El passat 20 de juliol el Teatre Principal d’Alacant va concitar l’interés del món cultural i dels mitjans de comunicació. Els propietaris del que ha estat nomenat primer teatre del País Valencià per l’Observatori de la Cultura de la Fundació Contemporània van rebutjar els resultats econòmics del 2016. Tot i haver aconseguit uns beneficis de 100.000 euros entre la venda d’entrades i les despeses de programació, el resultat final de l’exercici apuntava 335.000 euros de pèrdues, als quals havia d’afegir-se altre mig milió que s’arrossegava per la gestió dels anys previs. Per aquest motiu, els propietaris del Teatre, una comunitat de béns al 50% entre l’Ajuntament d’Alacant i el Banc Sabadell –el va heretar de l’extinta CAM– han requerit un pla de viabilitat per al proper mes de setembre al director gerent del Principal d’Alacant, Francesc Sanguino.
Què li van demanar quan va accedir a dirigir el Teatre?
Em van demanar un projecte a l’altura del model de ciutat que vol aquest govern, amb una major excel·lència en l’activitat del teatre en general. Ara bé, fins que no paguem les despeses no podem parlar de programació, ja que aquesta està en funció d’això i ho hem comprovat. Aquest any ha sigut un any de crisi, en el sentit de canvi. La transformació ha fet moltíssim després de prou anys amb una mateixa dinàmica, en la qual continuen confiant perquè pensen que les coses s’han de fer com s’han fet els últims 20 anys. I arribem nosaltres, amb un projecte de canvi per a situar el Principal en la nova estratègia cultural dels altres teatres i no ho reconeixen. Però hi ha coses que diuen que ho estem fent bé, atés que el primer any ens han nomenat primer teatre del País Valencià. Per tant, jo diria que hi ha una esquizofrènia entre el nou projecte cultural, que ha sigut un èxit, i el projecte econòmic, que ha resultat un fracàs.
Si l’Ajuntament pagara més, el Teatre podria considerar-se públic i accedir a més subvencions?
Es tracta de la propietat, que funciona al 50%. Quan el Sabadell va comprar la CAM va trobar-se que era propietari de la meitat d’un teatre. Com als estatuts diu que han de posar diners, poden posar 1 euro o un milió, però aportar no significa res si no injectes el que correspon.
I qui ha de demanar la injecció de diners?
Això ho ha de demanar la societat social civil i l’administració, el govern de la ciutat, no el director gerent, que és un empleat.
Però considera que seria la solució més adequada?
En tot Espanya no queda cap teatre d’aquestes característiques, ni tan sols més xicotets. Però no és atribució meua jutjar com ha de ser el teatre, sinó obtindre els fons per a oferir a la societat la millor programació. A més a més considere el Teatre Principal un mitjà, no un fi, per al benestar cultural de la societat. Aquest espai, no ho oblidem, és motor del comerç, l’hosteleria, les festes i el turisme.
Per això parla sempre de Milla Cultural al voltant del Principal.
Insistisc, el Principal ha de ser un mitjà per a la resta de sectors que concorren a la “Milla Cultural” que té al voltant. El Teatre ha de ser com eren les catedrals en l’antiguitat: el centre d’un espai al voltant del qual se situen comerciants, hostelers… Ha de ser el motor comercial i industrial d’una ciutat. El Teatre Principal ha de ser un temple laic, en aquest sentit.
L’exercici del 2016 assenyala 300.000 euros de pèrdues. Si es recuperara la inversió del 2012, es podria resoldre el problema de finançament?
Si es tornara a la inversió pública que hi havia fins al 2012, tindríem l’equivalent al que l’Ajuntament de Sant Joan d’Alacant inverteix en la Casa de Cultura, que és menys de la inversió pública de l’Ajuntament del Campello i que és una quarta part de la inversió pública que fa Alcoi. No n’hi ha prou.
Quin pla de viabilitat presentaran als propietaris si, ara per ara, les despeses representen el doble que la inversió?
Després de molts anys de crisi ha arribat el moment en què es qüestione què s’ha de fer. La meua obligació és obtindre una programació que tinga l’aprovació de la ciutadania. La qüestió és què volen els alacantins, què vol el govern de la ciutat sobre la part pública del Teatre. Tenim un debat que no tenen altres ciutats.
A quin debat es refereix?
Doncs que ací encara ens preguntem per coses importants que en altres ciutats ja tenen superades Ens estem comportant amb menys cura per la qüestió cultural que països com ara Rússia. La política que han seguit els governs passats ens desprotegeix més que països neoliberals i, fins i tot, municipis on el PP està governant. El PP té una política cultural molt més responsable amb la cultura a Màlaga que a Alacant. Fins i tot a l’oposició hi ha diferència de discurs amb altres ciutats on governa el PP.
Com es finança el Teatre Principal?
Nosaltres vivim d’un percentatge molt xicotet de la taquilla, ja que les companyies es queden el 80% de la recaptació i la resta són per a pagar les despeses.
Els espectadors exigeixen entrades més econòmiques?
Ací rau el problema principal, ja que no sols es tracta d’aconseguir una programació cultural i d’entreteniment de qualitat, sinó també fer-ho amb preus assequibles. Aquest és el meu objectiu final. El Teatre Principal té uns preus que arriben a ser inclús un 50% més cars que altres teatres de la província. Amb l’actual pla financer no podem baixar els preus, situació que s’agreuja, any rere any a més, amb l’IVA cultural. Vull que alacantins tinguen accés a la cultura a un preu raonable.
Sent que té el suport de l’Ajuntament?
Totalment.
I com explica l’abstenció del consistori en l’aprovació dels comptes?
Per l’actual conjuntura política, ja que és l’únic teatre en què la junta directiva està composada per diversos partits. Per a mi, l’important és que la programació ha donat un salt qualitatiu i no s’està valorant. Aquí no s’ha aprovat la memòria econòmica però, si s’haguera votat la memòria artística, el resultat hauria estat diferent. Si m’ha agradat que voten sí o no es un detall insignificant perquè insistisc que el principal és el projecte cultural.
Es veu dirigint el Teatre Principal el 2018?
Si així ho decideixen, estaré encantat perquè crec que sóc part de l’evolució i desenvolupament que s’està produint a la ciutat després de molts anys de corrupció i d’intervenció. Em considere part de la reconstrucció d’Alacant.
Diria que el 2017 està sent un any difícil?
Enguany està sent molt diferent perquè hem contractat 4 grans espectacles d’èxit de taquilla. Ens queden cites molt importants per al quart trimestre, com ara Cervantina o Estrella Morente, i dues cites fonamentals: els Premis de Temporada i el retorn del Centro Dramático Nacional després de 30 anys, amb una obra que acaba al port d’Alacant i que recorda la fi de la Guerra Civil espanyola.
