La renúncia de Paco Molina a la reelecció com a secretari general de CCOO-PV el va agafar per sorpresa. En a penes 48 hores, Arturo León va haver d’assumir el lideratge del sindicat després d’una victòria ajustada davant la candidatura de Jaume Mayor. Un dia després de l’XI Congrés, León atén el Diari La Veu per a abordar les relacions del sindicat amb el Consell, el futur dels treballadors de l’hospital d’Alzira i les implicacions laborals de l’economia col·laborativa, entre altres qüestions.
Fa unes setmanes el seu antecessor lamentava que no s’estaven implantant clàusules socials en la contractació pública i els endarreriments en la Llei de la Funció Pública. En quin punt es troben les relacions entre el sindicat i el Consell?
El Consell, a través de les licitacions de concurs, pot incidir en la generació d’ocupació i en el tipus d’ocupació que es genera. Es pot fer que en subrogacions sempre s’aplique el conveni col·lectiu del sector o introduir clàusules perquè el contractista haja de contractar persones amb diversitat funcional o més grans de 55 anys. Demanem que el Consell accepte incloure clàusules socials perquè són molt beneficioses per a la societat. La Llei de la Funció Pública es va ajornar una mica, però duu el seu ritme. L’acord de La Nau va ser molt important perquè li dóna, al valencià, l’estatus de llengua preferent que li correspon.
Tenim una bona relació amb el Consell i compartim moltes de les seues línies estratègiques, però el diàleg social, fins ara, ha avançat amb una certa lentitud. Espere que es puga avançar perquè la situació d’aquests 420.000 parats és de patiment diari i en la mesura que es puguen aprovar normes que puguen pal·liar aquestes situacions, com abans millor.
Vosté prové de la Federació de Sanitat. Quina valoració fa de la voluntat de la Conselleria de fer personal laboral no fix els treballadors de l’Hospital de La Ribera?
Em sembla bé. La Conselleria de Sanitat farà el que Comissions Obreres diu des de fa molts mesos, a pesar que algunes veus han fet propostes demagògiques. La figura del treballador indefinit no fix és una construcció jurídica que va fer el Tribunal Suprem per a conciliar el dret dels treballadors a ser subrogats, segons l’article 44 de l’Estatut dels Treballadors, amb la impossibilitat de fer un treballador empleat públic sense que haja passat per un procés de selecció.
“Els treballadors de la UTE de La Ribera no són empleats públics.”
Hi ha qui creu que es crea un greuge comparatiu amb el personal estatutari de la resta de la xarxa pública.
Són condicions diferents. Cal deixar clar que els treballadors de la UTE de La Ribera quan s’integren no són empleats públics. Per tant, no els és d’aplicació la normativa de dret administratiu aplicable al personal funcionari, no tenen dret al concurs de trasllats… Es continuaran regint per les normes que reculla el seu conveni col·lectiu d’aplicació.
Quin paper està tenint la Taula Sectorial de Sanitat en decisions com ara la reconversió de l’antic Hospital La Fe o en la creació d’àrees assistencials?
En els dos casos el paper que està tenint la Taula és el de ser informada, en el millor dels casos. No hem tingut una informació prèvia i no hem sigut partícips d’aquestes decisions. És cert que la Llei de l’Estatut Marc de Personal Estatutari del Servici Nacional de Salut estableix que les matèries d’autoorganització de l’administració no han de ser negociades, però les que afecten a normativa de personal s’han d’anunciar, almenys. En alguns d’aquests casos no s’ha informat. Quan es parla de reestructurar servicis sempre afecta, com a últim recurs, el personal.
Abans de l’estiu anirà a les Corts el Pla d’Ordenació de Recursos Humans en Sanitat. Quina postura defensen per a aquest pla?
No compartim que es puga prolongar de manera molt laxa l’edat de jubilació, per decisió dels interessats. Com que la faena és un bé limitat i la taxa de reposició impedeix ampliar plantilles, les persones que han d’entrar no poden fer-ho.
“El debat a CCOO-PV s’ha donat amb vehemència, però ara toca treballar.”
Quin balanç fa de l’XI Congrés, en què ha agafat el relleu de Paco Molina?
Faig un balanç positiu. Potser des de fora interessa posar el focus en l’existència de dos llistes, però Comissions Obreres és una organització complexa i plural. Això és un valor. No hi ha grans diferències ideològiques i és més la manera d’entendre la gestió i el diàleg. A l’endemà del Congrés el que està per damunt són les sigles de CCOO. El debat s’ha donat, de vegades, amb vehemència, però s’ha acabat el Congrés i ara toca treballar.
Com recompondrà la unitat amb els crítics? Té reservat algun lloc de responsabilitat per a Jaume Mayor o per a algú de la seua candidatura?
En aquest moment encara no tinc dissenyat l’equip, ni tan sols pel que fa a les persones de la meua candidatura. Necessite un temps per a parlar amb tots i fer una proposta a la Comissió Executiva. El que sí que t’adelante és que des del minut zero tinc la millor de les disposicions per a poder arribar a acords amb les organitzacions.
Quins seran els reptes del seu mandat?
CCOO té, en el seu ADN, a banda de la defensa dels drets dels treballadors, tot allò que té a veure amb la protecció social i la part sociopolítica. Voldria fer més visible la situació de les víctimes de la crisi. Hi ha 420.710 persones a l’atur a la Comunitat Valenciana. He viscut de prop el drama de la desocupació, que pot arribar fins i tot a provocar malalties. Una societat justa i avançada no pot deixar en l’estacada la gent que no té treball, els treballadors pobres, els falsos autònoms…
Volem transmetre’ls que en Comissions Obreres tenen un aliat sòlid, però no només amb paraules. Empatitzem amb ells perquè cada dia veiem la crua realitat amb els companys que atenen les persones sotmeses a un expedient de regulació o que han de gestionar un subsidi. Lluitarem amb força per un sistema de protecció social que no deixe la gent en l’estacada en situacions de necessitat.
Darrerament estan sorgint treballadors per compte propi que depenen d’aplicacions com ara les de repartiment a domicili en bicicleta o Cabify en el cas del transport de viatgers. Caldria una figura laboral intermèdia entre l’autònom i el treballador per compte d’altre per a aquestes persones?
En principi no veig aquesta situació. Caldria plantejar-la i veure exactament quins drets tindria aquesta figura. Hi ha la figura del treballador per compte d’altre, que està ben regulada i a l’empara de l’Estatut dels Treballadors, i una altra que és el treballador autònom. No estem d’acord amb el fet que es barregen i que baix de l’aparença d’un treballador autònom s’encobrisca una relació laboral i l’empresa busque estalviar-se les cotitzacions socials. Els autònoms han de tindre els drets que els corresponen i hi ha camí per a avançar.
Quin futur tenen els sindicats en un món laboral tendent a la desregulació?
Com més desregulació, més sentit té establir eines per a defensar els drets dels treballadors. En aquest context els sindicats hem de repensar-nos i veure com som útils. Mentre hi haja conflicte, diferències de tracte i desigualtat, els sindicats tenen més sentit que mai.
Una última qüestió. El diàleg social no s’entén sense els sindicats i tampoc sense la patronal. Com han viscut la desaparició de Cierval i la reconfiguració de la CEV per a abastar tot el territori? Tindre un sol interlocutor a nivell autonòmic facilitarà les relacions?
Mirem la situació de la patronal amb interés i preocupació. Necessitem i volem un interlocutor vàlid, fort i que represente la Comunitat Valenciana. L’únic que podem fer és mostrar el nostre suport i estimular o suggerir que hi haja el màxim consens possible i es vaja cap a una patronal autonòmica amb capacitat d’interlocució. Estic convençut que serà així.
