Què és FAPA?
E: El nostre projecte es basa fonamentalment en la defensa de l’escola pública, integradora, de qualitat, laica i en valencià, una escola on es garantisca que qualsevol xiquet puga fer el seu somni realitat, que es garantisca la igualtat d’oportunitats, això sí, procurant sempre que l’alumnat desenvolupe al màxim les seues possibilitats i capacitats. Per a aconseguir-ho, lluitem cada dia perquè es garantisquen tots els recursos humans (sobretot professorat) per a garantir l’èxit escolar entre els nostres fills i filles i que se solucione la problemàtica històrica que patim al País Valencià en el tema d’infraestructures. Pensem que qui pateix a diari la mala gestió del govern autonòmic i estatal són els usuaris que cada dia van a escola, és a dir, els nostres xiquets i les nostres xiquetes. Demanem també que la nostra siga una escola participativa i per això hem creat una xarxa bidireccional arreu de les comarques, per a poder dur les idees que sorgisquen a cada racó del territori. Un clar exemple d’açò és la reclamació de les 13.700 beques que van eixir de l’executiva o la petició al Parlament Europeu que va eixir d’una AMPA, és a dir que allò que sorgisca de la base tinga la consideració per part de tota la Federació. Per altra banda, al nostre projecte també cal destacar l’aposta per la formació com a eina estratègica per abordar la revitalització del moviment associatiu de les famílies i la defensa de l’escola pública a través de la sensibilització i conscienciació de les AMPAs, així com una major participació i compromís social per part de les famílies.
Finalment, amb el nostre projecte volem obrir l’escola, és a dir anar més enllà de la comunitat educativa, volem obrir l’escola a la societat i per això llançarem les comunitats d’aprenentatge. Amb açò volem fomentar en la societat uns valors basats en la cooperació i no en la competitivitat, cosa essencial per a crear un model d’escola inclusiu.
Han nomenat el concepte d’èxit escolar, com el definirien?
Mercè(M): (riu) Això és un concepte de la consellera…
E: És que a mi m’agrada parlar en positiu, potser estaria millor parlar de fracàs escolar, és a dir que nosaltres hem de lluitar realment contra el fracàs escolar i per això demanem més recursos humans. Tanmateix, preferisc dir que lluitem per garantir l’èxit escolar, peramb tot el que estan fent, és molt complicat arribar a tal èxit.
Parlen de resultats acadèmics?
E: No exactament, volem garantir l’atenció individualitzada de l’alumnat, donar a cada xiquet allò que necessita siga quina siga la seua classe social, tinga o no problemes d’aprenentatge…i això només ho pot garantir l’escola pública.
Quina capacitat de decisió tenen dins la comunitat educativa?
E: Dins dels Consells Escolars nosaltres tenim capacitat de decisió, però en el nou marc de la LOMQE passen a ser òrgans merament consultius.
M: Hem de lluitar per mantenir la representació dins dels centres educatius, perquè òbviament formem part de la comunitat educativa i la nostra base és aconseguir que això es tinga en compte. Hem d’aconseguir que es valore els pares com a part activa dins la comunitat educativa. La representació dins dels consells escolars és molt important, la lluita per mantindre’ns dins és bàsica perquè amb la LOMQE la capacitat de decisió passa als directors, l’elecció dels quals també s’hi modifica. Evidentment n’estem en contra i la força que tenim són els pares, a qui representem. A nivell oficial tenim representació dins dels consells escolars municipals, dins del consell escolar valencià, de la mesa de pares, l’administració ens escolta… Per tant, (emfatitza) si la gent es mentalitza que hem de lluitar per uns drets aconseguirem més participació i per tant més resultats.
Però la LOMQE també redueix el nombre de representació dels pares als consells escolars, és així?
M: Sí sí, és així… Nosaltres pensem que el professorat també és un aliat nostre i és una part fonamental de la comunitat educativa, per tant no comptem només amb els pares, també tenim la participació activa del professorat. Es tracta de lluitar en conjunt per l’educació dels nostres fills.
Fins a quin punt és important la participació dels pares i les mares?
M: Crec que sense la participació dels pares dins la comunitat educativa els centres no podrien funcionar…
E: Tenim dades que demostren que a major participació dels pares i mares en el procés educatiu, major és l’èxit escolar. Per això volem una escola oberta a la societat pública i de qualitat.
La veritat és que sona molt bé, però compten realment amb la participació dels pares i mares, i el suport de la Conselleria?
E: Nosaltres creiem fermament en la participació, en què ens hem d’involucrar en el procés educatiu dels nostres fills i tot açò costa molt. Hem de saber conscienciar els pares i mares de l’important paper que hi poden jugar, però vaja, tot costa… No podem quedar-nos en una educació merament assistencial.
M: De fet el que comentàvem abans de les dades ha fet que la Conselleria treballe a favor de les comunitats d’aprenentatge perquè ha vist que els resultats són positius. És a dir funcionen les Comunitats d’Aprenentatge i funcionen les escoles en què tota la comunitat educativa hi participa. Ara la nostra feina és mentalitzar els pares que això sí que funciona i perquè ho faça hem de participar-hi. Una bona part de responsabilitat perquè açò funcione també és del professorat, ja que el primer pas l’ha de donar necessàriament el professorat.
E: Per a recuperar el prestigi de l’escola pública ens hem de mentalitzar tots que ens hem d’unir per arreglar allò que l’administració s’està carregant. La societat del futur són els xiquets i xiquetes que hi ha ara a les escoles, i per tant els hem de cuidar.
Darrerament ens trobem conceptes que ja formen part del lèxic de tothom com l’arranjament, en què consisteix?
E: L’arranjament és la distribució d’unitats per centre, la proposta que fa l’administració en base a la normativa que ells mateixos aproven i que actualment està basada en la natalitat sense considerar el dret a tenir servei. Açò és molt important perquè és precisament l’ADN d’allò públic, és a dir, el dret basat en drets no negociables o producció-demanda, que és el que ho diferencia d’allò empresarial. Que es base exclusivament en la natalitat no garanteix el dret de l’escola pública, no et pots basar en la demanda perquè és un dret fonamental en la societat en què vivim.
M: És una normativa molt tancada i basada en dades que ells adapten a la normativa que ells mateixa creen. No estudien les circumstàncies de cada centre educatiu. Imaginem un centre educatiu que estiga en una pedania, que siga l’única opció que hi ha de poder atendre l’alumnat, on aniran si el lleven? Enguany s’han dedicat a la reducció d’unitats de tres anys per la disminució de la natalitat, si per llevar unitats es posen alumnes de tres i quatre anys junts dins de l’aula observarem, com està demostrat, que els de quatre anys es quedaran desatesos. Hi ha centres educatius públics que funcionen molt bé, que faciliten la conciliació de la vida laboral i familiar dins del centre educatiu, que fan moltes activitats extraescolars, estan en comunitats d’aprenentatge…però tot açò no ho han tingut en compte alhora de reduir. Açò duu a alguns centres a la possibilitat de desaparéixer…
E: Pensem per exemple en el cas del Cremona, una família amb tres fills que no pot matricular el fill més xicotet a la mateixa escola on van els germans…
M: Tot açò fa que els xiquets es desplacen als centres concertats…
E: Clar, aquesta normativa no s’aplica als centres concertats, però la natalitat és necessàriament la mateixa…
Quina és la vinculació real dels centres concertats amb l’administració?
E: A veure, jo crec que la intenció final és anar cap a públic o privat, no crec que es queden amb els concertats, tot i que ara no se’n poden desprendre per manca de diners i els utilitzen per reubicar alumnes. La doble tria públic privat encara segregarà més les classes socials, evidentment…
I què és la ràtio?
M: És el nombre d’alumnes que han d’haver per cada professor. Pensa que l’augment de la ràtio i el tema del districte únic fan que els alumnes s’aglutinen en certs centres educatius i per això augmenta la matrícula en els concertats, ja que l’augment de ràtio no els afecta. És lògic pensar que si tens un centre concertat i un públic a l’abast, i el públic té més de 30 alumnes per aula, matricularàs el teu fill al concertat perquè garantirà una millor qualitat en l’educació. No és per la ideologia ni molt menys, els duran al concertat perquè hi haurà una millor qualitat educativa, és a dir que d’alguna forma et veus obligat a dur-los al concertat. Al remat hem de lluitar també pel professorat perquè així lluitem per la qualitat educativa i els drets dels nostres fills i l’augment de ràtio el que fa és reduir el nombre de professors.
Amb tot el que estan dient entenem que no tenen cap capacitat de decisió en la creació de les lleis educatives, és així?
E: Nosaltres som part activa de la negociació a les meses de pares i mares, consells escolars… El sistema com a sistema està molt bé si es practicara, nosaltres anem i ens diuen: “Les seues peticions han sigut escoltades”, som com un òrgan consultiu d’assessorament. L’exemple de la LOMQE és paradigmàtic perquè ha sigut una llei no consensuada de cap de les maneres, ha sigut totalment imposada. Aquest és el talant democràtic de l’administració actual.
Des de la perspectiva que dóna el càrrec de presidenta de FAPA, quin futur veus per a l’educació pública?
E: A dia de hui, i mirant les proves de selectivitat i premis extraordinaris en primària i secundària, l’Escola Pública està representada amb les millors notes. És evident que hi ha coses per a millorar i per a canviar però les estadístiques i els resultats estan ací. Això fins ara, el que passe a partir d’ara ja es veurà…
Per què Educació Pública?
E: Perquè és la de totes i tots, la integradora l’única que garanteix la diversitat, és la que farà que el fill d’un obrer puga arribar a la universitat com ho farà el fill d’un poderós empresari…
M: També perquè el professorat s’ha guanyat una plaça per a poder donar classe i no ha sigut triat a dit…
Mirant qui està hui als càrrecs polítics observem ràpidament que molts d’ells són fills de gent afí al règim que a l’època de la dictadura podien estudiar, és això el que estan buscant?
M: Sí és un retrocés i és contra això contra el que hem de lluitar…
E: El govern que crea desigualtats socials ho fa perquè té una ideologia clara: fer servir la política per als seus interessos. Però nosaltres defensem que l’escola pública ha d’estar blindada a tot això, com la sanitat. Han d’haver unes lleis, consensuades evidentment, que protegisquen l’educació ja que no podem estar a cada canvi de govern canviant el pla educatiu. L’escola pública ha de poder educar uns ciutadans i ciutadanes lliures, amb esperit crític, compromesos amb la societat perquè ells són els qui ens donaran les eines per a transformar-la i convertir-la en una societat millor.
I com es pot lluitar si estan tan lluny de l’administració?
M: Sí això és cert, però la veritat és que la consellera Maria José Català no ens vol rebre…
Estan dient que als pares i mares dels alumnes de l’escola pública la consellera, escollida en procés democràtic pels ciutadans del País Valencià i que ostenta un càrrec públic, no els vol rebre?
E: Sí, tenim com a mínim quatre peticions de reunions amb ella que han sigut denegades. Per a nosaltres és una decepció ja que som la major entitat en nombre d’AMPAs del País Valencià i no podem fer arribar a la màxima autoritat educativa les nostres preocupacions.
M: L’únic que podem fer és fer màxima difusió de tot el que fem, queixar-nos i (emfatitza) insistir en la nostra lluita dia rere dia… És l’única via perquè a la fi ens atenga.
Amb tot el que estan dient, entenen que un pare o mare porte els seus fills a l’escola privada o concertada?
M: És que és el que estan produint, juguen a crear desànim entre els pares i ho estan aconseguint.
E: Per altra banda, que portes el teu fill a la concertada no et garantirà tampoc una millor qualitat educativa, la concertada no està millor que l’educació pública. Ara bé, si tens 600 o 700 euros mensuals per portar el teu fill a l’escola privada sí que hi pots trobar la diferència.
Un altre tema important és l’atac continu a la llengua, com es defensa això?
E: Evidentment, nosaltres defensem l’escola pública laica i en valencià, volem una llengua viva i per això ha d’estar present a l’escola. Però és el govern qui ha de garantir l’oferta, no podem admetre que per un xiquet que vulga estudiar religió es contracte un professor i per 10 que vulguen estudiar línia en valencià no s’habilite una unitat. Açò amb la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) ja es va negociar i acordar i hui la demanda dels pares no s’està cobrint, es vol tornar a una polèmica que fa 30 anys que es va resoldre. Totes les llengües són oficials, no podem ser valencians a mitges, hem de saber i dominar la nostra llengua… Ja tenim precedents de sentències favorables i amb el tema del CEIP Pare Català tornarem a guanyar, perquè el que està clar és que en aquestos casos no s’està respectant el que la majoria ha triat que és la línia en valencià. El cas del Pare Català no és fruit de l’arranjament escolar sinó un caprici de l’administració…
M: L’argument de la consellera sobre l’optimització de recursos va en perjudici de l’educació.
Amb la LOMQE torna l’educació dirigida per l’Estat, l’església…què en pensen?
E: L’església ha d’estar, amb tots els respectes, separada de l’Estat, perquè a més el nostre és un estat aconfessional i laic. Com a mare vull una escola científica per als meus fills, fora de dogmes que creen conflictes curriculars o de continguts com ara la creació o l’evolució, perquè aquest tipus de continguts fan que l’escola perda qualitat científica. Per altra banda volem que es respecten totes les religions, però des dels seu àmbit d’esglésies, parròquies, ja que tenen una infraestructura suficient per a poder abastar les necessitats
Un futur per a l’escola pública?
M: Jo crec que les agressions ens estan fent forts, ens obrin els ulls i els pares i mares veuen que és necessari lluitar per l’educació dels nostres fills.
E: A curt termini veig conflicte perquè l’actuació dels governs va contra l’escola pública, però per altra banda crec que res és per a sempre i crec molt en les persones. Nosaltres treballem per una escola lliure que és la que la gent necessita perquè hi creiem. Volem un futur esperançador i no especulador.
