La irrupció de la coneguda com a economia col·laborativa ha suposat una revolució en el mercat laboral a què moltes vegades ni l’administració ni els treballadors estan preparats per a enfrontar-se. L’estiu de 2017, un grup de repartidors de l’empresa de comandes a domicili Deliveroo va començar un seguit de protestes contra la marca, que els considera autònoms i els tracta com a tal. En canvi, la majoria de repartidors es consideren treballadors per compte alié perquè depenen totalment de l’empresa per a desenvolupar la seua tasca.
Així ho va reconéixer la Inspecció de Treball de València en desembre de 2017, en el que va ser el primer colp a la multinacional. Aquesta setmana, el rider valencià Víctor Sánchez ha guanyat un judici contra Deliveroo, empresa que el va acomiadar per secundar les protestes del passat estiu. En la sentència, la justícia considera que l’empresa va acomiadar Sánchez de manera improcedent i obri la porta, així, a la regularització de la situació laboral de més de 200 repartidors a la ciutat.
Ha guanyat el judici a Deliveroo, que suposa aquesta victòria per a vosté i per a la resta de riders?
Sobretot és sentir-se segur i confiat que els jutges han vist el mateix que nosaltres i que la Inspecció de Treball. Aleshores estem feliços per guanyar aquest judici però també estem previnguts perquè sabem que no ha acabat. Queda molt de camí perquè han dit que recorreran; queden encara altres judicis pendents, així que estem feliços però cauts. El recurs anirà al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i, després, si tornen a recórrer, el següent ja seria al Tribunal Suprem.
Què esperen que passe?
El mateix, que vegen el mateix i que dicten la mateixa sentència que la Inspecció de Treball. El recurs no s’ha produït encara, que jo sàpiga; no tenim la carta formal que s’haja fet. De tota manera, seria molt rar que, si es presentara el recurs, el perderem. Seria molt descarat, perquè fins i tot la Inspecció de Treball ens va donar la raó i això que un advocat de Deliveroo va treballar primer en la Inspecció i tenia amics allí.
Una vegada coneguda la sentència Deliveroo va reiterar que els riders són autònoms i que ho volen ser perquè això els proporciona la llibertat de triar quan i on treballar. Què li sembla?
Això és mentida, la majoria dels repartidors no volen ser autònoms. Volen ser treballadors per compte alié perquè és el que realment som. Aquesta tesi és la que ells ja van intentar defensar en el judici i el mateix que diuen des que es va pronunciar la Inspecció. Però tant ells com nosaltres sabem que això és fals. És més, en una reunió que vam tindre amb ells pràcticament van assumir que teníem raó.
De fet, l’empresa diu que, per exemple, el meu cas es remunta a contractes antics, que ara no es fan així les coses. No entenc molt bé per què recorren. Si han canviat la manera de fer les coses és perquè reconeixen que abans no ho feien bé i, per tant, reconeixen que tinc raó.
Quants diners li van oferir per a no anar a judici?
Cinc xifres. No puc dir quant va ser.
Encara que no ens puga dir la xifra, econòmicament sembla que ha eixit perdent…
Jo no ho considere així perquè eixos diners ni eren meus ni em pertanyien. A més, eixen del suor d’altres riders. No era una indemnització que m’anaven a donar, era un suborn perquè no anara a judici i la meua intenció no era acceptar suborns. Per això vam crear Riders por Derechos i per això estem lluitant. Si acceptara el suborn, seria com si tot el que he lluitat aquest temps no servira per res.
En altres casos, els riders sí que han decidit acceptar els diners…
Jo vaig rebutjar els diners pels meus ideals. Per a mi no és lògic estar lluitant per alguna cosa i, després, perquè t’ofereixen una quantitat important de diners, abandonar la lluita i pensar únicament en la teua vida personal. Jo crec que això és una lluita col·lectiva i que si tothom acceptara els diners, no hi hauria drets laborals. En cap moment em vaig plantejar d’acceptar-los. M’ho van oferir diverses vegades, fins i tot en el mateix judici em van insistir i em van dir que em prenguera el meu temps per a pensar-ho, però jo des del principi tenia clar que no ho acceptaria.
Què li dit la gent del seu entorn?
El que més em diuen és que sóc babau i això és el que a mi em sembla més trist: que la gent pense que per no agafar uns diners sóc babau en lloc de pensar que estic lluitant per alguna cosa. Però jo sé que la gent que realment coneix el cas i que aprecia tot açò sap que és la millor opció.
Supose que també hi haurà gent que l’haurà felicitat i li haurà reconegut el mèrit
Sí, sí, també; la majoria, companys. La majoria d’ells m’han donat les gràcies per no haver agafat els diners.
La decisió la va prendre vosté solament o va comptar amb l’opinió de més gent?
No, de fet és una decisió que em van plantejar i des del principi vaig dir que en cap cas i de cap manera, encara que pujaren l’oferta, acceptaria els diners. La decisió la vaig prendre jo sol perquè m’afecta a mi mateix. La vaig comentar amb el meu entorn, a la gent que em coneix i ja està; però ho tenia decidit des del principi. El sindicat em va aconsellar que fera el millor per a mi.
Sí que és cert que va haver-hi pressions externes que m’estaven dient que no havien vist mai una indemnització tan gran per a un cas com aquest i m’insistien que ho acceptara però no estava en la meua ment acceptar-ho.
Qui són els seus referents a nivell polític i ideològic?
Sincerament, no m’agrada tindre referents perquè ni tan sols m’ho plantege. Jo tinc idees d’uns i d’uns altres però no tinc un referent, ni un heroi, ni ningú a qui admirar. Jo no sóc una persona d’herois. Vaig agafant el que crec que m’aporta cada persona i cada ideologia.
Creu que ara vosté pot ser un referent per a altres companys riders?
Pot ser que sí, però crec que això es demostraria amb fets. Caldria veure si la resta de gent que em té com a referent, hauria fet el mateix que jo. Espere que sí, que ho hagueren fet, veient com van les coses i com pensa la gent.
Com comença a contactar amb Intersindical perquè siguen ells els que l’ajuden?
Doncs açò va ser perquè els companys de Barcelona, que van ser els que van iniciar Riders por Derechos, van decidir vindre ací per a explicar-nos com havien muntat la plataforma i com era la forma en què estaven lluitant ells. I com que ells estan amb Intersindical Alternativa de Catalunya tenien contacte amb Intersindical Valenciana, aleshores vam ser al seu local i vam començar a anar de la mà.
Hi ha algun altre rider valencià que estiga pensant portar Deliveroo a judici?
Hi ha hagut almenys una persona que m’ho ha comentat, però fins ara no ha dit res, així que no crec que al final arribe a judici.
Des que la Inspecció de Treball va començar a investigar sobre Deliveroo, l’empresa ha fet una campanya de millora de la imatge molt centrada en la part ‘eco’ de l’empresa. Què li sembla?
Sí, és cert que l’empresa ha intentat rentar la seua imatge. Però, això que són respectuosos amb el medi ambient, doncs bé… Cada vegada hi ha més repartidors que van amb moto i sé de molta gent que comprava Deliveroo precisament perquè anaven amb bici els repartidors i que ara compren cada vegada menys.
També, per a millorar la seua imatge quan va començar tota la polèmica, Diana Morato, una de les responsables de l’empresa, va cridar al rider més calladet dels de València per a fer-li una entrevista i que parlara bé de l’empresa. En eixe moment ens coneixíem tots i ell li va respondre que si havia de contestar per ell o traslladar l’opinió de tots els seus companys, que no era la mateixa. A més, li va recriminar que el cridara a ell sabent que mai es queixava de res. Morato li va dir que tornaria a telefonar-li en un altre moment però finalment li va fer l’entrevista a un altre rider.
ES planteja seguir treballant com a rider?
Si m’ho plantegen, quan arribe eixe dia, m’ho pensaré. Però, en principi, per què no? És un treball que sí que m’agrada i si es per compte alié, que és com hauria de ser, no està malament. Una de les condicions que té el fet d’acabar amb el tema dels falsos autònoms és que una vegada tens un contracte amb l’empresa es pot crear una secció sindical dins i lluitar pels nostres drets i millorar les condicions. Aleshores, per què no? Depén del moment en què arribe l’oferta de readmetre’m. Segons la sentència estan obligats o bé a readmetre’m o a pagar-me la indemnització de 700 euros. Si no diuen res, crec que se sobreentén que em readmeten.
Quin futur li veu al treball de rider?
Crec que el futur passa per un canvi i incertesa constant, com està sent tot aquest temps. És a dir, des que va començar la Inspecció de Treball ací a València, tant Deliveroo com Glovo han estat canviant les seues formes d’actuar, el seu contracte… Jo veig un canvi constant. I Deliveroo segueix canviant les coses. Ha modificat les tarifes fa no res, i bé, en definitiva, és una inseguretat total perquè no sabem les decisions que prendrà l’empresa.
L’empresa defensa que si canvien el model molts dels riders que ara treballen ja no voldrien seguir ahí perquè no s’adaptaria a les seues necessitats. Hi ha divisió entre els riders?
Hi ha una xicoteta divisió però l’ha creada la mateixa empresa, perquè el que fa és facilitar i redirigir les comandes a la gent que és fidel a l’empresa i que treballa tots els dies. Aleshores, eixa gent està arribant a cobrar una barbaritat. Estem parlant de 2.000 i 3.000 euros al mes. En canvi hi ha una altra gent que no arriba ni als 500 euros perquè no poden o no volen treballar tots els dies.
La gent que guanya tant és perquè, ara que han obert repartiment de desdejunis, comença a treballar a les 8 del matí i acaba a les 12 de la nit. També és molt més fàcil arribar a eixos diners quan Deliveroo t’està posant dues o tres comandes a tu solament en un moment que els pots fer seguits. A una altra gent els posen una comanda i es passen hores sense que els entre cap i després els posen un altre.
De tota manera, l’empresa ha insistit diverses vegades, fins i tot durant el mateix judici, que si els obligaven a canviar el model de negoci, si tenien que fer-nos un contracte, segurament el final seria que haurien de tancar. A això és al que s’intenten acollir per a posar pressió i que no isquen sentències en la seua contra.
Si al final es convertiren en treballadors per compte alié, quines serien les mínimes condicions que hauria d’oferir Deliveroo perquè les consideraren justes?
Jo crec que, mínim, 20 hores de feina setmanal i, quant al sou, s’estan pagant un mínim de 5 euros per hora en aquest treball i un màxim 7 euros l’hora. Si que és cert que el repartiment a domicili dóna diners i Deliveroo és una empresa multinacional, que podria permetre’s el luxe de pagar-nos 7 euros l’hora.
Després, el tema de la bici depén de cadascú. Jo preferisc treballar amb la meua bici però pot ser que sí que hi haja gent que preferisca fer-ho amb una bici de l’empresa perquè s’estalviarien despeses de manteniment.
Què fan entre comanda i comanda?
A l’hora del berenar no hi ha pràcticament comandes, aleshores em tocava estar pel centre, me n’anava a mirar alguna tenda, me n’anava a berenar, estava llegint… Però tampoc me’n podia anar molt lluny perquè em podia entrar una comanda, així que estava perdent el temps al carrer.
S’han plantejat cridar al boicot com han fet en alguna ocasió els treballadors d’Amazon?
Una vegada vam plantejar una espècie de vaga en la qual el client final ens ajudara en certs dies, com, per exemple, que un dia en concret que no comprara res a Deliveroo fins que asseguraren els drets dels treballadors. No es va acabar fent, però és una opció que sempre està ací.
Què li diria tant als riders com als clients que pensen que és un problema que no els afecta?
Bé, pel que fa als riders, la majoria que estan contents és perquè estan cobrant bé, però han de tindre en compte que el que està sobre la taula són les seues condicions i que, tal vegada, estan cobrant bé ara però que, en un futur, quan Deliveroo decidisca, els pot tirar al carrer o baixar les hores pel motiu que siga. Potser, fins i tot, perquè s’han posat malalts i solament per això els deixaran de donar hores, perquè ja no resultaran rendibles. Aleshores, pot ser que ara estiguen contents i bé però el que han de pensar és que igual en el futur no ho estaran.
Als clients, doncs, a veure, la solució no és deixar de comprar, perquè el que volem no és que l’empresa desaparega sinó que les condicions laborals milloren. Deixar de comprar serviria si tota la societat deixara de comprar però això és impossible. Per tant, des del meu punt de vista l’única cosa que els diria és que tingueren consciència del que estan comprant però que, en tot cas, deixar de comprar Deliveroo, Glovo o qualsevol d’aquestes empreses no solucionarà res. Jo he vist com cada setmana Deliveroo perdia clients i com els guanyava a la setmana següent. Tant clients com restaurants, que també hi ha molts que estan enfadats, però uns van i s’uneixen uns altres.
Alguns riders a Barcelona han muntat una empresa paral·lela entre ells de repartiment, que se suposa que sí que respecta els drets dels treballadors. Què li sembla la iniciativa?
Al mi em sembla bé però, des del meu punt de vista personal, crec que és un error vincular-ho amb Riders por Derechos. Nosaltres ho hem plantejat ací però s’ha quedat en suspens perquè o hem aconseguit altres treballs o estem estudiant; aleshores, no és compatible. Però gent de Riders por Derechos i una altra gent que coneixem sí que ens hem plantejat crear una cooperativa.
El que han fet ells de vincular-ho a Riders por Derechos crec que és un error perquè és com que s’està desvirtuant una lluita per a crear una empresa o aprofitant una lluita per a crear una empresa. Em sembla una bona idea, una bona iniciativa, que a més és una cooperativa; però bé, ells també sabran com ho van muntar.
Com creu que es pot solucionar la qüestió dels falsos autònoms? Quins són els pròxims passos que ha de donar l’Administració?
Doncs crec que haurien agafar el problema d’arrel i actuar des de la base. Perquè se sap perfectament que, per exemple, Glovo treballa de la mateixa forma, que algunes subcontractes de Just Eat també, i hi ha més empreses encara. Se saben els noms i se sap en quines ciutats estan treballant. El que no veig lògic és que hages de lluitar un judici en una ciutat i, després, lluitar un altre en una altra diferent, quan l’empresa és d’àmbit estatal. La sentència és solament per a mi; no s’aplica als altres, encara que sí que es podria presentar com un precedent, però es pot recórrer, així que no és ferm.
Nosaltres l’únic contacte polític que hem tingut ha sigut a les Corts perquè ens han cridat grups polítics i estem intentant posar-nos en contacte amb l’alcalde però no ens ha rebut.
