Juan Carlos Siurana (València, 1969) és professor titular de Filosofia Moral a la Universitat de València i autor dels llibres Una brújula para la vida moral (2003), Voluntades anticipadas (2005), La sociedad ética (2009), Los consejos de los filósofos (2011) i Ética del humor (2015). A aquestos títols ha sumat enguany Felicidad a golpe de autoayuda: Tu vida en manos de un ‘best-seller’, publicat a l’editorial Plaza y Valdés. En la introducció del llibre ja adverteix que “no pretén ensenyar-te què és la felicitat ‘a colps'”, sinó que el subtítol fa referència, per exemple, a qui busca en els llibres d’autoajuda “un ‘colp de sort’ que cure les seues ferides d’un passat tortuós i el transforme completament en una persona més optimista, més segura de les seues capacitats”.
El nou treball de Siurana podria entendre’s com un compendi crític dels diferents tipus de llibres d’autoajuda. Al llarg de les seues pàgines s’hi troben grans èxits de vendes com L’Alquimista, de Paulo Coelho; La màgia de l’ordre, de Marie Kondo; El mètode, de Neil Strauss Darrow; El Secret, de Rhonda Byrne, o Tothom hauria de ser feminista, de Chimamanda Ngozi Adichie, però també hi desfilen personatges com el petit príncep o Harry Potter, entre d’altres. L’entrevistat extrau els aspectes més destacats de cada llibre i remarca els avantatges i inconvenients de cadascun d’ells. Finalment, però, haurà de ser la persona que els llegeix qui arribe a les seues pròpies conclusions o, segons diu a l’epíleg, decidisca “quin és el camí que ha de seguir”.
Ens trobem al seu despatx de la Facultat de Filosofia, on diversos cartells a les parets ens anuncien la presentació de Felicidad a golpe de autoayuda a València. Serà el dia 20 de setembre, a partir de les 19.00h, a El Corte Inglés de Colom. Acompanyant Siurana hi estaran Adela Cortina, catedràtica d’Ètica a la Universitat de València i membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, i José Miguel Mulet, professor de Biotecnologia a la Universitat Politècnica de València i divulgador científic.
Per què va decidir escriure un llibre sobre els llibres d’autoajuda?
Pense que aquestos llibres són un dels fenòmens més importants de la societat actual, perquè hi ha molta gent que els compra. Estem parlant de llibres que venen fins a 65 milions d’exemplars, mentre que de vegades els textos que escrivim a la universitat tenen una tirada molt menuda. Jo volia saber què diuen aquestos llibres per a poder debatre amb ells i veure què en puc aprendre, però també criticar-los i reflexionar.
Per què es venen tant?
Tenen molt d’èxit perquè estan escrits d’una determinada manera. Per exemple, tenen un títol molt cridaner, et parlen d’un secret que et revelaran i que ningú més sap… És com una novel·la de misteri en què et prometen que aconseguiràs grans coses, com ara l’èxit professional, una vida molt saludable o un cos esplèndid. Les promeses són molt valuoses i no perds massa per veure en què consisteixen. Són uns pocs euros, compres el llibre i, si no és de veres, almenys la teua curiositat ha sigut satisfeta.
En la introducció de la seua obra dedica unes pàgines a acotar què són els llibres d’autoajuda. Quina és la seua definició?
La meua definició és que els llibres d’autoajuda són aquells que provoquen la sensació, en la persona que els llegeix, d’estar sent ajudada. És a dir, jo pose el focus en la sensació. Això em sembla important, perquè que provoquen la sensació no vol dir que estiguen ajudant. Aleshores, cal distingir quins són els que provoquen la sensació i ajuden, i quins provoquen la sensació però no ajuden. Però a tots els anomenen llibres d’autoajuda i tot eixe corpus de llibres és el que a mi m’interessa investigar.
Per què en Felicidad a golpe de autoayuda fa referència també a llibres com El petit príncep, la Bíblia, El món de Sofía o les sagues d’El Senyor dels Anells i Harry Potter?
Perquè molta gent s’ha sentit ajudada en llegir aquestos llibres. El petit príncep ha tocat els sentiments de molta gent i jo crec que els llibres d’autoajuda tenen a veure amb això, que toquen els sentiments de les persones i, quan els toquen, senten que els ha ajudat d’alguna manera. Com ha ajudat El petit príncep la gent? Doncs, d’alguna manera, han sentit que llegint eixe llibre podien entendre el món d’una manera que els feia pensar en els valors que hauríem de seguir.
No tots els llibres funcionen igual amb totes les persones. Què ens predisposa a ser influïts per aquestes obres?
El mateix llibre pot ajudar una persona i causar danys a una altra. Això vol dir que dependrà molt de la teua interpretació. Hi ha persones que interpreten un llibre de manera fanàtica i creuen tot el que diu com si fóra una cosa que s’ha de complir al peu de la lletra, sense interpretacions; això els fa mal. Però el mateix llibre, a una altra persona, la pot ajudar. Per això és molt important l’actitud, la capacitat de reflexió i la mirada crítica sobre aquestos llibres perquè realment siguen d’autoajuda.
“En una societat masclista, no és possible la felicitat. En una societat igualitària, sí”
És realista aspirar a la plena felicitat?
És una aspiració que sempre ha estat en la humanitat i que seguirà estant. Realista? Jo crec que no podem renunciar a aspirar al grau màxim de felicitat que puguem aconseguir en la vida. “Siguem realistes, demanem l’impossible”, deien en maig del 68. És realista aspirar a tindre el màxim de felicitat que pugues aconseguir en la teua vida i això és el que hem de buscar.
Felicidad a golpe de autoayuda és una mena de compilació d’allò que conten els best-sellers d’autoajuda. Però, ja que parlem d’èxits de vendes, podríem citar el ‘fenomen Mr. Wonderful’. Com valora aquesta moda basada en la transmissió de frases positives? Estem davant la mercantilització de la felicitat?
El que s’està produint en els nostres temps i en la nostra societat és, cada vegada més, una banalització dels missatges i una major simplificació d’aquestos. Els filòsofs abans escrivien llibres d’una gran densitat, però, sobretot a partir del sorgiment de la cultura de masses a finals del segle XIX, es vol transmetre aquesta cultura a tota la gent d’una manera cada vegada més senzilla. L’hem simplificada tant que ja és simplement una frase, una frase positiva que pensem que ens pot ajudar. Però moltes vegades eixes frases poden resultar depriments quan la persona no està acompanyada d’una realitat.
Seguint amb el pensament en positiu, que responsabilitza l’individu de les coses bones i dolentes que li puguen passar, podríem estar davant d’uns llibres que, en lloc de crear una societat crítica i transformadora, perpetuen i legitimen el sistema existent?
Exacte. El que passa amb aquestos llibres és que estan fent creure a la gent que, si no es troba bé, és perquè no ho ha volgut suficientment. Si no els va bé en la vida, si no tenen més diners, si no tenen el treball que els agradaria fer, és perquè no ho han desitjat amb la suficient intensitat. Clar, això el que té com a contrapartida és una legitimació de les injustícies i de la manera com tenim organitzada la nostra societat. Podríem dir que els llibres d’autoajuda han deixat la societat europea i la societat estatunidenca, que és on més s’han venut, sense capacitat d’enfrontar-se a desafiaments socials rellevants. Jo podria establir una connexió entre els moviments xenòfobs i la propagació dels llibres d’autoajuda. Per què? Perquè aquestes obres no han preparat la població per a realment preocupar-se pels dèbils.
Açò que comenta també ens podria remetre al ‘somni americà’. De fet, al seu llibre dedica també unes pàgines a parlar sobre Donald Trump. Com és això?
Trump té un espai en la meua obra precisament perquè és un exemple d’autor d’autoajuda exitós, amb 18 títols, la majoria en coautoria però alguns d’ell sol. Trump era un autor d’autoajuda més o menys conegut, amb un discurs que està latent, perquè estem en la cultura de l’autoajuda. I com que estem en la cultura de l’autoajuda i els Estats Units són la cultura de l’autoajuda per excel·lència, un discurs vinculat a aquest tipus de missatge et pot fer ascendir, com ha passat amb ell. Aquest ha sigut el seu èxit fonamental. ‘Pensa en gran’, ‘Pensa que podem aconseguir grans coses’, però, a la vegada, és un discurs que no pensa en tots els éssers humans, no pensa en la ciutadania en conjunt i acaba sent individualista i insolidari.
“Podria establir una connexió entre els moviments xenòfobs i la propagació dels llibres d’autoajuda”
En el seu llibre també cobra especial importància el concepte de ‘justícia’. Quina és la seua relació amb la felicitat?
És una relació que molts filòsofs, al llarg de la història, ja havien establit i que sovint els llibres d’autoajuda no veuen. Tu no pots assolir la teua felicitat en un món injust, la teua felicitat no s’aconseguirà si no treballem tots junts per un món més just per a tothom, un món que es preocupe per les desigualtats, per les persones que són excloses o que tenen dificultats per a integrar-se. En un món just, sí que és possible caminar cap a la felicitat, però fent un esforç tota la societat en conjunt. El que necessitem són llibres que ens ajuden a construir entre tots una societat més justa, perquè eixa societat és la que ens possibilitarà realment ser feliços.
Per què inclou el feminisme en el seu compendi de llibres d’autoajuda?
Per a mi, és un exemple de llibres d’autoajuda que són necessaris hui en dia i que estan funcionant molt bé. Si anem a les fires de llibres, trobem cada vegada més llibres molt divulgatius, molt senzills, que t’expliquen en què consisteix el feminisme. Són llibres que et fan pensar sobre la societat en conjunt, no sobre tu mateix i els teus problemes i com pots seguir endavant. Aquestos llibres fan que t’adones que el que has pensat fins ara no ha de ser necessàriament així, sinó que cal tendir cap a una igualtat de drets entre l’home i la dona i en tots els nivells de la societat. El feminisme ha d’ajudar tothom a construir una societat més igualitària, que és la que ens possibilitarà ser feliços. En una societat masclista, no és possible la felicitat. En una societat igualitària, sí. Per això és un tipus d’autoajuda justa.
En l’última part del llibre fa referència a l”autoajuda escèptica’. Què significa?
Aquest és un concepte que utilitzen alguns dels autors que han treballat sobre l’autoajuda. Aquestos autors consideren que l’autoajuda, tal com existeix ara, no val; cal fer un altre tipus d’autoajuda. Alguns parlen d”autoajuda escèptica’; altres, ‘autoajuda creativa’, i alguns diuen que caldria distingir entre l”autoajudisme’ i l”autoajuda’. D’aquesta manera, tots ells reclamen un altre tipus d’autoajuda que siga crítica, que faça pensar al lector, que no es crega tot el que li estàs dient i que forge el seu propi criteri.
L’autoajuda, és ciència o és ideologia?
Molts llibres d’autoajuda pretenen basar-se en ciència. I, si entenem que la psicologia és una ciència, doncs molts estan basats en bona ciència. La teràpia cognitiva-conductual, que estudia les emocions, pensaments, accions i com tot això s’interrelaciona és un tipus de ciència psicològica que està en la base d’aquestos llibres. Però, el que ha passat molt és que s’ha convertit en una ideologia, la ideologia del pensament positiu. Per a mi el pensament positiu és una de les ideologies més dominants del nostre temps. Quan una persona està malalta o té algun altre problema se li diu: “Pensa en positiu i veuràs com tot se soluciona!”. Hui en dia la creença en la nostra societat és que, amb pensament positiu, podem tirar tots endavant. Aquesta és una cosa que cal revisar.
“Reivindique la necessitat que s’estudien els efectes dels llibres d’autoajuda sobre les víctimes de suïcidis”
Com podem diferenciar la ciència de la pseudociència en aquestos llibres?
Per a començar, si compres un llibre que afecta una qüestió de salut física o mental, cal fer-ho sempre amb l’assessorament d’un metge o d’un psicòleg. Però, per exemple, hi ha molta gent que compra llibres sobre la dieta Dukan, el mètode Montignac o la dieta Atkins. En el cas de Dukan, ha sigut expulsat del col·legi de metges de França, així que el que t’està dient no és veritable ciència de la nutrició ni de l’alimentació. El que està fent és pseudociència, perquè t’està fent creure que és ciència, però realment t’està ocultant molts dels perills que té. Hi ha molta pseudociència, molta creença… Per exemple, El Secreto et fa creure que realment hi ha unes lleis de la natura que estan darrere de tot, però no és científic, no té cap base. I després hi ha els llibres de l’horòscop, llibres sobre enneatipus, les constel·lacions familiars… Són un tipus de literatura que no són ni pseudociència, són directament esoterisme, perquè no tenen cap tipus de base científica ni ho pretenen.
Hi ha tractaments ‘alternatius’ que no funcionen en el pacient i fins i tot poden resultar mortals. Pot resultar tan nociva l’autoajuda en cas d’estar malalt? Se m’ocorre el cas d’una persona amb depressió o amb una addicció, per exemple.
Per descomptat. Si tens una depressió i llegeixes un llibre que et diu que has de ser positiu, mirar endavant, pensar que les coses aniran bé… Això arriba a ser més depriment encara per a la persona, perquè s’adona que no pot aconseguir-ho. Jo conec persones que han estat amb depressió i el que menys necessitaven en eixe moment era la sensació de llevar importància al que els estava passant. Per a eixa persona, en eixe moment, és molt important el que li està passant. El que cal comprendre és per què ho troba tan important i ha de ser tractada per un professional. Hui en dia les notícies parlen de 10 suïcidis cada dia a Espanya. Jo reivindique la necessitat que s’estudien els efectes dels llibres d’autoajuda en aquestes morts. Quantes persones havien estat llegint llibres d’aquest tipus? Com els havia afectat aquesta creença que han de ser positius a la idea que ja no paga la pena seguir vivint? Pense que el suïcidi és un tema de vital importància i que no podem deixar en mans d’aquestos llibres la solució que busquen aquestes persones.
