“Aixó” no era una discoteca, era l’entrada a l’Ajuntament d’Algemesí, la Casa del Poble que paga la ciutadania amb els seus impostos. Qui digué això no era un empresari de la nit, era Vicent Ramón Garcia Mont, alcalde de tots els algemesinencs i totens les algemesinenques (supose que diria això en el seu discurs de presa de possessió).
Era la nit del 23 de setembre, primera de becerrades cadafaleres a la setmana de bous del 2013. Ho digué mentre impedia l’accés a l’ajuntament d’un equip informatiu de La Sexta[1] i permetia entrar el de Canal 9, que també mostrà el que són les becerrades amb el seu reportatge[2]. Ho digué davant de la gent de la Folgança-Iniciativa Animalista d’Algemesí, que els havíem convocat per a fer front a les prohibicions que portaren l’alcade a declarar La Sexta “non grata” a Algemesí[3].
Digué això i moltes coses més, entre silencis i mirades d’odi. A una cadena de televisió que pretenia informar, li digué manipuladora i mentidera. A nosaltres, la gent de la Folgança-Iniciativa Animalista d’Algemesí, ens digué dictadors per voler prohibir, perquè si no ens agraden els bous ens podem anar a casa i callar.
Al seu món al revés, ell i el seu equip no manipulen quan neguen el dret de la gent a la informació, quan fan tots els esforços possibles per a que no es puga escapar ni una sola imatge de la plaça d’Algemesí mentre torturen vedells que no es poden defensar. Fins i tot, intentaren impedir que es pogueren pendre imatges dels vedells ja morts. Per a fer-ho, un vehícle tractor de l’Ajuntament[4] es clavava dins de l’estructura de fusta de la plaça, tocant i vàries vegades amb els pilars i vigues.
Amb aquesta irresponsabilitat, podien abocar el cadàver des de la mateixa porta de la plaça a la pala del tractor, que eixia marxa enrere amb celeritat i, ja al carrer, alçava la pala per a allunyar el vedell mort de les càmares i impedir que es pogueren obtindre imatges com les de l’any passat[5]. La negació passa per davant de la seguretat i, en cas de desgràcia, tot hauria estat un terrible accident. Tot per a mantindre oculta la barbàrie de les becerrades d’Algemesí.
Al seu món al revés, les imatges, pures i dures, es poden treure de context. Nosaltres els reptem a que conviden Intereconomia, una cadena on no manipulen i que serà del gust de l’alcalde perquè admiren Franco i Jose Antonio tant com ell[6], per a que retransmitisca la nit de becerrades sencera, de principi a fi, tot lloant una i altra vegada el “magnífic espectacle” que totes i tots podrem veure.
Un moment trist arribà quan intervingué el cap de policia local. Ell era l’autoritat amb la que ens amenaçava l’alcalde, que el fiscalitzà permanentment mentre feia, en el exercici de les seues funcions, un paperot. Arribà a l’ajuntament i, respectuosament, ens tornà a dir que era un recinte privat fora de l’horari d’atenció al públic, i que el que nosaltres preteníem era el mateix que voler entrar a l’ajuntament de València o de Madrid un dia qualsevol, de nit. Al món al revés de l’alcalde, els policies han de fer de porters de discoteca.
Nosaltres li contestarem que no era així. El que estàvem fent seria com intentar entrar a l’ajuntament de València una nit mentre Rita Barberà és al centre una festa al voltant d’un espectacle ocult a la ciutadania. Que uns mitjans de comunicació demanaren informar del que estava passant i que la mateixa Rita Barberà isquera dir que l’ajuntament és un espai privat, i que només entra qui ella vol. I que permetera l’entrada dels mitjans que li agraden i que, finalment, cridara al cap de policia per a que fera fora la resta.
Això només passa a Algemesí.
Durant aquesta setmana, representants de la Comissió Taurina declararen que una consulta popular ciutadana, com la que reclama la Folgança–Iniciativa Animalista, no pot decidir que el poble no vol ser conegut per les becerrades cadafaleres, perquè això només és potestat de la Comissió, que decideix si les fa o no[7]. Al seu món al revés, el alcalde pot declarar mitjans d’informació no grats, però la ciutadania no pot dir que no vol aquesta barbàrie al seu poble. Si la Comissió les vol fer, a callar.
També han dit que s’han dotat d’un nou reglament que impedeix la participació de cadafalers borratxos en la tortura i matança de vedells, i que tenen noves regles per a matar i torturar animals sense defenses, cries que només poden plorar i cridar, sempre amb la vista posada en el seu benestar. En el seu món al revés, ni tan sols existeixen els reglaments com el que regula els espectacles taurins a nivell estatal[8], i que diu que un director de lídia ha de vetllar que els animals tinguen un tracte adequat[9]. La norma actual és de 1996, i des d’aleshores fins hui tant el director de lídia com el propi reglament han estat convidats de pedra a les becerrades d’Algemesí.
Ara, presenten com una novetat el que seria un compliment de la norma inexistent. Al carrer Muntanya, tothom podia veure els cadafalers que esperaven el seu torn per a torturar un vedell, bevent alcohol, poc abans d’entrar a la plaça.
Totes aquestes mentides del món al revés queden en evidència a través dels mitjans de comunicació, generant una pèsima imatge d’Algemesí. Tots els seus esforços per evitar-ho, amb la seua integrista estratègia de l’ocultació, no ho pot evitar. L’única forma de fer-ho és acabar amb la terrible barbàrie de les becerrades cadafaleres. Des de la Folgança–Iniciativa Animalista seguirem treballant per unes festes lliures de tortura, seguirem exigint una consulta ciutadana per a que el poble d’Algemesí puga dir prou a les becerrades cadafaleres.
BOE. TEXT CONSOLIDAT: boe.es/
Artículo 25. A los efectos de este Reglamento, los espectáculos y festejos taurinos se clasifican en:
Artículo 91. Los demás festejos taurinos populares en los que hayan de correrse reses se sujetarán a las siguientes reglas:
4. Durante la celebración del festejo, el diestro profesional, director de lidia, deberá estar auxiliado, al menos, por tres colaboradores voluntarios capacitados, debidamente identificados, o de 10 si se trata de encierros, para evitar la huida de las reses fuera de los sitios acotados, auxiliar a los participantes y controlar el trato adecuado de los animales.
