Malauradament, no crec que ens trobem ja en l’acte final d’aquesta comedieta hispànica amb regust a Pajares i Esteso. O t’ho prens amb humor o acceptes estoicament que s’han pixat a la teua cara quan comproves que el teu vot ha sigut menys útil que el paper higiènic.I tot malgrat l’esperit amb què hem anat a la festa de la democràcia. Però aquesta revetla a la fi ha derivat en una orgia esborrajada d’egos on qui menys importa és el votant. Una vegada més.
Sé que la funció de polític és vertaderament dura i no totes les psiques poden sostindre la pressió que se’ls exerceix en un ofici on no pots desconnectar ni al caliu de la llar, però tampoc aquest fet no ens ha de fer perdre el nord: SÓN SERVIDORS PÚBLICS. Nosaltres som qui els sostenim el sou encara que siguen ells qui després tallen l’abadejo i en repartisquen les romanalles de manera desigual. Però no sembla que ni el votant ni el candidat a representar siguen conscients que aquest tràmit té més l’aparença d’elecció de l’amo de qui ser súbdits que de la de portaestendard de l’interés ciutadà. Una volta enrocat en el poder, el representant esdevé mandatari amb dret de seguir la seua sacratíssima voluntat i de fer i de desfer com el matalasser. Se sent legitimat fins i tot d’escometre desgavells escudant-se en la voluntat popular. De tal manera que la campanya electoral es presenta com un catàleg de promeses dissenyades amb refinades tècniques de manipulació de masses i creades per assessors inspirats en l’embolcall emocional de Paulo Coelho però amb un fons propi de Charles Manson. Al final de la correguda, el dia dels comicis votarem qui millor ha sabut embabucar-nos amb cants de sirena, que ja arribaran els quatre anys en què el llop ens clave les urpes rere veure-li les orelles.
Ara, després d’una altra campanya d’engany massiu, ni els que ens mal representen han sigut competents a aplegar a un acord per a repartir-se el pastís del poder. En tot cas, tot i l’escepticisme d’aquesta pantomima democràtica, aniré a votar perquè no renunciaré a exercir l’estret marge de maniobra de què dispose com a ciutadà amb drets i obligacions. I a banda d’això, com molts votants, he pres la determinació de no rebre més propaganda electoral a la bústia. Un estalvi en paper amb el qual es podria salvar la vida d’un nombre d’arbres que podrien reforestar gran part de la superfície cremada a l’Amazones. I es pot fer de manera tan fàcil com punxant en aquest enllaç. De tal manera que, entre tots, podrem evitar que la bústia se’ns òmpliga a vessar de fem electoral enviat per fem electoral. Amén.
