VALÈNCIA. “No entiendo el valenciano, así que si quiere que le ayude…” és la frase que, segons va denunciar aquest dijous l’escriptora Mònica Richart, li va respondre la metgessa que la va atendre a un Centre de Salut de València.
L’autora de Violeta i el llop, la novel·la guanyadora del darrer Premi València Nova de narrativa juvenil de la Institució Alfons el Magnànim, va acudir aquest dijous, 2 de maig, al Centre de Salut de Campanar de la ciutat de València perquè patia una afonia des de feia uns dies. Segons explica la també professora de valencià a aquest diari, abans d’entrar a la consulta hi havia un poc de tensió, ja que diversos usuaris s’havien queixat del retard de la consulta mèdica.
Richart va iniciar la conversa en valencià, “com faig habitualment”, apunta, tot i que la metgessa va saludar la pacient en castellà. Quan l’escriptora va parlar, amb la dificultat afegida de l’afonia que arrossegava des de feia dies, la metgessa que l’havia d’atendre li va dir que no entenia el valencià i que, per tant, si volia rebre “ajuda”, hauria de canviar de llengua.
“Em vaig posar nerviosa”, explica, perquè, junt amb l’afonia, l’escriptora pateix un quadre de tos nerviosa que, davant la situació de bloqueig, assegura que no va poder comunicar a la doctora i que, per tant, tampoc no va rebre tractament per a aquest mal. “Vaig respondre amb monosíl·labs perquè estava bloquejada” i, finalment, la metgessa “em va administrar un aerosol per a l’afonia”, relata.
L’autora va interposar una queixa al mateix Centre de Salut de Campanar, on va fer constar el seu desig que el cas de discriminació lingüística arribara a l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat.
Posteriorment, Richart va explicar a Twitter que”no vol que (la metgessa) l’ajude”, sinó que “faça la seua feina, que és atendre qualsevol pacient sense discriminar-lo per raó de llengua”.
L’escriptora apel·lava a la legislació que empara els drets del valencianoparlants a usar la seua llengua. “És una qüestió de drets humans (recollit en l’article 2 de la Carta dels Drets Humans) i estatutaris (indicats en l’article 6.4 de l’Estatut), però també d’empatia”, raona. “No li pots demanar a algú que no té veu que reformule el seu discurs en una altra llengua perquè a tu no t’ha eixit del nas aprendre l’idioma del lloc on vius, dels teus pacients”, assenyalava Richart.
“Per coses així és tristament necessària l’Oficina de Drets Lingüístics de la GVA. I encara diria més: per coses així, cal el requisit lingüístic per a l’accés a la funció pública. Fins i tot en sanitat. Les llengües no moren: les maten. I les llengües som també qui les parlem”, va defensar Mònica Richart.
Jo: Fa quatre dies que estic afònica.
Metgessa: No entiendo el valenciano, así que si quiere que la ayude…???? Centre de salut públic
????València
????️ HuiUnes quantes coses: (1/n)
— Mònica Richart (@MoRichart) 2 de maig de 2019
Altres denúncies
A banda del cas de discriminació lingüística que va denunciar aquest dijous Mònica Richart, en els últims anys s’han recollit altres fets similars. El passat 18 d’octubre del 2018 la llibrera i escriptora Núria Cadenes va denunciar una situació pareguda a la produïda aquesta setmana.
Són moltes les denúncies d’usuaris de la sanitat pública valenciana que asseguren haver sigut discriminats per parlar en valencià. A l’agost del 2018, una parella va denunciar que una ginecòloga del centre de salut Joan Llorenç de València es va negar a atendre’ls per parlar en valencià. “El paciente se niega a hablar en castellano“, va reflectir la doctora en l’informe. Els denunciants van portar el cas al Síndic de Greuges.
Aquest no va ser el primer cas de discriminació lingüística registrat a la sanitat valenciana. El passat 2017 es van produir, almenys, altres dos casos. El primer d’ells, denunciat per una veïna del barri de Benimaclet, a València, que va tractar de demanar una cita en valencià al seu centre de salut. Segons el seu relat, quan estava donant el número de la seua targeta sanitària, l’administrativa li va etzibar en un to poc amistós: “Me los vas a dar en castellano“.
En un altre cas, la discriminació lingüística va quedar acreditada fins i tot per la Conselleria de Sanitat. L’Administració va sancionar al juny del 2017 una infermera que treballava al centre de salut de Castelló de la Ribera (la Ribera Alta) després de rebre la queixa d’una pacient que denunciava que una infermera l’havia “increpat” per parlar en valencià. La treballadora del centre de salut va ser sancionada amb una suspensió de sou i feina durant cinc dies.
