Antoni Mayor, president de la patronal hotelera Hosbec, va atendre Diari La Veu al final de l’assemblea anual de l’organització, en què es va aprovar la integració a la CEV, la nova patronal d’abast valencià.
L’empresari argumenta a l’entrevista la suma de l’organització a la CEV, comenta les raons de l’èxit de Benidorm i reivindica superar el provincialisme, alhora que critica la manca d’inversions estatals a la capital turística per excel·lència.
Heu ingressat a la patronal valenciana. Per què?
Per solidaritat, per a estar a l’altura del moment. Hem de creure’ns allò autonòmic, allò provincial s’ha d’anar acabant. Tanta província, tanta província… I anar més a allò autonòmic, allò comarcal, a la representació dels sectors i de les empreses directament. Cal fer un ens creïble, sanejat, que s’autofinancie amb les quotes dels seus associats i que deixe d’estar a l’ombra del poder.
En el tema turístic aportarem el nostre saber fer. Tenim una associació que té hotels de tota la costa valenciana, de tot el País Valencià –a mi això de Comunitat no m’agrada–. Tenim hotels des d’Oriola fins a Peníscola, passant per Gandia i Calp. Totes les inquietuds les aportarem a la comissió de turisme que faça la CEV i com a representants d’un sector important del país, volem tindre la nostra veu, i fer-la sentir, pel que fa a les infraestructures i les inversions públiques que necessitem.
Amb el nou model de patronal autonòmica, ¿té por que existisca un cert centralisme?
Farem perquè no es quede tot a València. Ja està bé de posar tots els ous a la mateixa cistella del cap i casal. Entre la Fira, el metro, la Ciutat de les Arts… S’ha de reivindicar que les inversions estiguen més territorialitzades i invertir on hi haja un retorn clar. No invertir per invertir, com feia el PP.
Quin paper jugarà Coepa?
Coepa sembla que ha de desaparéixer. Es crearà un consell de les empreses de la província i el president d’aquell consell serà vicepresident automàtic de la CEV. Coepa ha d’acomodar-se i hem de girar full i deixar eixa visió de llaços empresarials que sempre han estat a l’ombra del poder.
“S’ha de reivindicar que les inversions estiguen territorialitzades i que no totes vagen a parar a València”
Està ressorgint un cert alacantinisme?
Això sempre està ahí, però és més d’Alacant ciutat. L’important de la província d’Alacant és la província, no és Alacant. La província té 1.900.000 d’habitants i Alacant en té 300.000. Alacant sempre ha anat per lliure i no ha fet cas a la província. Si haguera fet cas a la província, l’AVE no estaria dins de la ciutat, estaria fora i donaria més servicis a tota la província.
Les capitalitats són perjudicials perquè ho absorbeixen tot cap a elles. La Diputació d’Alacant tot el que fa ho fa a Alacant i els altres també existim. L’alacantinisme és com el blaverisme a València, vas a un altre lloc i no n’hi ha. Les capitalitats són les que tiren, però la resta del país no som així.
Quines infraestructures són més urgents per a Benidorm?
Sobretot el tema hídric, que si no arriba a ploure, a hores d’ara estaríem demanant a l’exèrcit que portara un vaixell d’aigua. Els pantans de Buendía i Entrepeñas, que subministren aigua al Segura, estan al 13%. Sort que ha plogut i tenim aigua per a dos o tres anys, però eixe tema s’ha de resoldre.
L’altre tema és l’accés a l’aeroport d’una forma segura, perquè el by-pass a Alacant té una densitat molt forta de cotxes i si hi ha qualsevol accident es bloquegen 30 quilòmetres d’autovia i ja no pots arribar ací. Com que ni tenim autovia gratis ni tenim tren, demanem que a la carretera de l’aeroport posen com a mínim tres carrils per sentit perquè siga més fluïda.
I també és important millorar l’espai urbà. Ací tenim avingudes que va fer [Francisco] Franco, l’avinguda del Mediterráneo i l’avinguda d’Europa. Com és possible que estiguem seixanta anys donant-li diners a Madrid i tinguem les dos avingudes principals d’aquella època? No hi ha cap ciutat d’Espanya en què les avingudes principals no estiguen renovades. Ací som bords, es veu. Tenim moltes deficiències de l’espai urbà. Alguna cosa s’ha fet amb el Pla E o amb el Pla Confiança, però les dos avingudes vertebrals fa seixanta anys que estan ahí i ningú les ha tocat.
Quan va tindre lloc l’eclosió del turisme dels anys seixanta, ni l’Estat ni Hisenda se’n van preocupar. No hi ha hagut un finançament especial per als municipis turístics. A Benidorm tenim 66.000 habitants i donem servici a una ciutat de més de 300.000 persones. Això ix del pressupost municipal, dels imposts que paguem els d’ací, perquè de Madrid només arriben fons com si fórem 66.000 habitants. Hi ha una injustícia que no s’ha resolt mai. L’Estat hauria d’haver tapat eixes necessitats, si no pel finançament, via inversions.
Què cal fer amb Airbnb?
Entres a Airbnb i apareixen 400 xalets i viles de Benidorm. Les administracions han de posar-se d’acord per a controlar eixe monstre. La bonança turística no ens deixa veure el monstre, però és enorme i no paga impostos. És un desgavell, la gent va a blocs de vivendes residencials i la gent no pot viure, d’ahí ve la turismefòbia i el malestar de moltes comunitats.
Com és que Benidorm perd població?
En tres o quatre anys hem baixat de 73.000 a 66.000 habitants perquè l’economia col·laborativa fa pujar els lloguers. Un treballador que guanya mil euros i escaig no pot pagar un lloguer de 800 euros. Se’n va a Callosa, a Finestrat o a la Vila. El 40% de la gent que treballa ací viu a la comarca. No sé si expropiar tots eixos municipis i fer-los de Benidorm, però alguna cosa hem de fer [riu]. També el pla general d’ací ha sigut molt restrictiu i no s’ha construït molt. A Finestrat i a la Vila s’han construït bungalous barats i la gent compra allà i no ací.
“L’economia submergida és un desgavell i crea turismofòbia entre els veïns”
Calen més marques turístiques o menys?
No volem tapar-ho tot amb una marca. València té la seua marca, Alacant la seua, Benidorm la seua… Depén d’on vages; si vas al Regne Unit t’emportes Benidorm, i si vas a Japó pots dur València, Alcoi o Morella. Ser intel·ligents és ser oberts i donar a cada mercat el que vol.
El Consell està preparant una llei del turisme. Què li demaneu?
És una llei de bones intencions, guiada per la satisfacció del client. Amb Francesc Colomer tenim molt bona relació i de segur que (de la llei) eixirà una filosofia de fer les coses bé i li donarem suport.
“Benidorm perd habitants perquè si un treballador guanya 1.000 euros és impossible que pague un lloguer de 800”
S’ha superat l’embolic del decret de coordinació turística?
La política ho embruta tot. Era un decret de bones intencions per a optimitzar més els recursos de la Generalitat i dels municipis. Això té sentit, però xoques amb el fet que el PP mana a Alacant i el PSOE a València i s’enroquen. Caldria mirar de forma objectiva els problemes i deixar la política al costat.
Benidorm és immune al Brèxit?
El Brèxit hauria pogut afectar més si hi haguera estabilitat als països competidors nostres: Turquia, Egipte, Tunísia… Si tots eixos països estigueren oberts al cent per cent i no tingueren l’estigma del terrorisme i la inseguretat segurament no estaríem tan bé. Els europeus d’alguna manera estan acorralats i van a Grècia, Portugal, Espanya, Croàcia, Xipre… I després, en viatges de llarg termini van al Carib, a l’Índic o a Canàries. Si ens ha de passar alguna cosa amb el Brèxit més val que ens passe ara, perquè tenim circumstàncies favorables.
Una prova del bon moment que travessem és que el turisme britànic l’any passat va créixer, aquest hivern ha crescut molt i a l’estiu segueix creixent a nivell global. Els britànics són un client preferent, el 50% dels turistes de Benidorm. A més, anem fidelitzant-los i la gent fidelitzada difícilment canvia.
Què pot ensenyar Benidorm a altres municipis turístics?
Benidorm és ciutat. Té unes meravelloses platges ben orientades i darrere té una ciutat. Una ciutat a la qual li falta ànima, com el centre de congressos o el centre cultural. Però ja té cos de ciutat, està tot obert en hivern i té densitat. La gent vol vida, vol gent. Això que diuen que la gent no vol rebombori… La gent vol rebombori, vol vore gent, vol que estiga tot obert. Tenim el plus de tindre un turisme internacional a l’hivern que sols el té Canàries.
Som una destinació única, no n’hi ha cap altra igual. De ciutat tan compacta i vertical, no n’hi ha cap altra. A ciutats com Calp o Peníscola els falta ser més ciutat. Ací ens falta l’atribut cultural, però tenim quinze o vint cines i moltes capitals de província no en tenen tants. Hem crescut un 40% en el mercat britànic enguany i si això continuara així, estaríem salvats perquè el mercat britànic paga més, deixa més diners a la ciutat, més que l’Imserso.
