Salvador Navarro, president de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV), detalla la postura dels empresaris contra el Sistema d’Envasos Retornables (SDDR), una iniciativa que al seu parer “no té cap sentit” perquè només afecta el 9% dels residus. El mandatari de la patronal també apunta a l’entrevista les ensenyances de la mort de Cierval i el punt en què es troba la transformació de la CEV en una organització representativa dels empresaris de tot el territori.
– Quina postura teniu davant el Sistema d’Envasos Retornables (SDDR)?
No té cap sentit implantar un sistema nou, únic a Espanya, que només afecta el 9% dels residus. La nostra proposta busca treballar sobre el sistema actual, sobre propostes que afecten les empreses, les administracions públiques, Ecoembes i Ecovidrio. Aquest és un sistema nacional, amb bondats i febleses, però jo com a valencià vull saber per què estem a la cua en reciclatge de residus. Hi ha una gran capacitat de millora. Està molt bé que l’administració faça propostes, però propostes serioses. Que la Comunitat Valenciana siga la primera a traure una llei serà molt bonic, però no servirà per a res.
– S’han acostat posicions amb la Conselleria de Medi Ambient?
S’han apropat posicions amb la consellera (Elena Cebrián).
– Es va parlar d’eximir els hotelers d’instal·lar màquines per a dipositar els envasos.
El problema fregava allò higiènic, allò sanitari, perquè calia tindre un dipòsit per a guardar els residus fins que passara el vehicle a arreplegar-los. No s’han valorat els trams de logística per a la recollida dels productes. Si ara dupliquem els trams de recollida generem uns trams de CO2 nocius per al medi ambient. Llevat que s’obligara que els vehicles foren elèctrics, però aquestes coses sembla que no s’han valorat adequadament. Tenim un sistema millorable: posem-nos a treballar però no intentem fer experiments. Vam tindre reunions amb diferents grups parlamentaris i el partit que més va ajudar va ser Podem. Podem va veure que la iniciativa era bona però estava verda, massa per a aprovar-la abans de l’estiu.
– Quan es podria aprovar l’SDDR?
La nostra intenció és que no s’aprove. Una cosa és proposar canvis per al sistema actual i una altra cosa és l’SDDR, que no el veig. Per al 9% dels residus cal tot aquest galimaties?
– Quines lliçons es poden extraure de la desaparició de Cierval?
La lliçó és que fa cinc anys vam canviar el sistema de la CEV i si no ho haguérem fet estaríem igual de morts que les altres dos provincials (d’Alacant i Castelló). Venim de patronals que depenien en un 90 o 98% dels fons públics, amb pressupostos de 10 a 14 milions d’euros i amb una estructura de personal de 80 persones. Ara l’estructura és de 19 milions; el pressupost, d’1,5 milions i, la dependència pública, del 40%. Per a mi, aquesta és la lectura del que unes altres organitzacions havien d’haver fet i no han fet.
L’altre model ha dut Cierval a la ruïna perquè ha rebut tots els requeriments de l’administració per problemes de les executants, que érem València, Alacant i Castelló. València ha sigut l’única provincial que ha pagat religiosament les quotes a Cierval fins a l’últim any, com en canvi no han fet els meus companys de viatge. Coepa, i això ho vull destacar, feia cinc anys que no pagava, i Castelló, dos anys. Aquest model no el tornarem a repetir. El model que ja quasi hem enllestit és: vosté aporta, vosté està ací. I, sobretot, amb una aportació més important de les empreses i una menor de les administracions públiques.
– S’ha acabat el temps de les organitzacions provincials?
S’ha acabat el temps de les confederacions provincials. Aquest model ha perjudicat aquesta comunitat i no ha vertebrat el territori. Quan estàs rebent diners públics estàs al teu castell, el teu interés és la confederació abans que la província i la Comunitat. En aquests anys de crisi la CEV ha sigut capaç d’augmentar en un 20% d’associats i d’incorporar 92 empreses. Veiem que les empreses han vist en nosaltres un valor afegit. L’empresa vol tindre una patronal independent i un lloc en una comissió de treball representant un interés sectorial. També hi ha un valor de networking (treball en xarxa). Aquest és el model que funcionarà en la CEV autonòmica.
– En quin punt es troba el pagament, al Consell, de la part del deute de Cierval que correspon a la CEV?
Vaig telefonar al conseller d’Hisenda, Vicent Soler, i li vaig dir que de seguida que rebem la carta de pagament, automàticament, transferirem la nostra part. Perquè, a més, tenim els diners, els tenim reconeguts al balanç. Les altres dos patronals provincials tenen una posició més feble i, en el cas de Coepa, tenen un requeriment del Servef d’1,9 milions d’euros.
– Han millorat les relacions amb Coepa?
Tenim punts de vista diferents, però pel bé dels empresaris d’Alacant han de fer una aposta per la vertebració autonòmica. El món és complicat i si vas sol no vas a molts llocs. Em considere una persona flexible i negociadora, però el model és aquest. És veritat que Alacant té una singularitat, però no val el vell model de “represente el 33% del PIB i això és el que valc”. No, vosté val en funció del que aporte. A hores d’ara hi ha bona sintonia, però els estatus especials són errades històriques.
– Ja heu acordat amb el Consell la vostra participació en meses de diàleg social?
Tenim sis organitzacions empresarials a nivell nacional, 38 a nivell de la Comunitat Valenciana, prop de 100 a nivell provincial i 98 empreses associades. No hi ha ningú més representatiu. Estem a l’espera que l’administració ens diga si som representatius, però ja estem cobrint buits perquè la representativitat no quede òrfena en àmbits com ara les Meses de Diàleg Social, el Consell Econòmic i Social o el Servef. Atesa l’agilitat amb què la jutgessa ha extingit Cierval, també volem agilitzar el procés d’anar integrant associacions. Entre juliol i setembre modificarem tots els estatuts i molt abans que acabe l’any tindrem nou comité i nova junta directiva.
– Com valoreu les clàusules socials a la contractació pública que proposa CCOO?
Estem amb ells. És una proposta de CCOO que compartim tant UGT com la CEV. No podem admetre les licitacions amb sous per baix del salari mínim interprofessional. També defensem la serietat en la subrogació (de plantilles). Les externalitzacions no han de complir el conveni d’empresa, sinó el del sector, perquè si no es poden donar casos de dúmping social.
– Un dels nous integrants de la CEV és Fira València. Com veieu el futur de la institució?
El veig amb molt de futur quan se solucione el problema de la infraestructura i del model. No beneficien gens les comissions polítiques que es creen no sé amb quin resultat. Si hi ha algú que ha de determinar el que ha passat són els jutges; crec que (la comissió d’investigació de Fira València) resta imatge a la marca Fira València. Ara cal eixir al carrer a vendre i Fira té equip per a fer-ho.
– La conselleria d’Economia suggereix reservar un 10% del capital de Fira València a empreses valencianes. Li consta que hi haja empreses valencianes interessades a formar part de Fira?
A mi no m’ha arribat, però de segur que hi ha empreses interessades.
– Nota preocupació entre l’empresariat valencià per les discrepàncies entre els socis de govern pel model de Fira València?
Defensem sempre la cooperació publicoprivada i el mateix president també. Sempre que es faça amb premisses de control, seguiment, avaluació i transparència, al sector públic no li hauria de fer por treballar amb el sector privat. Allò menys important són els percentatges. Ací tenim una manera de treballar publicoprivada, per exemple, en el model sanitari.
– Que està en dubte…
En dubte, no. Està trencat. Quan es va traslladar la reversió de Ribera Salud m’hauria agradat veure més dades del grau de satisfacció dels pacients. L’administració pública s’equivoca quan posa més ideologia que gestió. En un Consell que té problemes financers per a arribar a final de mes el model de cooperació publicoprivada hauria d’imperar per una qüestió pragmàtica i veig que de vegades això no passa i em preocupa.
– Heu criticat el paper dels partits polítics valencians a Madrid per a aconseguir una millora de les inversions estatals. Quin paper està jugant en aquest sentit Conexus, l’associació d’empresaris valencians a Madrid?
Vam entrar-hi l’any passat i hui (el dijous 25 de maig) tenim una reunió amb el ministre (de Foment). Hem de fer coses de forma oficial i d’altres de forma extraoficial. Hem fet alguna trobada amb gent de Madrid de manera extraoficial amb el suport de Conexus. Un dinar amb el ministre està molt bé, però potser després cal visitar-lo en petit comité, no tan públicament. Igual que estem cooperant amb AVE en la defensa del Corredor Mediterrani, ells ens estan donant suport en la defensa del Corredor Cantàbric. Els empresaris valencians haurem d’anar units: entenc que l’un és un lobby, l’altra és una patronal, l’altra és una cambra, però quan es treballa pel bé de la Comunitat cal deixar de banda els personalismes.
