És difícil arribar al despatx del diputat Xavier Rius. El Palau de la Diputació és un complex administratiu on corredors i escales dificulten la ubicació de serveis i persones. Quan ens trobem amb el diputat Rius hem recorregut alguns dels patis i de les estances més espectaculars del palau de la Batlia. El despatx del diputat és ample, còmode. Xavier ens rep amb eixe somriure ample i franc que el caracteritza.
Javier Argente / València.
Sembla que devíem parlar de cultura des del minut zero, però per a la nostra sorpresa, la conversa s’inicia al voltant de la història de les diputacions i la seua idoneïtat en el moment actual…
La diputació ha exercit com a govern propi al País, sobretot al Franquisme. Al no haver govern propi feia que les diputacions assoliren unes determinades competències que no eren pròpies, però la llunyania entre el poder central i els ajuntaments feia necessària l’assumpció de determinades tasques i treballs. Amb eixa perspectiva es pot entendre des de la perspectiva actual que la diputació tinguera un hospital provincial, una plaça de bous, un hospital psiquiàtric, un teatre principal, que posara en marxa una acadèmia de cultura…, una sèrie d’institucions i serveis que no corresponen a l’àmbit competencial de la diputació i que òbviament això va en detriment d’aquelles funcions reals que ha de tindre la institució: garantir que els ajuntaments més menuts puguen accedir a una sèrie de serveis i recursos perquè qualsevol valencià o valenciana, visca on visca, puga tindre un mínim de garanties d’accés a un benestar global. I eixa funció de la diputació està minvada per la cobertura d’eixos serveis que vénen d’antic. Es complex..
–Aleshores el plantejament d’haver recuperat l’autogovern ens duu a qüestionar-nos el futur de les diputacions?
Al tenir ja des de fa anys un govern propi per al nostre País trobem que les diputacions són obsoletes. Les funcions de les diputacions podrien ser desenvolupades per una conselleria d’administració territorial que, a la vegada, creara determinades microestructures a les capçaleres de comarques que pogueren gestionar els diners compensant eixa mancança de recursos que tenen els ajuntaments menuts. Açò és en definitiva el que estan fent les diputacions, amb la quals cosa jo crec que estalviaríem diners… o que els diners que hi ha serien millor utilitzats.
En eixa línia, per la part que em toca com a diputat de Cultura i portaveu de Compromís, hem tingut diverses reunions amb la Generalitat. Des del primer moment nosaltres volíem establir un full de ruta per a transferir competències als ajuntaments i, sobretot, a les mancomunitats, i allò que considerem que és impropi, que no pertany al nostre àmbit d’actuació, elevar-ho a la Generalitat. Però açò és ben difícil. Continuem treballant en esta línia. A mi m’agradaria que arribara el final de la legislatura i poder presentar, tant el Govern del Botànic com el govern de la diputació, alguns èxits en aquest camp i poder haver fet algunes transferències tant a ajuntaments com a estes possibles estructures comarcals.
-És una possibilitat de futur ben interessant de la qual segur que continuarem parlant i tenint noticies, però és clar que amb el diputat de Cultura cal parlar de cultura. Com ha estat la gestió en aquest primer any al front d’una àrea de treball tan extensa i intensa com la cultura en la Diputació de València?
Jo diria que per una banda, personalment, molt satisfactori. Ha estat molt grat poder estar gestionant un àmbit que des de fa molts anys ha estat del teu interès personal. També la satisfacció de treballar per superar el forat negre en què s’havia convertit la cultura per al PP en els darrers quatre anys de govern dretà. És constatable que en eixos darrers quatre anys es van dur a terme polítiques sistemàtiques per a mes enllà de minimitzar per a tractar d’eliminar en alguns casos aspectes culturals. El PP va percebre la cultura com a enemiga.
Però poder prendre mesures per anar revertint esta situació és molt engrescador i satisfactori. Il·lusionar els actius del món de la cultura, els gestors culturals, anar treballant per fer eixir d’eixe forat negre la cultura és important. Una xicoteta insatisfacció queda perquè voldries fer les coses un poc més ràpidament, però les estructures de l’administració de vegades no ho permeten.
-De què es pot estar més satisfet després d’aquest primer any de gestió?
Si analitzem què és el que singularitza el poble valencià, podem afirmar de forma quasi categòrica que la música. Això és incontestable. Si mires numèricament la quantitat de valencians que estan vinculats al món de la música, el seu efecte en el conjunt de la societat, les relacions que permet, els efectes econòmics de l’activitat musical…, el món de la música és molt destacat, als valencians ens posa al capdavant. Ens marcàrem una fita perquè València fóra coneguda arreu del món per la seua activitat musical, que si anaves a qualsevol lloc, i deies que eres de València, qui ho escoltara relacionara eixe nom amb la música. En eixa línia estic orgullós i satisfet perquè a pesar de tenir una important reducció pressupostària, les bandes de música, per exemple, no han patit esta retallada. Seguim mantenint el nivell d’aportacions d’anys anteriors i, en alguns aspectes, l’hem millorat.
I volem anar més enllà, per això proposem que tota eixa agitació musical estiga recollida, protegida davall una marca paraigua que és ‘València és música’. Volem que totes les activitats de l’àrea de Cultura que estan vinculades amb la música s’aixopluguen sota eixa marca buscant una internacionalització de la marca i un apoderament del sector valencià de la música.
-La coordinació entre les distintes institucions a l’hora de treballar la programació d’esdeveniments culturals ha estat un dels grans èxits del primer any de gestió?
En la passada època de gestió del PP en les institucions, les distintes administracions es contraprogramaven en moltes, moltes ocasions i mirant-ho bé no era de manera casual la majoria de les vegades. Ho tinc molt clar perquè hi ha coses que són evidents. Si hi ha una planificació de complementarietat és millor per a tots, especialment per a la ciutadania. Per exemple, si parlem de serveis lingüístics la coordinació és total. En l’actualitat, i després de reunir-nos amb la conselleria, hem racionalitzat esforços. Hem estudiat què té previst la Generalitat, quin és el pla que executarà i nosaltres complementarem allà on ells no puguen arribar. D’esta manera, amb els mateixos recursos, traguem molt més profit.
-L’àrea de Cultura de la Diputació de València té responsabilitats de gestió sobre un gran nombre de centres i serveis culturals. Per exemple, durant molts anys el centre cultural de la Beneficència ha estat un ‘referent’ a la ciutat de València. Quin és el seu moment actual i quins projectes hi ha per a ell?
El centre cultural de la Beneficència és un centre museístic cultural, i faig incidència en allò de museístic perquè és contenidor de dos grans museus: el de Prehistòria i Arqueologia i el d’Etnologia, emblemàtics i singulars. La política del PP havia fet que es convertira en una guarderia de barri, i ho dic així perquè programaven activitats que donaven satisfacció a la gent del barri que anava amb els xiquets per a realitzar diverses activitats lúdiques. Hi havia un percentatge molt elevat de la gent que acudia a la Beneficència que no coneixia que allí hi havia dos grans museus. Aleshores nosaltres intentem canviar eixe concepte. Intentem canviar determinades activitats, perquè ara volem que totes les activitats culturals que es facen en els patis estiguen vinculades al que són els museus. I que els patis siguen un espai d’obertura i expansió dels museus de cara a la ciutadania.
Per altra banda, he de dir que estic emocionat i encantat amb el treball dels distints centres que formen l’àrea de Cultura de la Diputació. Em va sorprendre l’amplitud de fons del museu de Prehistòria i el bon treball que des de fa moltíssims anys porta endavant el SIP (Servei d’Investigació Prehistòrica). El treball de recerca, estudi i difusió de la nostra identitat i les nostres arrels que desenvolupa el museu etnològic. Em sembla necessària l’existència de la IAM (Institució Alfons el Magnànim), amb el seu nou director Vicent Flor que està fent un grandíssim treball i que prompte veuran els ciutadans els seus fruits. En les línies de treball editorial de la IAM donem cobertura a determinades temàtiques amb què les editorials privades no arrisquen. I això és importantíssim. Puc dir que estic ben satisfet del treball que està desenvolupant-se a tots estos centres.
-I el MuVim, quin és el present i el futur d’este museu tan maltractat els darrers anys?
Quan nosaltres entrem al MuVim ens trobem un museu sense massa nord, sense una línia de treball clara. El nou director; Rafa Company, que és fundador d’aquest museu, ha tractat de retrobar una línia de coherència amb els plantejaments inicials, amb el pensament i les idees com a rerefons del discurs expositiu en la permanent.
-En algun moment a l’inici de la legislatura, es va parlar de la creació d’un Museu Nacional Valencià. Eixe projecte va endavant?
En la proposta museística general de l’àrea de Cultura de la Diputació, ens agradaria poder anar un pas més enllà. Està clar que hem d’optimitzar els recursos que tenim. Per exemple, si el MuVim en algun moment no compleix una funció social amb un discurs museístic singularitzat respecte al de Belles Arts, a l’IVAM o a altres museus, si no compleix eixa finalitat, és difícil que puguem justificar socialment i políticament les despeses de recursos i el manteniment de l’edifici. Amb la qual cosa, en eixe objectiu d’optimitzar recursos, el MuVim es un espai molt aprofitable. D’altra banda tenim un museu que s’ha quedat xicotet, sense espai, com és el Museu d’Etnologia. I reflexionant ens n’adonem que el País Valencià no té un gran museu etnològic de referència com el tenen a Catalunya o al País Basc, i qualsevol poble necessita això, un museu que treballe la seua antropologia, la seua evolució com a poble i que estiga com a memòria permanent del que som. Aleshores ho vaig tindre clar. O em ve un projecte per al MuVim que el faça tornar a ser el que va ser, un centre generador d’idees, de pensament i de reflexió com el que ens ha plantejat l’actual direcció amb la seua proposta o – jo ho vaig dir, assumisc eixa responsabilitat perquè és meua – transformarem el museu d’etnologia, el traslladarem allí i farem el gran museu nacional valencià. I així va sorgir la idea del gran Museu Nacional Valencià. Com a projecte crec que és necessari, no l’abandone però en estos moments, amb les limitacions que tenim i funcionant el MuVim com veig que està funcionant, no tinc cap problema en mantenir l’actual ‘statu quo’.
– I quin són els objectius de la seua àrea per al que queda de legislatura?
El principal objectiu és derivar el màxim de recursos econòmics als ajuntaments perquè puguen programar esdeveniments culturals. Enguany hem incrementat molt la partida, perquè hem acabat amb les derivacions pressupostàries o criteris arbitraris que hi havia per a donar ajudes a ajuntaments amics o per a projectes on no importava la rellevància del projecte, sinó qui ho demanava. Tot açò estem eliminant-ho. No ho hem fet encara al cent per cent, però estem en camí. Estem engrossint la borsa perquè més diners vagen als ajuntaments per a programar cultura. I això esta notant-se. M’ho està dient gent del sector. És a dir, no sols es fan més coses culturals als pobles, sinó que a més la gent que treballa en el sector de la Cultura està veient com es contracta més i està generant-se una dinàmica positiva. I això és ben important.
