Sixto Ferrero
/ ValènciaFa la sensació que s’ha perdut molt de temps, però, realment, Vicent Ros, el nou director del Palau de la Música de València, no té por a equivocar-se. D’alguna manera li demana temps al temps. Té una fórmula per a treballar, “en equip” insisteix, que passa per diverses fases i un mecanisme “escoltar a tots” per decidir coses que s’hauran de decidir sí o sí com la continuïtat o no de l’actual director artístic del Palau i director titular de l’Orquestra de València.
Altres afecten la dèria de tots els teatres, auditoris, cicles i festivals, els públics, els nous i els vells, i l’educació que falla per tots els costats. En el cas de la música, tal vegada és més sagnant, perquè els estudiants de música, els dels conservatoris “vénen molt poc als concerts”. La programació, la qualitat de l’orquestra, el futur director, són alguns dels temes de què tracta Ros tot just quan fa només uns dies que és oficialment el director del Palau.
-Apostarà vostè per la continuïtat de Yaron Traub quan arribe l’hora de prendre la decisió la temporada vinent?
L’orquestra, o el músic, el que vol és sumar. Això significa que cada director li ensenye coses, li diga coses que vol rebre. Que l’ensenye a interpretar la música d’una altra manera. Jo amb Traub tinc una bona relació, però, per a prendre una decisió he de treballar escoltant a tots. La meua fórmula de treball es basa en el fet que m’agrada escoltar molt i després medite i amb sentit comú prenc decisions. Vull la millor solució per a l’Orquestra de València que per a mi és la base o el pilar fonamental d’aquest Palau. L’opinió dels músics per a mi és molt important, i la vull respectar. He de parlar amb Traub, evidentment, perquè de tot açò no he parlat encara amb ningú. Aleshores, no es tracta només de la meua opinió, sinó que pel lloc que ocupe he de parlar amb ells, amb els músics i el públic, que també és molt important per a mi ja que són per a qui treballem. Oferir al públic allò millor cada divendres és la nostra obligació. Necessite un temps per parlar-ho, pensar-ho, consensuar-ho, legitimar-ho…
Yaron Traub al costat de Joan Ribó durant la presentació de la Temporada 2016-2017 al Palau de la música.
-És el moment de plantejar-se un director valencià al capdavant de l’Orquestra de València?
Sí, per què no? Tenim i conec molts bons directors valencians internacionals que estan fent una carrera ascendent i són valors emergents. No m’importaria que el pròxim director de l’orquestra siga valencià. Però és un tema que s’ha de fer d’una manera molt meditada, molt estudiada, perquè no és fàcil elegir un director. Tampoc ens podem encegar perquè siga valencià i ja està. Potser hi ha gent que no és valenciana però que potser poden aportar molt a l’orquestra. Crec que el que hauríem de fer és provar directors, que vinguen i dirigisquen l’orquestra amb diferent repertori, perquè no és igual dirigir repertori alemany que música francesa.
-A la pròxima temporada s’inclourà un cicle amb directors per provar-ne?
Sóc partidari d’anar incloent nous directors que vinguen i que dirigisquen l’orquestra, que els músics els coneguen i ells coneguen l’orquestra, i a veure què ens poden aportar. Però, aquesta temporada que comença (en setembre) ja la tenim tancada i no podem portar cap més director tret dels qui ja estan programats, però sí de cara a la propera temporada és quan hem de començar a portar directors i que l’orquestra vaja opinant.
-A banda de completar l’orquestra en nombre, s’ha plantejat també per millorar la qualitat canvis interns, de faristol, de solistes…
Eixe plantejament li correspon totalment al director de l’orquestra que és el director artístic i qui ha de fer-ho. Si el director vol fer proves de faristol està en el seu dret, en moltes orquestres en fan.
L’Orquestra de València (Temporada 2015-2016).
-Li propose que m’ordene de més a menys el següent llistat d’orquestres segons la qualitat d’aquestes: OBC, RTVE, Simfònica de Galícia, Orquestra d’Extremadura i Orquestra de València.
Ho tinc prou clar. L’ordre seria: l’Orquestra de València pel seu nivell d’excel·lència musical i el seu potencial, per a mi, la primera. Després continuaria amb l’OBC perquè a més de tindre una gran plantilla té un projecte artístic, educatiu i social del qual vaig aprendre molt. Després seguiria amb l’RTVE, l’Orquestra de Galícia i l’Orquestra d’Extremadura.
-Quin pes tindrà en la programació la música de compositors valencians?
Sóc molt (emfatitza) partidari d’incloure en el repertori, no només de l’Orquestra de València, sinó també en el repertori de les orquestres que vinguen de fora, que seguirem portant-ne perquè volem mantindre el nivell d’excel·lència de la programació externa, però sóc partidari d’incloure en el contracte de l’orquestra o del solista una obra d’un compositor valencià. Que s’interprete un compositor valencià. Evidentment també l’Orquestra de València que ha d’interpretar el nostre patrimoni musical perquè hem de potenciar la nostra gent, hem de ser plataforma dels nostres creadors perquè els tenim abandonats de la mà de Déu. Això ens servirà per a internacionalitzar el nostre patrimoni cultural en general i musical en particular. Utilitzant aquesta fórmula podem intentar potenciar la nostra creació.
Grup instrumental de València, amb direcció de Joan Cerveró, durant la Mostra Sonora de Sueca 2016.
-En quin lloc queda la Nova Música, per no generalitzar en contemporània, dins de la programació? És clar que sovint es fan cicles paral·lels, però, per què no pot tindre lloc dins d’una programació regular, com un repertori més?
Pensant en la temporada 2017-2018 (la següent està tancada), dins de la programació d’abonament podríem incloure, si no tot el programa de música contemporània perquè hem de ser conscients dels públics que tenim, estaria molt bé barrejar obres contemporànies de compositors valencians, o algun encàrrec, perquè també hem de mirar les fórmules per demanar-ne i anar incloent-les. Al final tot és un problema d’educació, encara que puc entendre que hi haja gent que li coste, però nosaltres estudiarem la viabilitat de col·locar obres contemporànies. Per això hem de fer un treball molt important d’educació i formació que m’agradaria portar-lo a terme perquè és el futur i els pilars en què se sosté la cultura. Haurem de fer un treball de conscienciació per al públic i atraure a partir d’ací nous públics: els nous públics del conservatori, de col·legis, dels instituts… Farem un treball de col·laboració amb tots ells i una xarxa de treball per temporada, on diguem les obres contemporànies que treballarem, i els mestres de música que treballen amb els seus alumnes eixes obres, de manera que amb un preu especial o uns assajos generals puguen vindre, ja es veuria, però que els mestres després seguiren treballant a les aules… és tot un problema d’educació, però, si tot això ho posem en marxa és quan podrem anar incloent peces contemporànies. Independentment que a mi m’agradaria fer a la Sala Rodrigo un cicle de música contemporània, de música electroacústica, que només es fa a la Mostra Sonora de Sueca, un poc d’Ensems, perquè a Alacant ja no es fa,… això m’agradaria fer-ho.
-Sovint es parla d’obrir les programacions per arribar a nous públics. Com has comentat, l’educació és fonamental tant per al públic que ja ve com perquè en vinguen de nous, però ens pots concretar com es farà al Palau per descobrir l’activitat que es fa dins a aquell públic que no ha vingut mai?
El teixit cultural valencià està molt desatès, aleshores, podem establir connexions amb tot el teixit. Igual com ara tenim convenis amb els col·legis d’advocats, d’arquitectes, de metges, per què no fem el mateix amb tot el sector dels artistes plàstics, els dissenyadors gràfics, els sastres, els perruquers, els cuiners…? Ha estat oblidat. Mai se’ls ha donat eixa opció. Podem arribar a convenis, per això hem de fer un treball de captació de públics. Necessitarem l’equip i organitzar-nos, perquè independentment de tots els temes dels col·legis i conservatoris, perquè d’aquests en vénen molt poca gent als concerts, hem de posar en marxa un bon equip de màrqueting, posar-nos al dia del que és el maletí 2.0 que estem totalment desfasats.
Hall dels tarongers al Palau de la música de València.
-Vols dir que treballareu Twitter, Instagram… revisar això obsolet dels drets d’imatge de l’Orquestra i que no et pugues fer fotografies per llançar a les xarxes i utilitzar hashtags dels concerts…, teniu solucions?
En el meu programa tenia un apartat que es deia Comunicació, Visibilització, els lligams i l’adaptació del Palau als nous contextos. Hem de crear un equip de màrqueting, que no el tenim. Aleshores, ací parle de tot allò que té a veure amb aquest departament, però encara s’ha de madurar, encara que sí que el tinc en compte i sé que serà un gran departament, on tot allò que siguen promocions, noves tecnologies, materials específics, l’activitat i la post activitat, la contextualització dels concerts, que el públic puga fer-se una foto o un selfie amb els músics, que en un moment donat puga entrar el públic al backstage… o fer-te un cafè amb els músics, o si poguérem obrir la zona de la cafeteria de baix que estaria molt bé perquè els restauradors pogueren preparar menjar i fer un pica-pica després del concert, fer quatre fotos… eixe tipus d’activitat m’agradaria molt, com igualment, publicar entrevistes dels solistes en facebook o emprar el codi QR. Coses que hem d’anar fent a poc a poc.
-Quan es presentà la temporada es parlà d’un tipus de concerts en texans. Com ho valores i, es durà endavant?
Crec que sí. De fet per a la propera temporada es farà algun concert en texans, encara que provarem. Necessite d’alguna manera, com vaig dir, treballar en cercle: planificarem, farem, verificarem i avaluarem. Ens equivocarem segur, però és la nostra obligació fer-ho, innovarem. Em sembla molt bé fer un concert amb música moderna, o inclús un pop simfònic o un recital de cançó simfònica… eixe tipus de concerts es poden fer en texans, o amb un DJ. És tot un poc més informal que també és una manera de captar nous públics.
Presentació de la Temporada 2016-2017 al Palau de la música de València.
-En sóc conscient que són departament diferents, però amb tot comparteixen seu, és per això que la Banda Municipal de València, arribarà algun dia a comptar dins de la programació d’abonament del Palau? Sembla que la banda està als Jardins i l’Orquestra té l’interior de la casa.
A mi m’agradaria molt. Jo vinc del món de les bandes. Enguany el concert del 8 d’octubre (en commemoració del 9) el farem junts. Farem una col·laboració, orquestra i banda, ací a l’escenari. Ens dirigirà mig concert Fernando Boneta i l’altre mig Yaron Traub, però a més estrenarem una obra que hem encarregat a Pepe Alamà. Però, hi ha un projecte de futur, que és que hem de col·laborar més, i eixir més a banda de fer ací els concerts. Volem traure la banda i l’orquestra a la ciutat, per això estem mirant de fer un escenari amb una conxa acústica on puguem fer un festival d’estiu. Poder anar la banda i l’orquestra a la platja, celebrar el Dia de la música que no es celebra… Però no és fàcil, perquè necessitem una infraestructura, encara que estem treballant en aquest projecte, però m’agradaria i en la mesura que estiga al meu abast vull col·laborar amb la banda més.
Presentació del nou director del Palau, Vicent Ros amb la Presidenta del Palau Glòria Tello.
