El ministre Gallardón, també planteja reformar el Codi Penal. La reforma de la llei busca anular l’opció del avortament en el cas de malformacions, mentrestant es retallen les ajudes econòmiques a les famílies amb integrants amb discapacitats. També descarta la via de interrupció de embaràs per perill de dany psicològic de la mare si continua amb la gestació, que es la opció que utilitzem el 90 % de les dones quan tenim que avortar. El Gallardón va anunciar que una menor no pot avortar sense permís patern y que vol endurir els suposats per danys físics o psíquics a la mare.
Sense haver aconseguit encara aconseguit la nostra demanda històrica d’avortament lliure y gratuït, realitzat per personal de la sanitat pública, que paguem totes les treballadores i treballadors; sinó que volen fer nos retrocedir a la dècada del seixanta, amb una de les lleis més retrògrades d’Europa, treien nos els drets que tan ens va costar aconseguir. La prohibició del avortament no es sinònim de menys avortament, sinó que es tradueix en avortaments en condicions precàries i il·legals per les dones sense recursos i en enriquiment de les clíniques privades pels casos de les dones que paguen. Actualment la impossibilitat d’avortar per la seguretat social provoca uns guanys per a la sanitat privada de, al menys, 300 euros per cada avortament realitzat. Les polítiques del govern tampoc volen contemplar la formació, educació sexual i la prevenció a les escoles, temes pendents i importants.
A la sanitat ja s’ha reformat la reproducció assistida: les dones solteres o casades amb altres dones no tenen opció a inseminar-se, s’ha de estar casada amb un home. Pas a pas veiem com el PP modela la figura de la dona del segle XXI: una dona sotmesa y cristiana, com la de la dictadura franquista.
Avortar es un dret personal de les dones sobre el nostre cos: volem triar la nostra maternitat lliurement. Ni l’Església que ens culpabilitza, ni l’Estat que ens reprimeix ha de obligar nos a reproduir nos, pel fet de ser dones, imposant que aquesta es la nostra funció primordial. La nostra opció vital no ha de ser reduïda a la de reproductores i criadores de esclaus i esclaves del sistema capitalista.
Rebutgem, ja no només la reforma de la llei del avortament, sinó també el model de família y de sexualitat, monoparental, patriarcal i retrogrado, que legitima la violència a las dones y els cossos de les persones, sense reconèixer totes les formes de sexualitat possibles.
Cada dia se realitzen 55 mil avortaments insegurs al mon, el 95 por cent en països en vies de desenvolupament, els quals provoquen una de cada vuit morts maternes. Aquest es el futur en el que ens volen enfonsar les polítiques de retallades a la sanitat de la dreta.
Pel dret a decidir sobre els nostres cossos i les nostres vides, pel dret a la informació i educació sexual, pel dret a la sanitat, els serveis i la educació pública per tothom.
Per la retirada de l’expedient a Eduardo San Juan, treballador de Correus de Madrid, que es va negar a repartir propaganda ofensiva, masclista i antiavortista de la associació Dret a Viure.
AVORTAMENT LLIURE Y GRATUIT EN CENTRES PÚBLICS PER TOTES LES DONES QUE HO NECESSITEN
Lluita Internacionalista
