Diari La Veu del País Valencià
L’afiliació a la seguretat social cau a la Marina Alta
Herència del tripartit mariner (II)
Una de les conseqüències del model econòmic implantat a la comarca pel tripartit mariner (Compromís, PP i PSOE), basat en l’especulació, la destrucció del teixit productiu, l’auge del turisme, i sobretot, la connivència amb els poders econòmics, financers i els terratinents, que EUPV ve denunciant, és la caiguda de l’afiliació a la seguretat social.

Des del 2008 la classe treballadora ha perdut en la Marina Alta un 24% de la seva força de treball, que traduït són 13.073 treballadors/as menys, per a un total de 41.444 amb 16.431 persones apuntades al SERVEF a 1 de gener de 2014. En el 2008 hi havia 54.517 persones treballant i un atur de 7.108 persones. En 2012 els/les afiliats/des a la seguretat social eren 43.727.

A aquest descens cal sumar la pèrdua de massa salarial, descens dels salaris que ha afectat a tots els sectors, al costat de la pèrdua de la cobertura per desocupació i les indemnitzacions per acomiadament per les successives reformes laborals del PSOE i PP en l’àmbit estatal.

A més, també cal reflectir que la comarca de la Marina Alta té 130.000 persones que són o menors de 16 anys o majors de 65 o són dependents, d’un total de 201.000 habitants, que davant la baixada del poder adquisitiu de les pensions, el repagament farmacèutic a dependents, la no construcció de l’àrea Sociosanitària de la Pedrera, la paralització de la Llei de dependència, la reducció de beques (per estudi, llibres i menjador) descriuen una precarització social alarmant.
Per descriure, fefaentment, que és una política conjunta del tripartit mariner (Compromís, PP i PSOE), i recordant, quins eren els pobles de major desenvolupament de l’especulació com demostràvem anteriorment sobre l’amplitud dels parcs d’habitatges buits, anem a veure les dades de Pego, Dénia, Pedreguer, Xàbia, Xaló, Calp, Ondara i Benissa.

Dénia ha passat en el 2008 de 14.694 afiliats/des a 11.601 en el 2013, 22%, Calp de 6.724 a 5.042, 25%, Xàbia de 7.843 a 5.890, 25%, Xaló d de 696 a 527, 24%, Pego de 3.326 a 2.209, 33’5%, Pedreguer de 3.385 a 2.832, 17%, Ondara de 2.309 a 2.005, 14%, i Benissa de 3.727 a 2.787, 25%.

També caldria destacar que les vendes de cases per sobre de 230.000 euros continuen venent-se, segons ha dit la patronal del sector, així com, la patronal del sector hoteler, mai ha ofert índexs d’ocupació inferiors al 80%.

Aquestes dades mostren una veritat palpable. El tripartit mariner (Compromis, PP i PSOE) ha treballat perquè les directrius de la troica (BCE, FMI i Comissió europea) es compleixin rigorosament, que no són unes altres, que desmantellament dels serveis públics, salari indirecte, les pensions, salari diferit i precarització de la mà d’obra, salari directe, a causa de l’auge de l’especulació urbanística, el desmantellament del sector productiu i l’auge del turisme.

Les respostes mai poden venir d’aquests partits, ja que les seves propostes; rebre subvencions de la Diputació (Ondara i Xàbia, PP i PSOE), tallers d’ocupació (Pedreguer, PSOE i Compromís) o quadrar nombres (Jesús Pobre, PSOE) són polítiques de curt, molt curt recorregut, que només serveixen per a la demagògia i la propaganda. Un exemple seria que els habitants de Jesús Pobre tenen pressupostat 660 euros per habitant, mentre la mitjana comarcal és de 964 euros.

Per tot això, EUPV considera que la situació a la comarca exigeix de polítiques d’esquerra fonamentades a reduir la desigualtat, la recuperació dels serveis públics i les polítiques actives d’ocupació, així com recuperar els sectors econòmics tradicionals. Totes impliquen auditar els deutes de tots els ajuntaments, i no pagar als Bancs, així com, actuar impositivament amb els habitatges buits. Ja que aquestes polítiques són les que veritablement centren el problema, que és l’acumulació desmesurada de propietats i riquesa en unes poques mans.

Per finalitzar, EUPV considera que la societat de la Marina Alta està ja tenint molta paciència amb aquells/as (Compromís, PP i PSOE) que haurien de procurar el seu benestar, i l’única cosa que han fet i fan, és procurar-ho a uns/as pocs/as com les dades mostren i les penúries diàries ens recorden.

Comparteix

Icona de pantalla completa