Joan Baldoví (Sueca, 1958) treballa des de fa sis anys al Congrés dels Diputats. La veu de Compromís a Madrid, però, no ha perdut l’atracció per la seua terra: Sueca, que va ser el seu bressol polític i on va arribar a l’alcaldia tot just abans de fer el salt al Congrés. A poc a poc, Baldoví s’ha guanyat un espai entre els polítics de la ‘Villa y Corte’ i la seua presència mediàtica ha augmentat a base, entre d’altres, de facilitar la tasca als periodistes, tal com van reconéixer els cronistes parlamentaris fa dos anys en els seus premis anuals.
Respecte al seu currículum, el polític valencià es mostra orgullós tot i no tindre una llarga llista de titols. Tampoc cap màster. Ha exercit com a professor de valencià però també s’ha dedicat a altres camps com l’assessoria o la premsa. Casat i amb tres filles, va ser alcalde del seu poble durant la legislatura 2007-2011.
Sense cap complex i sense mirar el rellotge, Baldoví repassa els temes que marquen l’actualitat valenciana, en especial els Pressupostos Generals de l’Estat que, de nou, discriminen els interessos valencians. També dóna el seu punt de vista sobre l’actualitat espanyola i no rebutja parlar de Catalunya. Una entrevista que arriba en un moment en què el seu partit, el Bloc, es troba en el punt de mira pel presumpte finançament irregular de la campanya electoral de l’any 2007.
Creu que els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) eixiran finalment endavant?
La impressió és que esta setmana hem vist un Partit Nacionalista Basc (PNB) molt més suau. Una actitud que dóna oxigen a Mariano Rajoy i que em fa pensar que les esmenes no s’aprovaran i, per tant, els PGE seguiran la seua tramitació.
En matèria d’inversions estatals, com valora la manera en què s’han plantejat aquestos pressupostos?
Malgrat les paraules triomfalistes del delegat del govern o fins i tot d’Isabel Bonig, són uns PGE que evidentment no deixen content ningú. Segons el meu punt de vista, els PGE han d’intentar millorar aquells territoris que estan pitjor i això no passa al País València; l’exemple clar el tenim en el transport metropolità. Així, si mirem el conjunt de les inversions, un any més estem en la cua. Els PGE haurien de reparar eixe diferencial que tenim. Per descomptat, si a això afegim que estem ja quasi en l’equador del 2018 i encara no han tret cap proposta d’una millora de finançament, tenim que aquestos PGE no serveixen ni en finançament ni en inversions als valencians i valencianes. L’opinió de l’empresariat valencià últimament ha estat basada en el fet que l’obra pública al territori valencià està molt per davall del que ens mereixeríem com a pes demogràfic i com a pes de la nostra aportació al PIB de l’Estat.
“Hem demostrat que l’esquerra, si es comporta amb lleialtat, si prima per damunt de tot el projecte comú per damunt d’interessos, és capaç de governar d’una manera tranquil·la”
És, per tant, el finançament autonòmic l’assignatura pendent que el govern de Rajoy mai supera?
El finançament autonòmic i un tracte just en els PGE. Vull dir, les inversions, quan són diners de tots, hauríem de pensar que milloren el conjunt de tots i haurien de tindre un contingut de retorn econòmic. No hi ha cap dubte que el Corredor Mediterrani és un inversió bona no només per a murcians, catalans, valencians, andalusos… Evidentment, per al conjunt de tot l’Estat. Per tant, el Corredor Mediterrani hauria de ser una obra prioritària. Quan parlem de Corredor estem parlant de productivitat, de competència, de més espai per a la nostra indústria i, en definitiva, de llocs de treball. Així doncs, aquestos PGE no recullen allò que han fet els anteriors. La meua queixa no és l’única, també ho fan els alcaldes, els empresaris… És, en definitiva, un clam de tota la societat valenciana i de nou aquestos PGE no milloren el nivell de vida ni el benestar dels valencians.
Ara que el nacionalisme valencià té poder i presència a Madrid, què és pot fer davant d’aquesta constatació històrica que no varia substancialment encara que canvie el govern de torn?
Jo crec que ja hem fet una cosa i és que quan ara les enquestes parlen de quina és la percepció que tenen els valencians respecte d’aquestos PGE, aquesta ha canviat de creure que era el PP qui millor defensava els interessos dels valencians a dir que el valencianisme polític és qui representa millor aquestos interessos. I això ha permés que aquestos debats que fins fa quatre anys pràcticament eren anècdoctics, ara estiguen damunt de la taula. Les matemàtiques no enganyen i amb els números actuals tenim poca capacitat de maniobra. El que podem fer és denunciar i intentar arreglar els PGE amb les esmenes. Compromís ja diu des de hui que qualsevol esmena en clau valenciana la votarà, la presente qui la presente, perquè entenem que aquest tracte no és just. Jo, per exemple, ja li he promés al diputat del PP Juanvi Pérez que hi ha una esmena relativa a Llíria que Compromís votarà. I, per descomptat, cridarem tots els diputats valencians i intentarem consensuar un mínim d’esmenes.
Si Compromís tinguera un diputat més i poguera donar-li la majoria necessària, entraria en una negociació global dels PGE amb el PP?
Aquestos PGE no només són dolents pel tema valencià, també perquè no tenen un compromís decidit pels temes socials. No ajudaran, per tant, a disminuir la desigualtat, al fet que la gent que es troba en l’estranger puga tornar, etc. No només no els votarem perquè són antivalencians, sinó també perquè són antisocials. No entraríem, per tant, a negociar, però sí a millorar-los. Així, si per exemple el PP fera esmenes que milloraren aquestos PGE, nosaltres votaríem a favor.
Hi ha un debat en Compromís sobre si participar en la política espanyola al nivell que han participat històricament els nacionalistes bascos i catalans?
Sóc una persona molt pragmàtica i a vegades eixe plantejament reconec que personalment m’he l’he fet. Tanmateix, cal recordar que qui ha negociat amb el PP tradicionalment ha sigut el nacionalisme més conservador tant d’un territori com de l’altre. Si ens fixem, el nacionalisme més progressista no ha negociat amb els populars. La composició ideològica del nostre partit i també l’electorat entendria molt millor que negociàrem aquestes coses amb el PSOE. Per tant, negociar tot açò amb el PP crec que no seria entés en una gran part dels nostres votants actuals. No seria el mateix que haver-ho negociat amb el PSOE.
“Treballaré amb cor i coratge perquè Mónica Oltra siga la pròxima presidenta de la Generalitat”
Per tant, si ho negociàreu amb Pedro Sánchez, qui està en posició de formar govern, creu vosté que acolliria les demandes de Compromís i també les de Ximo Puig?
Jo no dic que els valencians poguérem assolir totes les demandes, però evidentment jo estic convençut que un govern amb el partit socialista seria molt més sensible del que ho ha sigut el PP. Ho hem comprovat, amb aquest sèptim pressupost. I si el PSOE presenta un PGE alternatiu, que siga millor des del punt de vista social i des del punt de vista dels valencians, no ens tremolaria la mà a l’hora de votar a favor.
Queda un any del govern del Botànic, quin balanç fa de la gestió encapaçalada per Puig i Oltra?
Jo no dic que siga magnífic perquè els qui hem tingut responsabilitats de govern sabem la il·lusió i les ganes que tens de fer coses quan accedeixes al poder i la desesperant lentitud en què es van produint els canvis una vegada estàs dins de l’administració. Però, seria fals dir que aquest govern no ha governat i, fins i tot, que no ha governat per a la majoria de la gent. Ahir va eixir una de les mesures estrela del govern valencià, la renta valenciana d’inclusió. Jo crec que si alguna cosa podem dir d’aquest govern és que hem governat per a les persones. Els nostres accents, malgrat tindre un finançament com el que tenim, han estat posats en aquelles àrees que són més sensibles. La recuperació d’un hospital privatitzat com era el d’Alzira ha sigut inèdita a tot Europa i està marcant un camí. També destaquen les mesures en serveis socials de la vicepresidenta, la reducció de la llista d’espera de la dependència… En educació, tot i els entrebancs que ens posen els jutges que, de vegades, pareix que la política d’aquest país la facen ells, hem aconseguit avanços com la gratuïtat dels llibres, la baixada de la ràtio, l’augment de professors contractats, l’aposta per construir col·legis… També la recuperació de la ràdio i la televisió que aquesta setmana comencen les emissions en proves. Podem traure pit d’una manera raonable tot i que és obvi que podríem haver anat molt més lluny. Però, sobretot, hem demostrat que l’esquerra si es comporta amb lleialtat, si prima per damunt de tot el projecte comú per damunt d’interessos, és capaç de governar d’una manera tranquil·la un territori que havia estat governat per la dreta durant 20 anys. Hui dia, el govern valencià és un model per a la resta de governs de l’Estat.
Aquest model, en canvi, no ha sigut possible a Alacant després que el PP va recuperar l’alcaldia aquesta setmana passada. Com explica la situació?
El factor humà en política de vegades explica moltes coses. Una part de l’èxit del govern valencià és la bona sintonia personal entre el president i la vicepresidenta. En política, l’educació, la moderació i el fet de tindre en compte que no tinc sempre la raó és important. A Alacant hi ha hagut errors a l’hora de fer la llista i després alguns membres no s’han portat de la millor manera. Echávarri em va sorprendre perquè jo el vaig conéixer en el congrés i no em pareixia una persona egocèntrica, com finalment ha resultat ser. Dimitir sense tenir lligat el vot 15 em sembla un error de manual. Espere que aprenem del que no s’ha de fer i que en política les bones formes són importants. Ara haurem de vore si a canvi d’eixa abstenció algú o alguns han pagat alguna cosa. Alguns altres, com Ciutadans, han mirat el seus interessos electorals. Deixen que torne a governar un dels pitjors partits populars de l’Estat per interessos electorals i no per a respondre als interessos dels ciutadans.
“El problema català provoca en altres territoris la reaparició d’alguns tics que ja créiem oblidats des de feia temps”
Es replanteja tornar a València?
Mai m’havia plantejat treballar a Madrid fins que m’ho van proposar. Estic molt còmode allí però, amb independència que jo volguera o no tornar, el que s’ha de discutir és on sóc més útil en un determinat moment. La meua impressió és que després de sis anys d’estar a Madrid, costa fer-te lloc però crec sóc més útil estant al Congrés dels Diputats. Tot i que sempre tinc ganes de tornar a la meua terra a nivell personal, políticament puc ser útil algun temps més a Madrid. En tot cas, sóc lleial als interessos del projecte del meu partit.
De cara a les eleccions de 2019, considera efectiu que l’esquerra vaja coalitzada?
Jo he aprés que en política dos i dos mai fan quatre. S’ha d’estudiar en cada moment el que resulte més interessant. Crec sincerament que en les eleccions municipals i autonòmiques, l’esquerra pot aconseguir millors resultats si no es presenta junta. És a dir, hi ha persones que per diversos motius no votarien una opció de Compromís-Podem, tant als ajuntaments com al govern de la Generalitat. Podem traure un resultat millor si diferenciem les marques. La política s’ha convertit en una cosa molt vertiginosa. Cristina Cifuentes fa un mes era l’esperança blanca de seguir conservant la Comunitat de Madrid; un mes després és un cadàver polític que no saben com gestionar. Per tant, cal vore com evoluciona tot i en el moment de les eleccions decidirem.
Vosté té algun màster? Realment hi ha necessitat que els càrrecs polítics s’unflen els currículums amb títols falsos?
En els temps que jo estudiava no estava de moda fer màsters. Sóc mestre i amb molta honra. Jo possiblement siga de les primeres generacions dels fills de treballadors que anaren a la universitat i això forma part del nostre tarannà. Jo crec que un polític no l’has de valorar pels títols perquè hi ha persones que estan plenes de títols i són uns complets mediocres i, en canvi, d’altres que no han passat per la universitat són magnífics gestors dels diners públics.
Podria interessar avançar eleccions per a aconseguir un calendari electoral propi?
A mi com a valencianista m’agradaria tindre un calendari propi. Tanmateix, a l’hora de posar en una bàscula, la meua preferència per tindre un calendari valencià tindria menys pes que la convicció dels ciutadans que podem estar avançant les eleccions per interessos polítics. Jo crec que, si no hi ha cap circumstància, és bo complir els terminis i allò en el que t’has compromés.
Els pensionistes han convocat noves reivindicacions davant les actuacions del govern espanyol, quina és la proposta de Compromís per a atendre les demandes d’aquest col·lectiu?
Primer que tot, volem desvincular-lo del marc en què volen tancar-nos, és a dir, afirmar que les pensions no són sostenibles. El pressupost del Ministeri de Defensa d’enguany són 8.000 milions, un 7% més alt respecte de l’any passat, i eixos diners són els que farien falta per a pujar les pensions al ritme que puja l’índex de preus al consum. Des de Compromís, diem que cal blindar les pensions públiques en la Constitució. L’esquerra no es pot deixar atrapar en eixe marc en què s’afirma que les pensions són insostenibles. Assegurar que les pensions només es poden pagar del treball no és cert. Hi ha altres maneres de pagar les pensions que no reduir-les. Els que tenen un sou són els que estan sostenint bàsicament això i les empreses que estan augmentat la seua capacitat de benefici són les que paguen menys. Les pensions han de ser sempre públiques, de manera que una persona puga confiar que quan s’acabe la seua vida laboral podrà viure d’una manera més o menys digna.
“Crec sincerament que en les eleccions municipals i autonòmiques de 2019, l’esquerra pot aconseguir millors resultats si no es presenta junta”
Pel que fa al conflicte català, veu alguna eixida política a mitjà termini? Creu que Compromís ha sigut dèbil o ha estat en el paper que li tocava respecte a possibles suports? I què opina dels càrrecs polítics que continuen empresonats?
Ho visc amb preocupació i tristesa i sempre he dit que la millor manera de resoldre aquestes qüestions és votant. Jo no sé si hi haurà una solució ràpida, però desitjaria que així fóra i, sobretot, que la solució siga política i que d’una vegada per totes deixaren de parlar els jutges i els polítics feren la feina que els toque. Per tant, són ells els que s’han de reunir, parlar i explorar camins i solucions que no foren humiliants per a ningú. El problema català provoca en altres territoris la reaparició d’alguns tics que ja créiem oblidats des de feia temps. Respecte als presos, eixes persones evidentment haurien d’estar a sa casa. És una injustícia que estes persones estiguen tancades. És una vergonya que un estat democràtic mantinga persones que, de manera democràtica i pacífica, han intentat fer valdre les seues idees. L’Estat està fent una involució democràtica en tots els àmbits. Compromís ha estat en el paper que havia d’estar, jo sempre he dit que els problemes polítics no poden tindre una solució judicial.
“Les pensions han de ser sempre públiques, de manera que una persona puga confiar que quan s’acabe la seua vida laboral podrà viure d’una manera més o menys digna”
Fa un mes es van publicar informacions relatives al finançament irregular del Bloc durant la campanya electoral de l’any 2007. Quina informació té vosté al voltant d’aquella època? Què opina de la manera en què s’està gestionant?
Per les notícies que tinc és que no hi ha cap irregularitat, sí que és cert que hi ha algunes factures que no apareixen. El que ha de quedar clar és que no hi ha cap relació de cap ajuntament on estiguera el Bloc en cap de les empreses implicades. A mi m’ha transmés la Secretària General que no hi ha res irregular en la nostra comptabilitat. És cert que hi ha factures de fa onze anys que no estan, però això no ha de qüestionar la nostra reputació. Sens dubte, la nostra direcció donarà la cara i acabarà aquesta situació com tantes altres denúncies s’han fet contra Oltra, contra mi o Vicent Marzà. El PP està intentant embrutar el camp de joc i això no ho podem consentir. En partits com el nostre el capital més gran que tenim és la credibilitat i si la perdem, perdem gran part del nostre capital.
El fet que s’haja tardat tant a donar alguna explicació sobre aquesta situació pot fer que els seus votants s’hagen sentit decebuts?
Evidentment, i m’hauria agradat que des del minut zero s’hagueren fet declaracions oficials. Jo crec que la nostra direcció ha sigut prudent i ha decidit fer una investigació exhaustiva preguntant les persones que estaven en aquell moment en responsabilitats de la direcció de la campanya electoral. Aquest sentiment no només es trobarà entre l’electorat sinó també entre els alcaldes i regidors que estan en els pobles donant la cara pel nostre projecte. Córrer una mica més no és millor que eixir quan tot està analitzat i estudiat i es pot donar resposta. Al final, la veritat només té un camí.
Si Mónica Oltra aconseguira un diputat més, hauria de ser la pròxima presidenta de la Generalitat? I compta amb el suport de tot el partit per a liderar els pròxims comicis?
Si obté un diputat més, hauria de ser la pròxima presidenta de la Generalitat, de la mateixa manera que si Ximo Puig obté un escó més hauria de ser ell el president. El sentit comú diu això, és a dir, allí on ha guanyat el PSOE la presidència, l’ostenta ell, i allà on ha guanyat Compromís ha de tindre eixa representació, com és el cas de l’Ajuntament de València amb Joan Ribó. Jo crec que això forma part de la lleialtat i ens hauríem d’acostumar a fer-ho. Monica Oltra és una excel·lent líder que ens ha ajudat moltíssim a estar on estem. Treballaré amb cor i fetge perquè Oltra siga la pròxima presidenta i també treballaré amb tota la lleialtat perquè Compromís obtinga més vots. Hem d’aprendre a fer campanyes netes i a saber qui són els nostres adversaris, i els meus no seran ni Podem ni PSPV, sinó el PP i Ciutadans.
