorres que bellotes
haver-n’hi per a llogar balcons (apareix “haver-n’hi per a llogar cadires”)
ja ve qui ho entén
l’últim que apague la llum
l’últim que tanque la porta
la dacsa no vol raons, vol aigua
la faena s’empila i no es fa mai roín
la terra del Jesuset, si no fa aire no fa fred
març, a sa mare va enganyar
massa per a la carabassa
menjar a dos queixos
més roín que una taca de magrana en un tratge nou
molt de soroll de boixets i poca randa
pa català
pa de dolor
pa dur i d’ordi: ¡gita’t, Jordi!
pa i damunt
pany de bofetó
paréixer Maria Grenya, una sabata i una espardenya
paréixer Marta i Gargòria
paréixer un desembarc
paréixer un poll torbat
part antiga (d’una població)
passar de ganivet
pastisset de monja, cafisset de blat
per a que no tingues mai pena, primer els amics que la faena
perquè una volta vaig pintar una mona, tots em diuen pintamones
ple com un ou
posar en un pedestal (a algú)
posar-se a tall
¿preguntar és ofendre?
prendre d’ull (a algú)
prendre mil caps de corda
quan fa vent, s’aventa
quan la Candelera (o la Candelària) es riu, ja tenim ací l’estiu; i si plora, ni dins ni fora
¿què fem?, ¿por o fugim?
¿què li fa el nas per a córrer? (apareix “¿què li fa el rabo per a córrer?”)
que si és quinze, que si és ratlla
qui fora va a casar, s’enganya o va a enganyar
qui juga no torra castanyes
qui no sap més, amb sa mare es gita
qui no tinga res que espere
qui siga lladre que siga valent
qui té pressa no es divertix
qui tot ho vol, tot ho perd
qui va davant no li falten cordes
qui vinga darrere que apague la llum
qui vinga darrere que tanque la porta
qui vulga ser Papa, que s’ho clave en la testa
¡quin ratolí estàs fet!
quinzet i coca
randa en boixos
res més que
rogle de campanetes
roll de veu
sabater de cadira
sabater de vell
saltar de divendres a diumenge
ser caldo recalfat (alguna cosa)
ser d’a on pixa el matxo
ser igual vint que vint-i-dos
ser la porga de Peret
ser la xeringa de l’hospital
ser rebedor
ser tro i llamp
ser un petxina
ser un tremendo
ser una gràcia
si no és verí, fa bon profit
si no neteges, la ronya ens traurà a ballar
si vas pel sol, bastó; si vas per l’ombra, garrot
si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit
tancar a pedra i a bac
tindre bon braó
tindre cara de petxina
tindre el cor en un pilot
tindre el fetge rovellat
tindre el pit ample
tindre en les orelles (a algú)
tindre la barra torta
tindre la boca en alt
tindre mans de gallina
tindre mans de segó
tindre melsa
tindre molt de coll
tindre olla amb pelleta
tindre ulls de puceta
tindre un bovalar
tindre un budellet per a estrenar
tindre una malíccia com un ferreret
tirar com un espadatxí
¡toca, anem!
tornar-se xirivia
tot ho tenia, només això em faltava
tot lo roig, fa goig
traure l’aigua amb un cistany
traure lo que el moro del sermó
tremolor de terra
tres diners de la mateixa
un bovo en fa cent
un sisàs amb les cames penjant
una amb sal i una amb sucre
una i prou
val més perdre que més perdre (apareix “més val perdre que més perdre”)
val més poc i bo que molt i roín (apareix “ més val poc i bo que molt i roín”)
val més un gust que cent panderos (apareix “més val un gust que cent panderos”)
veure animetes
veure llumenetes
veure-li el cul a la marta
voler traure pols de davall de l’aigua
xorles amb borles
4. Comentaris finals
La relació de mancances que he posat no és exhaustiva ni de bon tros, és només una mostra dels mots que falten en el DNV. En els meus llibres Valencià en perill d’extinció i Les nostres paraules hi ha una quantitat important de paraules i locucions que no les arreplega el DNV i que no estan incloses en la relació anterior.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha pres una decisió molt encertada al decidir publicar el Diccionari normatiu valencià en format informàtic i permetre que tothom hi tinga accés lliure i gratuït. També considere molt encertat que haja posat en la web un enllaç titulat propostes lingüístiques a fi que els usuaris de la llengua puguem, lliurement, proposar que s’incorporen noves entrades i que s’esmenen, s’amplien o es reduisquen les existents. I que, fins i tot, tinguem l’oportunitat de proposar eliminar-ne algunes. Amb les aportacions dels usuaris de la llengua pot, sense cap mena de dubte, millorar-se el DNV de manera notable.
Considere que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua hauria d’esperar un temps prudencial abans de publicar l’edició definitiva en paper del DNV –com a mínim, un parell d’anys– a fi de donar prou temps al públic perquè faça les propostes lingüístiques que considere oportunes i que aquestes s’estudien i es discutisquen abans que els acadèmics decidisquen si les aproven o no. Recordem que la sabiduria popular ens diu que les corruixes arrapen les cuixes, és a dir, que les presses i les precipitacions fan malbé les coses. Qui camina a poc a poc, ho fa d’una manera segura i arriba lluny. Qui camina d’una manera atrotinada, qui va amb presses i corruixes, cau de bocadents i no arriba enlloc. Si fer el DNV ha costat dotze anys, ¿quina importància té esperar-ne dos o tres més a fi de perfeccionar, depurar i consolidar una obra tan important per a tots els valencians, una obra cabal de la lingüístaca romànica?
Considere que seria molt convenient que els usuaris de la llengua férem les nostres propostes lingüístiques a l’Académia Valenciana de la Llengua, bé fent ús de l’enllaç que l’AVL ha posat a la nostra disposició, bé per qualvevol altre conducte que cadascú considere adient, com ara estudis, articles, escrits a l’AVL, etc. I considere que l’AVL hauria d’incorporar al DNV les modificacions que els acadèmics decidisquen que cal fer i, a més, hauria de publicar periòdicament un butlletí en el qual s’explicara de manera clara i explícita quins canvis –addicions, supresions, ampliacions, correccions, substitucions, etc.– s’han dut a terme.
Tots els diccionaris els han elaborat sempre els lingüistes –amb la col·laboració dels experts en diverses matèries– arreplegant la llengua que parla el poble amb l’ajut de la documentació disponible i fent enquestes tan exhaustives com ha sigut possible. Però ara tenim una oportunitat que no s’ha tingut mai: que el poble –i tots els experts, especialistes, amants de la llengua, etc.– parle directament. Ara tenim a l’abast uns ferraments informàtics que no hem tingut mai i que ens permeten que tots els usuaris de la llengua que ho desitgen puguen posar-se en contacte directament amb els acadèmics i fer-los les aportacions que consideren adients. Ara tenim una ocasió única en la història: elaborar un diccionari amb la participació directa dels parlants. No la desaprofitem.
Eugeni. S. Reig
València, abril del 2014
