Gerard Fullana (Barcelona, 1981) encapçala un grup de 3 representants a la Diputació d’Alacant, un territori polític nou per al valencianisme. Aquest periodista vinculat a la defensa de la llengua com a professor i com a cap de premsa d’Escola Valenciana fa dos anys i mig que furga pels despatxos que va ocupar José Joaquín Ripoll i que ara controla César Sánchez, “un déjà vu de Francisco Camps”.
Nascut a Barcelona, amb avantpassats d’Oriola, Xaló i Llíber que van emigrar a l’Alger i van tornar al País Valencià com a pieds noirs, Fullana s’ha proposat aixecar les catifes polsoses de la institució més important que governa el PPCV.
Convertida en un bastió contra les polítiques del Consell de Botànic, la Diputació d’Alacant “és un món diferent” per a aquest regidor de Compromís a Xaló (la Marina Alta), que ha pagat car –amb campanyes de difamació que l’han acusat de no treballar, de la insalubritat de l’aigua del seu poble i d’un accident de trànsit per l’estat de la N-332 a Calp– els seus esforços per a traure l’aigua clara de la gestió del PPCV.
Com va ser l’aterratge l’estiu de 2015?
És com la Diputació de València amb un star system diferent. Ja hi havia un enfrontament entre els diversos sectors del PPCV (ripollistes-zaplanistes contra campsistes) i ara l’enfrontament és amb una Generalitat governada per altres partits.
Hi havia uns tics als quals ens enfrontem des del primer moment. Elaborem el Pla Objectiva per a repartir els fons entre els pobles de manera transparent, justa i objectiva. Amb uns ‘coeficients democràtics’. Hi vénen pràcticament la totalitat d’associacions, empresaris i alcaldes i fem una presentació. Es presenten diversos criteris com ara taxa d’atur, densitat de la població que determinen que rep un poble cada any. etc. Així, un alcalde sabria al gener de quants diners disposa.
El PPCV l’acaba incomplint i el fa explotar quan es coneix que s’havien aprovat 4 plans per a 4 municipis; el del president (Calp) i els de tres membres del seu govern (Mutxamel, Busot i La Nucia) amb subvencions a dit que es boten tot el protocol que sí que s’aplica als altres pobles.
Tot i això, Compromís vota a favor d’algunes partides. Per què?
Aconseguim aplicar el pla en les inversions sostenibles, les que no porten despeses posteriors. Són uns 40 milions d’euros cada any, on en el 60% dels fons hi ha un acord de consens.
Ha esclatat amb les inversions que s’inauguraran abans de les eleccions de 2019. Són cinc milions per a aquests 4 pobles, a qui se’ls ha eximit de pagar una part de les inversions, com han de fer la resta dels 141 pobles. Els alcaldes que són diputats del PPCV han pressionat i s’han endut aquesta barbaritat de diners. També se’ls ha eximit de renunciar a plans en 2 o 4 anys següents.
Se’ls ha donat un pla VIP i hi hem recorregut amb un contenciós. Hi ha una suspensió cautelar. Jo ja ho sabia perquè Xaló feia 7 anys que no comptava amb cap pla. Havíem de solucionar un problema d’aigua molt greu i vam haver de presentar un recurs per tal que la Diputació negociara amb nosaltres l’ajuda.
A la Diputació d’Alacant no es va culminar el canvi polític. Hi ha hagut regeneració?
Vam obrir una comissió d’investigació. Vam convéncer Ciutadans (CS). Es va descobrir l’anomenat cas Fitur d’Alacant, unes adjudicacions de 4 milions d’euros. Quan va succeir això, el PPCV tanca la comissió gràcies al fet que el diputat de Cs deixa el partit i es converteix en un trànsfuga. En eixe moment va començar la campanya de desprestigi contra mi en diaris que no són diaris i que estan finançats pel PPCV.
El PPCV ha comprat la Diputació d’Alacant. L’exdiputat de Cs (Fernando Sepulcre) participa en tots els organismes autònoms. Aquesta persona cobra entre 20.000 i 30.000 euros l’any a banda del sou en concepte d’indemnitzacions per assistència. Li agraeixen així l’ajuda que els atorga i que els dóna la majoria absoluta en la pràctica. Es tracta d’un diputat a qui Cs li ha demanat l’acta i ell es nega a lliurar-la. Incompleix la Llei Antitransfuguisme. Amb ell obrim la comissió d’investigació i ell contribueix a tancar-la. Amb l’afegit que, mentrestant, ha pogut prescriure més d’un milió d’euros.
Què significa la Diputació per al PPCV?
És la primera porta de defensa contra el Consell. El PPCV ha agafat la Diputació i l’ha segrestada com si fóra una extensió del seu partit. S’ha dedicat a fer la punyeta a qualsevol mesura que vinguera del Consell. Tot els és igual: boicotejar l’ajuda dels llibres… Com el Fons de Cooperació engegat per la Generalitat i bicotejat pel PPCV. 200 alcaldes es van concentrar a les portes de la Diputació per a demanar acollir-se.
A Castelló, la diputació del PPCV ha participat en tot, i a Alacant, capitanejats per José Ciscar, han mamprés el boicot. Després han recorregut el plurilingüisme per a dinamitar el sistema educatiu valencià.
Per exemple, mentre que a València han demanat la supressió de les subvencions nominatives a organitzacions empresarials, a Alacant, el 80% de les subvencions que s’aprovaran dimarts al pressupost són nominatives. Ciscar encapçala aquesta operació. Ciscar és el president provincial; sense ell no es fa un pas.
I el president de la institució?
César Sánchez no és nou. És el delfí de Morató a Calp, un condemnat per corrupció política i present en tot l’embolic del cas Brugal. Després se’n va anar d’assessor de presidència de Camps i de diputat autonòmic, membre de la comissió de control de RTVV. Rebia regals de la Gürtel. És un déjà vu de Francisco Camps. Tenen una simbiosi total. Les formes són molt semblants: grans anuncis, cap gestió i enfrontaments constants amb enemics imaginaris. En aquest cas és València que roba a Alacant,
Què s’hauria de fer amb les diputacions provincials?
L’aparell polític de les diputacions no és útil, sinó contraproduent. Els municipis rebrien més diners si arribaren directament i se’ls assignara el personal tècnic. Tancar una diputació no és acomiadar el personal tècnic, sinó acabar amb un aparell polític que es beneficia de forma partidista de les subvencions i se’n queda una part. El personal hauria de passar a la Generalitat.
Només el 30% del pressupost arriba als pobles. La resta es fa servir per a obrir les portes. Tenim l’assignació més alta als partits de tot el País Valencià. S’ha multiplicat per 4. Nosaltres hi vam renunciar. EUPV va fer servir aquests diners per a pagar un viatge a Cuba del seu secretari general. Nosaltres farem servir enguany una part del que ens correspon (25.000 euros) a una campanya de denúncia de tot això.
Com es duu a terme aquest ús partidista?
Fins i tot hi ha marginació entre ells, entre els del PPCV. A Finestrat li toca pagar 113.000 euros (20%) del seu poliesportiu, però, a Bussot, el poble del vicepresident, la Diputació paga els 800.000 euros que costa eixa infraestructura. Es passa del màxim, el municipi no aporta res i no se l’obliga a renunciar a futurs plans d’obres els anys següents.
El PSPV estava donant suport a aquesta mena de repartiment durant 20 anys. Ara, amb José Chulvi, anem de la mà en moltes coses. Hem xocat en alguns aspectes, però es visualitza un bon enteniment com al Botànic.
Quins són els personatges que controlen l’aparell polític?
Diuen que han canviat. Van dir que no hi hauria imputats, però a l’endemà de les Eleccions Generals de desembre César Sánchez va donar un càrrec molt important a Bernabé Cano (alcalde de la Nucia), imputat. El vicepresident Dolón, de Torrevella; Ascensio, de Crevillent; Zaragoza, de Santa Pola. És un govern farcit d’imputats. És l’únic govern gran que conserven i continuen liderant aquest aspecte.
El PSPV té el cas d’Alacant, Echávarri hauria de dimitir, però les acusacions que té no són més greus que les que tenen aquests membres del govern de César Sánchez. I es queixen d’això.
César Sánchez era el contacte d’Alejandro de Pedro, acusat al cas Púnica de crear falsos mitjans de comunicació. Casualment, cada vegada que he denunciat a aquestes coses he patit una campanya brutal de difamació en aquesta mena de mitjans. El modus operandi és semblant.
Tot el que diu no li ha eixit debades. Com reacciona quan el difamen?
Em quede impactat. Et quedes descol·locat, amb fake news en falsos mitjans pagats per municipis del PP. Era un llenguatge periodístic desconegut per a mi, que sóc periodista. No saps com reaccionar. Fins i tot és complicat fer-los arribar una rectificació, perquè no responen a una adreça física.
És el que està passant als EUA traslladat al País Valencià. És la promoció de notícies falses, des de l’anonimat. Notícies compartides per perfils falsos i oficials del partits polítics. Quan véns de ser professor de Secundària, de treballar en una associació i de ser regidor d’un poble xicotet, et quedes molt parat i penses què pensarà la gent de mi.
Després, és tan exagerat que, moltes vegades, et reforça, perquè la gent a la llarga veu qui està fent una acció política i denunciant i qui està difamant. El que més lamente és que s’haja atacat companys meus perquè vaig denunciar el cas Fitur i les redones de Calp. Urgeix trobar un consens entre les associacions de periodistes i els partits sobre com acabar amb aquesta mena de difamacions.
He tingut el PP de tot Espanya compartint les falses notícies. Amb Intereconomía i OK Diario, vaig arribar a perdre pes. Com ho pares? És un món que desconeixes, però on ells viuen des de fa 15 anys. Ara ja no te el mateix efecte. He tirat endavant.
Com veu el futur de Compromís a la Diputació d’Alacant?
Repetirem l’èxit del 2019 i podem millorar. El PPCV no està tenint èxit en aquesta guerra contra el Consell. Ciscar, l’enterrador de Canal 9, té poca credibilitat de com gestionar una televisió pública. César Sánchez té molt poca credibilitat per a dir que València margina Alacant quan ha aprovat 7 pressupostos de la Generalitat molt més perjudicials dels que ara renega.
A la llarga, la gent no és ximple. M’agradaria liderar un discurs en positiu d’Alacant, sense guerra ni victimisme. Mirar cap a Europa i les polítiques d’avantguarada i deixar enrere les polítiques del “Levante feliz” dels anys 70. Una visió modernitzadora del relat d’Alacant, que pot arrelar en la gent jove que no es creu el relat històric.
Què s’hauria de fer des de València?
S’han de descentralitzar més les institucions valencianes. Començant per les Corts. I cada vegada més, el Consell. S’està fent i es pot ser més. El problema de la centralització no és només de València. Passa a Catalunya i a la Comunitat de Madrid.
Hi veu un canvi polític a la institució?
Ells tenen molts anys d’experiència a aconseguir la Diputació. Governen amb menys del 30% dels vots, gracies al trànsfuga i també perquè el sistema és injust. Tot i això, el 2015 ens vam quedar a un diputat. Amb els Verds de Villena i Torrevella podríem haver governat. No menyspreem la capacitat de vertebració i de canvi social que suposa gestionar 240 milions d’euros l’any.
