Mai s’haguera imaginat ser alcalde d’Alzira, però en les eleccions de 2015 arribà el canvi a la capital de la Ribera Alta de la mà d’un tripartit format per Compromís, PSPV i EUPV. Diego Gómez (València 1958) passà la seua infantesa a la Malva-rosa -son pare era treballador de la Unión Naval de Levante-. És mestre en l’especialitat d’Infantil, i com a llicenciat en Ciències de l’Educació és professor associat en la Facultat de Magisteri. Des de 1990 forma part de la junta directiva d’Escola Valenciana com a president de les escoles de la Costera, ja que va treballar a Barxeta sis anys i des de 2002 fins a 2010 va ser president d’Escola Valenciana, en els anys de les polítiques agressives del PP contra la llengua.
Nacionalista i d’esquerres, Gómez és un enamorat d’Alzira i del País Valencià. Dintre de Compromís forma part dels ‘adherits’ que ara estan en peu de guerra contra els aparells dels tres partits de la coalició. Governa la capital de la Ribera en un tripartit, i s’ha guanyat l’afecte del seus veïns per la seua proximitat i la seua dedicació a la gestió d’aquesta històrica ciutat on va morir Jaume I, una ciutat que al desembre va viure amb angoixa un altre episodi de gota freda i on el Xúquer es va quedar a 60 centímetres de passejar les seues aigües pel nucli urbà.
Xavier Pérez / Alzira
-S’imaginava vostè que algun dia seria l’alcalde d’Alzira?
No, de cap manera.
-I que Compromís governara la ciutat?
Podria ser…, però les eleccions de 2015 col·locaren l’esquerra al seu lloc amb el consegüent pacte per una majoria absoluta amb 6 regidors de Compromís, 4 del PSPV i un d’EUPV, davant els 8 del PP i dos de C’s. Compromís podria haver governat?, era complicat, però estem governant.
-Sense dubte, l’episodi de gota freda haurà sigut una prova de foc per a vostè i el seu govern, ja que Alzira va estar a només 60 centímetres que entrara l’aigua. Com ho va gestionar?
Hem tingut ja alguna situació complicada durant l’any i mig de govern, com l’incendi de Carcaixent-La Barraca-Alzira, que va ser molt complicat i que personalment em va marcar moltíssim. El plantejament de les inundacions a mi no em ve de nou perquè he viscut tota la vida en el barri de les Basses i sé el que és quan plou molt, eixa sensació d’inseguretat que es crea al barri. Per eixa raó ho he gestionat d’una manera clara, transmetent tota la informació als veïns i la posterior prevenció. He de destacar que no sols l’equip de govern, sinó tots els membres de la Corporació, hem treballat de valent.
-Quines pèrdues ha patit la ciutat i el terme municipal en aquest episodi?
En el nucli urbà hi ha hagut algunes incidències en solars, serveis públic, jardins o el Parc de les Muralles, i fins i tot en alguns soterranis, encara que si l’aigua s’haguera passejat haguera sigut molt més complicat. Sense dubte, els danys més importants estan en el terme, perquè el desastre ha estat en la pèrdua de les collites, ja que ‘plovia sobre banyat’. S’ha complit la cançó de Raimon: “Al meu país la pluja no sap ploure”, i això s’ha complit en dos caps de setmana.
-Vostè li demanà a Ximo Puig i a la CHX que s’acabara el PATRICOVA i el pla de defensa d’avingudes del Xúquer. Hi ha voluntat política de finalitzar aquests plans?
El primer és que ens faltava informació i al president Puig li vaig traslladar que hauria d’haver una major coordinació entre la Generalitat i la CHX. Des de Compromís lamentem que des de l’any 2000 que es va aprovar el pla contra inundacions del Xúquer, no s’ha fet pràcticament res, inclús el PP en 2011 va paralitzar la mesa de participació on s’estava treballant per veure quin tipus d’infraestrcutures s’estaven fent. Ara hem de reivindicar que s’impulse la Mesa del Xúquer. Però en el tema d’infraestructures crec que el pantà de Bellús està inacabat, en 2010 apareixien informacions que aquest pantà tenia una capacitat de 70 h³ i resulta que quan en té 29 comencen a buidar-lo. Per què? Perquè és un pantà inacabat, i per damunt de 30 h³ als voltants s’inunda la línia ferroviària entre Xàtiva i Alcoi. Tots els alcaldes i els habitants de la Ribera necessitem aclarir el que passa quan al Xúquer se li unflen els nassos, i és que ja en les cròniques de Cavanilles eixien aquests episodis… però estem en el segle XXI!
De totes formes, si no hagueren tingut el pantà de Bellús, amb l’aigua que venia dels afluents, ací haguérem tingut una gran inundació. Però si es fa un pantà de 70 h³, ha de poder embassar-ho.
-Ara estan a punt d’aprovar-se els pressupostos d’Alzira. Com els definiria?
Ens haguera agradat aprovar els pressupostos en desembre, però circumstàncies i negociació interna -governa un tripartit- i el tema de personal ens han retardat l’aprovació. Dit açò, el dia 18 de gener celebrarem el plenari i l’aprovarem. Aquest pressupost marcarà el canvi de rumb de la ciutat; en 2015 recollírem el pressupost de l’anterior Corporació, en 2016 procuràrem no endeutar-nos i ara marcarem un pressupost que tinga continuïtat pel que fa a projectes en 2017 i 2018 i marcarà el canvi a la ciutat, però sempre parlant de microprojectes, no de grans obres faraòniques.
-Quines inversions es faran el 2017 a la ciutat?
Hi haurà tres camps d’inversions, un en la venda de patrimoni del sòl, i amb part d’eixos diners aniran al nou retén de la Policia Local, també farem alguna expropiació per obrir carrers amb la idea de fer cada vegada més per a vianants el centre. Per això hem de donar eixida al trànsit. Per altra banda, hi haurà un paquet d’inversions bàsiques amb un import de mig milió d’euros per a la il·luminació, accessibilitat, el Casal Jove, millora d’instal·lacions esportives i, sobretot, esperem que amb el fons de Cooperació Municipal que han promès Diputació i Generalitat, nosaltres puguem disposar de 600.000 euros per a poder invertir en obres no faraòniques.
-Quin és el principal problema que té la ciutat?
Una de les qüestions que estem intentant des del principi de legislatura és que la gent isca al carrer i es trobe amb activitats culturals i lúdiques. Junt amb açò, està l’objectiu de la recuperació del comerç local, la ciutat ha entrat en la UVI en l’àmbit comercial i és complicat revitalitzar el sector. També és molt important la difusió patrimonial de la vila, que la gent puga conèixer rutes històriques al voltant del centre històric, amb les muralles, el MUMA o el Palau Reial de Jaume I.
La ciutat en si no té greus problemes, es netegen els carrers, es cuiden els jardins…, el que passa és que la gent espera canvis que milloren la qualitat de vida, és a dir, intentarem fer una passarel·la per travessar la CV-50 perquè la gent puga anar a caminar per la ‘ruta del colesterol’ a Carcaixent i que puga accedir al malecó i a la ribera del Xúquer. El ciutadà vol millor qualitat de vida, com?, amb activitats culturals, festives, la música al carrer, que hi haja comerç, que es puga passejar pel centre, etc.
-Quin és el problema més important amb què compta un Ajuntament?
La gestió mateixa. Vinc del món de l’educació i la gestió educativa és molt àgil, qualsevol equip directiu d’un centre sap que les coses són fàcils de gestionar. Els documents i els expedients se solucionen de forma ràpida, però tanmateix ací no… L’administració és molt lenta encara que hem solucionat en part un problema com l’obertura de l’oficina d’atenció ciutadana ‘La Clau’. A més, en el tema de la participació hem fet molt en les assemblees ciutadanes i estar en contacte amb l’Ajuntament i, com no, en la transparència, amb una gestió important amb el portal de la transparència on estan les nòmines, regals o viatges dels regidors i de l’alcalde.
Però insistisc, la gestió i la burocràcia és molt lenta. Moltes vegades el polític vol anar més de pressa que els tècnics, i moltes vegades ha creat un sistema de corrupteles i d’amagar factures que ens porta a la desconfiança política.
-És partidari de la supressió de les Diputacions?
Sí (Rotund). Els recursos han de vindre directament de la Generalitat i, a banda, sóc partidari de la gestió mancomunada dels serveis, i això passa per enfortir les relacions dels ajuntaments amb les mancomunitats, on les grans poblacions puguen ajudar les menudes i interactuar entre nosaltres en coses com el servei de grua, instal·lacions esportives, etc., i estalviar diners. D’aquesta forma els diners de les diputacions poden passar a les mancomunitats. Però compte, no vull dir que mentre això no es produïsca les diputacions no són necessàries, encara són necessàries mentre no emmarquen bé la visió política del que suposa la substitució de les diputacions. La Diputació de València, en concret, està fent accions molt positives en pro dels ajuntaments.
-Com es governa la ciutat amb dos partits més?
Complicat (Més rotund). Cal intentar consensuar tots els temes i mirant sempre la relació que hi ha entre els socis. I encara més quan hi ha plantejaments de continguts discrepants. Davant la discrepància, cal parlar, mediar i negociar; les persones podem raonar per a poder arribar a un consens encara que el dia a dia és complicat per la gestió. Malgrat la complicació, estem avançant i pense que un govern monocolor no és positiu per a una ciutat.
-Pensa en el 2019?, és a dir, repetirà com a candidat de Compromís a l’alcaldia d’Alzira?
(Riu) És una bona pregunta que jo ara no puc respondre i no la tinc clara. Serà Compromís el que haurà de tantejar i jo faré una valoració personal de la gestió de quatre anys. És necessari per a plantejar-me una candidatura en què hi haja un molt bon equip darrere d’un alcalde: la gestió d’un Ajuntament depèn d’un bon equip, tant de regidors com del seu personal de confiança. Sempre he dit que en un Ajuntament no fan falta tants polítics i sí tècnics competents.
-I parlant de Compromís, vostè és del corrent de Gent de Compromís, com se soluciona el seu paper en la coalició? Veu voluntat per part del Bloc, Verds i Iniciativa que els reconeguen com cal?
És una qüestió que fa molt de temps que intentem solucionar, i ja està bé!! Amb tota sinceritat: no es pot jugar amb 900 persones que s’han sumat a aquest projecte de Compromís, d’esquerra, nacionalista i ecologista, per a vertebrar el país, i ara no tenim cap resposta dels tres partits de la coalició. Gent de Compromís s’ha cansat del tema i l’eixida que ens proposen de: “Incorporeu-vos a un dels tres partits” no és la solució que volíem quan ens sumàrem a aquest projecte. En aquests moments, el País Valencià necessita enfortir Compromís i la seua diversitat en dos accions: la primera donar cabuda al fet que la gent se senta participativa en el projecte globalment; i segona, no abandonar el projecte del que suposa Compromís perquè estem en acció de govern.
-Com valora el govern del Botànic?
Molt positiu a nivell global. Una altra cosa és la gestió de les conselleries. Hi ha algunes que haurien de mirar quina és la relació interna en la correspondència de forces dintre dels partits del Botànic per a poder agilitzar els projectes i treballar d’una forma més coordinada, però cal superar el mestissatge, crec que tant el president com la vicepresidenta ho tenen molt clar, però pense que no han comprés encara que al 2019 aquest sistema es tornarà a repetir i el vaixell ha de continuar. És igual que a Alzira, on els partits progressistes se n’han pujat al vaixell.
-Com a mestre i company de Vicent Marzà, ara conseller d’Educació, quina valoració fa de la seua tasca al front de la Conselleria?
Vicent és una persona molt valenta i està tirant endavant molts projectes que són bàsics en la recuperació de l’educació i de la cultura al País Valencià. Vicent sap perfectament en quina situació està i amb qui compta i amb qui no. Vicent Marzà és la marca de Compromís en el Consell i hem de continuar donant-li suport. Encara no hem vist tot el que pot fer en la Conselleria.
-És partidari que Compromís es presente a les properes eleccions amb Podemos?
No (rotund). S’ha de presentar com a Compromís.
-Mónica Oltra o Joan Baldoví per a candidat a la presidència de la Generalitat en 2019 per Compromís?
Joan Baldoví.
-Vostè és el president de la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull, quins objectius té aquesta entitat?
Quan s’organitza l’Institut Ramon Llull, l’objectiu és que el formen els governs de Catalunya, les Illes, Andorra… i també hauria de formar part la Generalitat Valenciana, però es queda fora, com la Franja de Ponent. Aleshores, ¿com podem muntar aquesta organització perquè siga un model Institut Cervantes dels catalanoparlants?, quins són els objectius?, promoció de la cultura i de la llengua, construcció d’un mercat comú cultural per a tots els territoris, i l’impuls de beques, ajudes per als nostres estudiants de Filologia que puguen anar a fer de traductors a qualsevol universitat del món.
El cervellet de la construcció d’aquest projecte, el senyor Bargalló i la valenciana que va faltar, Mavi Dolz, ho tenien molt clar, però el govern valencià del PP no es va sumar a la institució i es creà una estructura per suplir el Govern valencià, que és que les ciutats del País Valencià puguen sumar-se. I quines són les primeres ciutats que se sumen? Morella, on governava Ximo Puig, Sueca, amb Joan Baldoví, Gandia, amb el senyor Orengo i Vinaròs. Aquestes ciutats s’uneixen amb el suport d’Acció Cultural, Escola Valenciana…, ara són 38 ciutats i la projecció és anar eixamplant eixa xarxa.
-Vostè li plantejà al president Ximo Puig que la impulsara i que la Generalitat participara d’aquesta xarxa, què li va contestar?
El president em va dir que s’està treballant aquest tema, encara que políticament no és el moment perquè necessita un consens, passar per les Corts, però la línia de treball és de col·laboració directa de la Generalitat. Cal recordar que la direcció de Política Lingüística, amb Rubèn Trenzano, ja ha tingut diverses reunions en aquesta línia amb el suport de les ciutats de la Xarxa. Persones que entenen la unitat de la llengua i que han treballat sempre en l’objectiu que la visió comuna és donar passos per avançar en un tema que s’ha tardat molt: cal anar sense pressa però sense pausa, crearem una junta directiva, farem una nova assemblea i veurem els nous projectes. I, sobretot, que els nostres estudiants puguen anar a donar classe a qualsevol universitat del món. En definitiva, impulsar la cultura en majúscules i fer País Valencià.
