Sixto Ferrero / València
La Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports és, juntament a la Conselleria de Sanitat i la d’Hisenda, tal vegada també Presidència, la que més impacte directe té davant la ciutadania. Aplega un gran nombre de funcionaris i afecta un grandíssim nombre de valencians. Qualsevol decisió o acció, declaració o omissió té un efecte directe i immeditat davant l’opinió pública. Dirigir aquest mastodont no deu ser feina fàcil. Tindre resposta a qualsevol àmbit de la seua competència tampoc. El conseller Vicent Marzà va rebre La Veu al seu despatx, i entre papers, carpetes i projectes parlàrem sobre educació, ajudes, cultura, patrimoni i accions de govern competents de la seua àrea.
–Quines ajudes o incentius té la Conselleria per als mitjans de comunicació en valencià?
Hi ha una convocatòria, que fa la Direcció General de Política lingüística de la qual enguany estem canviant els criteris, per tal que arriben als mitjans que escriuen en valencià i aquells que volen promocionar-lo.
–Es convocaran oposicions a catedràtics de Música i Arts Escèniques seguint la convocatòria redactada pel PP en l’anterior legislatura, o farà una nova convocatòria?
El procés de la convocatòria està obert, és a dir que continua. L’altre dia vaig signar el document on es declarava quins eren els admesos i exclosos en el procediment per accés a càtedres, i continua perquè volem donar estabilitat a les plantilles.
–Creu que eixa convocatòria és justa?
No. Hauria d’haver més part de convocatòria d’accés lliure. Però, allò que no podem fer és parar un procediment que està ja iniciat i que legalment és molt complicat fer enrere, perquè en qualsevol cas allò que volem és donar estabilitat als conservatoris superiors. Pense que tot el món ha de tindre l’oportunitat, però estic segur que les persones que entren tindran la màxima vàlua.
–Per a què serveix l’Institut Superior d’Ensenyaments Artístics de la Comunitat Valenciana (ISEACV)?
De moment per a coordinar els estudis superiors artístics del País Valencià i esperem que en un futur per a dignificar les seues titulacions encara més.
–Els alumnes de conservatoris han llançat una campanya de recollides de signatures per demanar que la Conselleria engegue els tràmits perquè els ensenyaments superiors de música s’adscriguen a la universitat, no sé si estarà al cas?
Sí, n’estic al cas. Conec la música bastant, encara que hi haja gent que pense que no.
–Què farà conselleria davant d’aquesta demanda?
Aconseguir en el transcurs d’aquesta legislatura que la titulació del superior de música i arts escèniques siga un grau universitari. Que tinga titulació de grau, que no siga equivalent a grau. Per tant això és el que ens agradaria i per això estem començant a treballar en aquest sentit. De quina manera podem donar viabilitat això… de la manera que siga possible, però, el que volem és que siga una titulació de grau.
–La Conselleria farà cas del Consell Valencià de Cultura i farà una Escola de Música Tradicional?
És una de les potes que tenim en Conselleria i que ens agradaria començar a treballar perquè la música tradicional i la cultura popular valenciana tinga presència també en l’ensenyament reglat.
–Compromís exposà en el seu programa que calia connectar educació i cultura, promocionar les societats musicals del País Valencià i assignar-los el finançament que va sol·licitar l’FSMCV en 2009, amb el suport del PSPV, Compromís i EUPV, i la seua corresponent actualització a 20 milions en 2015. Quina dotació tindran en 2016?
Estem ara en el conjunt dels pressupostos i per tant no puc concretar perquè ha de passar per les Corts. El que tenim clar és que volem augmentar la col·laboració amb l’FSMCV, a tots els nivells, econòmics però també institucionals. Per exemple que tinguen la seua seu o que tinguen la seu al Palau de les Arts.
–Com resoldrà la seua Conselleria que diversos ajuntaments (Llíria, Castelló, Catarroja, Riba-roja de Túria, Utiel) no vulguen assumir la gestió dels conservatoris municipals per la despesa que suposa i el dèficit que arrosseguen, després de cinc anys de brutals retallades en el finançament?
El que ens agradaria, tot i que s’ha de treballar a llarg termini, és que tota aquesta sèrie de conservatoris, molts d’ells de caràcter municipal, però que realment estan tenint una funció més que comarcal, perquè molts dels alumnes no són només del municipi, el que ens agradaria, insistisc, és poder anar assumint-los per part de la Generalitat. El que passa és que de moment no tenim els recursos suficients per a poder-ho fer i per tant ho haurem de fer de forma progressiva amb uns criteris molt clars. El que no pot ser és tal com s’ha fet en el passat, en què algunes d’aquestes assumpcions que ha fet la Generalitat es feren sense cap tipus de criteri i mirant quin alcalde era més amic o menys. Nosaltres això no ho farem. S’ha acabat eixa època. Per tant, volem anar assumint eixes competències i per tant eixos conservatoris, també escoletes infantils municipals, però, a mesura que tinguem recursos. Ha de ser progressiu, amb criteris clars i iguals per a tots.
–Aleshores, a Llíria on sembla que urgeix ja, hi hauria una solució per a ells ara per ara?
A tots els urgeix. De fet ens hem reunit amb molts conservatoris i molts ajuntaments que necessiten també, per a ja, transferir-ho i és impossible arribar a tot el món. Estem en la línia de poder-los donar els criteris clars perquè tot el món ho tinga clar cap a on avancem i perquè s’avança més en un costat i no en un altre.
–Mantindrà CulturArts o ho farà desaparèixer?
Es va crear amb diferents àrees, en un sentit, que és més fàcil de respondre que la mateixa Administració. El que nosaltres volem és que vaja molt més dirigit a crear una indústria cultural valenciana i no tant a alimentar la mateixa estructura. En eixa línia farem els seus pressupostos.
–Aleshores el mantindrà.
Sí. Farem una transformació profunda de la seua acció. Dirigida al que volem, incidir en la indústria cultural valenciana, de manera que les ajudes vagen directes al sector cultural i no al propi manteniment de l’estructura.
–Quan tindran els Instituts que conformen CutlurArts subdirectors i quin perfil tindran?
El perfil serà el que escollirà la comissió d’acord amb el codi ètic de bones pràctiques que hem determinat. Traurem totes eixes places a mesura que legalment les puguem fer, perquè hi ha un embolic administratiu i legal espectacular que va fer l’anterior govern, i el que nosaltres estem fent és posar ordre per un costat i, sobretot, posar criteris ètics i de bones pràctiques. Per tant, no posaré jo a dit la persona que dirigirà eixes subdireccions, sinó que serà en una comissió, triada en base al codi ètic de bones pràctiques, de la qual, per cert, no tindrà la majoria l’òrgan polític, ja que nosaltres no arribarem ni al 33%, i per tant seran eixes comissions les que ho determinaran.
–Aleshores, a principis del 2016 hi haurà subdirectors?
Ens agradaria que estigueren triats, però, els procediments legals que hi ha al voltant ens faran que vaja més ràpidament o menys. El que ha de quedar clar és que no concórrerem en les il·legalitats que ha fet el PP.
–Ja que ha nomenat el codi ètic, la Diputació ha seguit eixe codi en nomenar director del Museu Valencià d’Etnologia Francesc Tamarit?
Nosaltres el que fem és proposar al conjunt de la societat valenciana i a aquelles administracions que vulguen fer ús d’eixe codi ètic, que puguen fer-ne. De fet, quan el vam presentar ja estaven nomenats i no podien seguir-lo si no en tenien. Estem segurs que a partir d’ara es tindrà en compte i que totes les administracions que vulguen utilitzar-lo…, nosaltres fem eixa aportació. Des de Conselleria sí que el seguirem, i ja ho estem fent en tots els nomenaments que estem fent i seguirem fent-ho. Les altres administracions, esperem vagen pujant al carro.
–Però Diputació sabia que des de Conselleria s’estava treballant amb eixe codi ètic i malgrat això va nomenar Francesc Tamarit i Rafael Company.
Bé, nosaltres hem proposat això al conjunt de la societat valenciana, si la resposta és exactament com nosaltres hem dit o s’adapta d’una altra manera cada institució és la que ha de donar la seua resposta.
–Farà alguna cosa per pal·liar l’IVA cultural del 21%?
Ho vam reclamar des del primer dia, com vaig fer en la primera reunió amb el ministre i volem potenciar no només això, sinó que la indústria cultural valenciana deixe d’estar discriminada per l’Estat espanyol. Estem anys i anys que la indústria cultural no ha aportat ni el 10% al conjunt de les inversions que fa el mateix estat, o el Ministeri de Cultura amb els seus diferents organismes. No hi ha un 10% d’empreses valencianes participant ni molt menys. Estem en valors molt baixos, per tant el que hem de fer és reclamar el que és nostre i dir que s’ha de baixar eixe IVA cultural de forma immediata i fer que realment s’invertisca més i, per tant, tinguen més feina les indústries culturals valencianes.
–Però, la Generalitat o la Conselleria poden treballar cap a una llei de mecenatge, no?
La Conselleria el que ha pretès i pretén sempre és que allà on estiga la Conselleria traslladarà eixa opinió, que és contundent, baixar l’IVA cultural i que hi haja una potent llei de mecenatge que depèn entre altres coses del Congrés estatal.
–Més enllà dels programes de foment de la lectura, què farà a curt, mitjà i llarg termini pels escriptors en llengua catalana valencians?
A banda dels programes de foment de la lectura, que estaran i volem que tinguen la presència més digna possible dins de la quantitat de recursos que tenim, evidentment el que volem és ajudar a la seua internacionalització, acompanyar-los en la presència de diferents fires i ens agradaria també que tinguen més presència dins del món editorial estatal i europeu per a la seua traducció. Naturalment tindran la Conselleria del seu costat.
–Han baixat les ràtios educatives?
Hi ha 1.061 grups menys que l’any passat amb ràtios màximes. Per tant, sí que han baixat (en 1.061 grups). El que esperem és que el curs següent baixen més.
–Quan podrem dir que no hi ha barracons als centres educatius?
Ens agradaria dir que no hi ha centres sencers en barracons. Ara, barracons, quan u està començant una obra i compta amb dos aules, ha de posar barracons per a poder seguir l’escolarització, però que hi hagen centres sencers tot en barracons… esperem acabar amb ells. El que farem serà una planificació de totes les infraestructures educatives, que tot el món coneixerà, amb uns criteris clars, totalment transparents i que sabran quan i per fi els tocarà l’actuació en el seu centre i que tot el món conega el procés. Ara mateix la situació que tenim és desastrosa. No tenim més que cinc arquitectes treballant en la Conselleria per a donar resposta a tots els centres educatius del País Valencià, imagineu el tap que això significa, mentre el PP ha dilapidat diners, recursos a no fer res. Per tant, posarem ordre i dotarem de més personal i, per tant, més capacitat de gestió. El govern anterior, els diners que destinava no arribava a invertir-los, perquè no podia gestionar-los. Imagineu el desgavell que tenia el PP en l’organització d’infraestructures educatives.
–S’establirà la jornada intensiva en educació?
La regularem. Això implica que quedarà clar, a partir de l’estudi dels programes pilots que hi ha ara, amb uns indicadors molt clars, deixarem molt clar com es regula per tal de poder-la demanar i ens quins casos es pot concedir o no. El que no farem és d’un any a l’altre generalitzar-la, perquè no tindrem prou mans per tindre en compte quins efectes repercuteix això, no només en l’àmbit pedagògic, sinó també al conjunt de la societat. Com influeix un tipus de jornada o una altra en la conciliació laboral i familiar, en els aspectes econòmics del poble mateix… Per tant, el que estem fent ara és estudiar els indicadors que tenim en els programes pilot i esperem que a principis de 2016 puguem avaluar els indicadors, regularitzar i dir, aquestes són les condicions segons les quals es regula la jornada continuada i que tot el món ho tinga clar. A partir d’ací, continuarem actuant en conseqüència. A alguns llocs serà que sí i a altres serà que no. Perquè evidentment s’han de complir unes condicions que són, bàsicament que cap xiquet, cap ni un, es quede exclòs per la seua condició econòmica d’un tipus d’activitat o d’un tipus de formació, i per tant que no s’augmenten les desigualtats en cap cas.
–La futura Llei Valenciana d’Educació contempla canvis pedagògics i curriculars o només tractarà de dignificar el valencià i minimitzar la LOMCE?
Contempla una transformació profunda del sistema educatiu valencià en tots els seus àmbits. Tant pel que fa a renovació pedagògica i innovació en la docència, com a nivell lingüístic i als criteris, que malauradament els marca ara la LOMCE i que esperem que es derogue.
–No ens podria dir quines pedagogies podrien entrar, per exemple l’educació disruptiva que està eclosionant i revolucionant, tindria cabuda en eixa llei?
Sí, sí, evidentment que tindrà cabuda. De fet, ja estem fent diferents grups de treball de mestres i professors que són innovadors i que ens estan aportant les seues experiències i les estem tenint en compte. El primer que hem de fer és posar en valor el que s’està fent, hi ha diferents escoles, diferents models d’innovació, de transformació pedagògica que ja estan tenint als centres educatius valencians, i el que volem fer és primer posar-los en valor, de manera que una vegada coneguts per tot el món, puguem construir eixa llei d’educació valenciana amb el màxim consens possible. Però, reconeixent que ja estem fent les coses bé ací.
–Enguany ha donat 44 concerts educatius, entenc per les seues paraules que no estava massa d’acord, ja que aquests es van veure afavorits per les condicions de l’anterior conselleria. Ha canviat vostè aquestes condicions per no haver de donar-ne més?
Com he dit en diverses ocasions, estem canviant i canviarem el model d’admissió de l’alumnat i, per tant, tots els centres sostinguts per fons públics, els públics i els concertats, tindran els mateixos criteris. És a dir, el mateix calendari d’escolarització i els mateixos criteris d’escolarització i això comportarà, evidentment, que haurem de fer un arranjament escolar conjunt. Això portarà a determinar quina és l’oferta que, des dels impostos de tots sostenim i, per tant, això portarà a donar molt més ordre al sistema educatiu, tant pel que fa al públic com al concertat.
–És a dir que poden estar tranquils (FCAPA) que si cal donar algun concert es donarà…
En funció de les necessitats. El que primer farem serà omplir les escoles públiques, per tant nosaltres mirarem quina necessitat hi ha d’escolarització, i si s’han d’escolaritzar en un municipi en P3 quinze unitats, mirarem quantes hi ha de públiques i les que falten s’hauran de concertar. Eixe és el nostre model.
–Inspecció educativa és igual d’exigent amb els aspectes curriculars o pel que fa a llengua pròpia amb els centres concertats que amb els centres públics?
Ho ha de ser. Estem segurs i estem fent els mecanismes perquè així siga.
–Té constància que això és així.
No, per això t’he dit que ho ha de ser. Estem fent tots els canvis perquè així siga, almenys en el transcurs de la nostra legislatura perquè fins ara no ho ha sigut.
–Què significa en concret l’aposta prioritària del Consell pel sistema públic valencià d’universitats després de diverses legislatures populars on han proliferat les privades?
Significa que hem de fer una mapa de titulacions de les universitats valencianes. Tant públiques com privades. S’ha acabat això de donar sòl públic o diners públics per a universitats privades. I el que farem és potenciar, dins d’eixe mapa de titulacions, que el màxim d’oferta siga donada per la pública i que si hi ha una titulació que té un excedent d’oferta en la pública, no autoritzarem de noves en la privada perquè va en contra del propi sistema i dels diners de tots.
–La Conselleria ha anunciat l’increment de les beques autonòmiques i el retorn a les condicions de qualificació mínima per accedir a dobles d’elles. Pot concretar quin és l’abast d’aquest increment i quines considera són les qualificacions mínimes?
La qualificació mínima és que una persona que pot accedir a la universitat ha de poder accedir a la beca, és a dir, el que no tenia cap sentit és que hi haguera una doble retallada, un doble biaix, per una banda el biaix acadèmic i, encara que tu hages pogut accedir acadèmicament si no t’ho pots pagar perquè no arribes a tindre el mínim per a poder tindre la beca… et quedes fora igualment. Clar, nosaltres diem, si u pot entrar sí ha de poder pagar i per tant totes aquelles persones que entren en la universitat pública, i ací ve una altra de les diferències que hem introduït amb aquesta nova beca, només són per a universitats públiques, no com passava anteriorment, ells podran accedir en funció de la seua renda més enllà de la nota que hagen tingut.
–Recuperarà vostè la seu de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, segrestada pel PP i cedida a fonamentalistes catòlics fa molts anys?
De moment no hem entrat en eixa qüestió, però com podeu veure en la nostra acció de govern, en coherència, estudiarem tot el que afecta a l’ús del nostre patrimoni i evidentment tendirem més cap a un ús públic.
–Aleshores, la idea és recuperar-la.
Encara no hem entrat en eixe cas concret, però evidentment tot el patrimoni que siga públic ha d’estar obert a tota la gent i no només per a usos privats.
–El circuit Ricardo Tormo de Xest és rendible per a la Generalitat?
Actualment no.
–Es planteja vendre’l o arrendar-lo?
De moment el que hem de fer és un bon programa de planificació. Un treball a llarg termini i veure si realment potser rendible. Nosaltres creiem que pot arribar a ser-ho, però, s’ha de fer una planificació, han d’haver uns pressupostos ben fets. Durant massa anys, el Partit Popular no ha tingut cap tipus de mesura en la gestió dels nostres diners i les nostres instal·lacions. No es feien pressupostos. Directament. I això evidentment implica el descontrol total en la gestió dels nostres diners. Nosaltres el que diem és que han d’haver-hi uns pressupostos, uns programes clars i contundents de cap a on volem anar i que hi haja un pla de viabilitat en tot el sector públic, no només en un determinat sector.
–Què faran amb La Ciutat de les Arts i les Ciències?
De la nostra Conselleria depèn el Palau de les Arts on ja estem donant un canvi, estem donant-li sentit i obrint-lo molt més a la ciutadania, els preus són més populars, es pot veure que han baixat moltíssim, la gent té accés al palau i volem que hi haja molta més activitat. De fet, ja estem programat noves activitats més obertes a tota la ciutadania i no només al món de la música sinó al conjunt de la cultura, sobretot coordinant-se amb altres entitats, com la coordinació de l’IVAM i el Palau de les Arts comença a donar els seus fruits en compartir i crear nous públics que és el que volem. Posar en valor el que tenim i que s’utilitze al màxim. Ja que està, s’ha d’utilitzar i s’ha de traure partit i posar en valor allò que es fa des d’ací.
–Ja que nomena el Palau de les Arts, què farà per incrementar la creació d’òpera en valencià, té algun mecanisme per incrementar-ho?
Sí. En el conjunt de la cultura i en el conjunt de la societat. Volem més presència de la llengua que per això és una de les nostres formes de donar coses al món. Utilitzar el valencià en tots els àmbits, no només en la cultura, volem que hi haja més presència i ho estem treballant perquè hi haja molta més programació en la nostra llengua, per això la creació de la Direcció General de Política Lingüística que té un caràcter transversal que depèn de la nostra Conselleria, però, que actua al conjunt del govern.
–Concretem en el Palau de les Arts, es donaran directrius per introduir òperes o un altre tipus de representacions amb el text en valencià?
Treballarem amb tota la normalitat amb el conjunt d’institucions de CulturArts perquè amb normalitat es puga poder gaudir d’espectacles en valencià.
–Demanarà a l’Estat espanyol la titularitat del Museu de Belles Arts Sant Pius V?
De moment els estem demanant que complisquen amb la seua part i que destinen les inversions que han de destinar a un museu de la seua qualitat. Fins ara hem estat totalment infrafinançats en el museu i estem demanant que complisquen i que valoren realment la que és la segona pinacoteca més important de l’estat.
