‘Amb Sophie els xiquets aprenen anglès de forma divertida’

Marta Ramón QuerolMestra d’anglès, i autora de la col·lecció ‘Sophie´s Lighthouse’
7 novembre 2015 01:00h

Marta Ramón Querol és una jove mestra resident a Càlig que des de ben menuda va sentir una atracció especial per l’anglès i que hui dia ensenya aquesta llengua d’una manera nova i molt peculiar: mitjançant una col·lecció de conta-contes “dirigida a xiquets a partir de 5 anys que té com a objectiu que els menuts se senten atrets per la llengua estrangera i que, al mateix temps que gaudeixen de la lectura, interioritzen estructures gramaticals i vocabulari. Després de l’excel·lent acceptació del primer volum, que es va presentar el passat mes de maig a la Universitat de València, en els propers dies es posarà a la venda el segon conta-contes de la col·lecció ‘Sophie´s Lighthouse’, protagonitzada per una simpàtica rateta.

Marta assegura ser conscient que el fet de ser mestra i estar treballant en actiu a una escola, li ha obert moltes portes. Com també de la necessitat d’oferir a l’alumnat gran quantitat d’inputs -en forma de llibres, vídeos, cançons i jocs de taula, entre altres- perquè els més menuts aprenguen divertint-se i d’una manera competencial, al temps que es mentalitzen de la utilitat de la llengua estrangera fora de les aules.

​Sussanna Anglès / Càlig
 
- Marta, per què et vas encaminar cap a l’estudi, en el seu dia, de Grau en Educació Primària en la Menció d’Anglès?
La veritat que des de ben xicoteta els jocs de rol em pareixien molt atractius i sempre m’agradava allò de jugar a ser mestres. A mesura que em vaig anar fent major em vaig adonar que tenia un gran interès per la llengua anglesa i no em conformava amb el que m’explicaven a l’escola. Jo els demanava als meus pares vídeos o contes en anglès i m’agradava veure’ls i llegir-los una vegada i una altra. Més avant, quan va arribar el moment d’anar a la Universitat, jo ho tenia claríssim. Volia ser mestra, però mestra d’anglès. He de dir que la meua mestra d’anglès de l’escola em va marcar moltíssim i potser siga la meua admiració cap a ella la que em va fer que em sentira tant interessada per aquesta llengua i, perquè no, per aquesta professió.
 

- Em contaves que per a les Oposicions al Cos de Mestres vas fer com una mena d’unitats didàctiques, on tenia gran importància la lectura i on totes les activitats giraven entorn a una “rateta”: Sophie. A través d’aquesta se’ls ensenyava als xiquets i xiquetes el vocabulari que, ja des de l’escola o la seva vida quotidiana porten a la pràctica. Conta’ns un xic més del projecte.
Des que vaig començar a preparar-me l’oposició, tenia clar que volia programar tot un curs escolar de manera nova. Volia, a més, donar-li un gran pes a la lectura. Fent que l’alumnat s’adonara que gràcies a aquesta i a les diferents maneres de treballar-la, podíem millorar de manera significativa totes les habilitats lingüístiques: escoltar, parlar, llegir i escriure. En eixe moment, vaig decidir buscar un personatge que captivara l’atenció dels xiquets i que m’ajudara a guiar-los en aquest procés d’aprenentatge. Pel que fa al nom d’aquest personatge, aquest no em va resultar difícil d’escollir. La meua mare es diu Sofia. És ella la que m’ha guiat a mi i la que m’ha ajudat en tot moment perquè jo siga hui la persona que sóc. És per això que aquesta qüestió la vaig tindre clara de seguida.
 

- Després vas pensar o et van encaminar i animar a editar-ho i ací ve una altra aventura perquè el món de la edició, l’autoedició i tot plegat, està com està… Què ens pots dir d’aquesta experiència?
Quan em van comentar si havia pensat en publicar els contes, no sabia ben bé què fer, ja que era una cosa que jo no m’havia plantejat mai. Però va ser en eixe moment quan em vaig preguntar a mi mateixa que per què no fer-ho. Si jo pensava que a mi en la meua pràctica docent em faria falta i em resultava molt útil i competencial, per què no oferir la meua ajuda a altres companys o pares i mares conscients de la importància d’apropar la llengua anglesa als seus fills.

- Vols amb aquests contes crear un neguit perqu els xiquets i xiquetes es fessin, també a la vegada, preguntes alhora d’aprendre una altra llengua?
Amb aquests contes jo busco que els xiquets se senten atrets per la llengua estrangera i que, al mateix temps que estant gaudint de la lectura, estiguen interioritzant estructures gramaticals i vocabulari relacionat amb una temàtica determinada. Tot això gràcies a la repetició i els elements visuals que hi ha en els contes.
 

- Marta, els mètodes d’ensenyament van canviant… en matèria d’ensenyar idiomes segurament que tu mateixa ja has experimentat molts canvis (com a estudiant i com a mestra). Com han sigut aquests canvis? I tu, quan has  d’ensenyar anglès, quines prioritats, quins principis bàsics hi apliques…?
La veritat que la manera d’ensenyar una llengua ha anat canviant molt al llarg dels anys. Quan jo era menuda se li donava molta importància a la traducció. Hui dia es busca que l’alumnat siga competent en la llengua estrangera.

Quan es canvien els objectius, s’ha de canviar també el camí per aconseguir-los. Hui dia dins de l’aula de llengua estrangera es busca que l’alumnat puga adonar-se’n que aquesta és útil i necessària una vegada estem fora del territori espanyol.
 

- Què creus que ha d’haver-hi , com d’establit i fonamental , alhora d’ensenyar un nou idioma o més idiomes des de l’Escola Pública?
Tots aquells mestres de llengua estrangera haurien d’oferir al seu alumnat gran quantitat d’input presentat de diferents maneres. És a dir, que l’alumnat tinga al seu abast tant llibres de lectura, vídeos, cançons, jocs de taula, jocs de rol, etc., en la llengua que es pretén ensenyar. A més d’ensenyar-la de manera competencial. Sobretot, perquè l’alumnat siga conscient  de la utilitat d’aquesta fora de l’aula.

- Crec que l’aprenentatge d’idiomes i noves llengües és del que més enriqueix una ment i del que més obri les dimensions de com i de quina manera mirem certes coses. S’hauria de fomentar, penses, des de ben petits i des de l’Escola Pública l’ensenyament de les llengües…? I com?
Cal dir que cada vegada més l’Escola Pública està conscienciada amb la necessitat d’augmentar la quantitat i la qualitat de les sessions de llengua estrangera. De la mateixa manera, s’ha de destacar que tenim al nostre abast plataformes virtuals com és el cas d’e-Twinning. Aquesta és una iniciativa de la Comissió Europea on tenim la possibilitat de portar a terme projectes de col·laboració amb altres escoles Europees sobre qualsevol tema de l’àmbit escolar.

- Hem de perdre la por a parlar, fins i tot entre nosaltres (per tal de practicar-lo) amb altres llengües? Són els viatges i els intercanvis amb els països natius quelcom més que necessari?
Per la meua experiència diré que una vegada viatges i estàs una temporada vivint fora, millores molt a nivell oral, tot i que es treballen també les altres habilitats lingüístiques. El fet de viure a un país que no és el teu i necessitar la llengua per poder expressar el que sents o demanar el que necessites, ajuda a perdre la por a utilitzar-la. Per tant, crec que anar-te’n fora a viure hauria d’experimentar-ho tothom que vulga aprofundir els coneixements de la llengua estrangera en concret.

Perquè, a més d’aprendre una altra llengua deuria aportar-nos quelcom més, no? (em refereixo que qui s’apropa a una llengua s’apropa, també, a un país, a la seva gent, la geografia, la seva història… i aquí surten noves curiositats i tot és aprenentatge).
Sí, estic totalment d’acord. Una llengua no la podem separar de la seua cultura, de la seua gent i de les seues tradicions. Per això jo, en aquest segon conte, he introduït un element molt representatiu de la llengua anglesa, per tal que aquest els done peu als docents o als familiars dels xiquets a introduir-los-ho. Podeu esbrinar quin és?
 

- Has preparat noves entregues i noves aventures de la rateta Sophie. Ens pots avançar quelcom…?
Sí. De fet he acabat d’ultimar detalls de la segona història hui mateix. És per això que en els propers dies estarà ja a la venda. Si tot segueix com fins ara i el segon conte té la mateixa acceptació que el primer, seguirà tot com està plantejat: eixiran tres llibres més per completar la col·lecció.

- Aquests són contes, una mena d’unitats didàctiques, però les penses redimensionar més endavant per a xiquets amb altres nivells d’anglès?
Ara per ara hi ha diverses persones (amb fills d’edat més avançada que a qui va adreçada aquesta col·lecció) que m’han preguntat si faig idea de publicar alguna coseta per a ells. Sincerament, no m’ho havia plantejat fins que m’ho van comentar i, tal com els ho vaig dir a ells: li donarem temps al temps. Jo ara mateixa estic capficada amb aquesta col·lecció sense deixar de banda la meua tasca de mestra. Veurem què passa d’aquí a un temps...
 

- Marta, vas començar sent una opositora amb unes unitats didàctiques on se li donava gran pes a la lectura i has acabat convertint-te en editora. De tot plegat, quin balanç fas?
El balanç que puc fer de totes aquestes experiències és molt positiu. Tot açò m’ha ajudat a créixer professionalment. Si m’hagueren preguntat fa uns anys com m’imaginaria la meua vida en un futur, t’assegure que no ho haguera endevinat mai. El de ser mestra per descomptat que sí, però ser a més d’això editora, no ho tinc tant clar si ho haguera endevinat.
 

En tot, has tingut l’ajut d’un il·lustrador i segurament que el suport dels teus… però la font d’inspiració és segurament el teu neguit com a mestra, no?
Sí, el fet de ser mestra m’ha facilitat molt tota aquesta feina. Ja que, des del primer moment de posar en marxa aquest projecte, m’he basat en la meua pròpia experiència i en la d’amics i familiars que són mestres també. Jo recorde quan estàvem dissenyant el personatge principal que jo els portava als xiquets perquè ells em digueren quin de tots o de les diferents variants era el que més els agradava. O per exemple, a l’hora d’escollir la tipografia, també els vaig mostrar algunes d’aquestes per a veure quina de totes era la més adient.
 

- Com dones a conèixer el teu conte i com has anat i ha sigut anar per les escoles… o siga, fer que el teu treball es conegués?
La primera vegada que vaig presentar el primer conte de la col·lecció va ser al II Congrés Internacional de Literatura per a Xiquets que va tindre lloc a la Universitat de València el passat mes de maig. Allí, gràcies a la invitació que vaig rebre per part d’un professor que vaig tindre en el seu dia a la Universitat, vaig tindre l’oportunitat de donar a conèixer el meu projecte. També gràcies a l’Ajuntament de Càlig i altres ajuntaments i associacions dels pobles veïns a Càlig, he pogut presentar aquesta col·lecció i fer conta-contes.
 

 
Així mateix, el fet de ser mestra i estar treballant en actiu a una escola, m’ha obert moltes portes. L’equip directiu de la meua escola m’ha facilitat el fet de poder anar a presentar aquest projecte a les escoles del voltant. A més, està a la venda a llibreries de distintes poblacions i ciutats. De la mateixa manera, tinc una pàgina de Facebook i, com és sabut, les xarxes socials faciliten la tasca de poder arribar a molta gent de diferents punts tant de la geografia espanyola com mundial. 
 
next