Raimon Ribera / València
-Et presentes a aquest procés de primàries com a candidat a liderar el projecte de Compromís a Vila-real. Per què donar el pas ara?
Una decisió molt reflexionada i compartida. En 2011 ja vaig ser candidat d’Iniciativa, i al llarg de la legislatura he treballat per cohesionar Compromís a Vila-real. Una aposta per la regeneració democràtica al si del col·lectiu, i també de construir una alternativa atractiva a la nova situació sociopolítica.
-Què aporta la vostra candidatura que faça que pague la pena apostar per ella?
Una candidatura en positiu, plural i transversal. Som un equip cohesionat i amb moltes ganes de materialitzar els somnis. A més, és una candidatura que aposta nítidament per la ruptura democràtica amb el bipartidisme, amb l’esquerra, el valencianisme i l’ecologisme polític.
-Has parlat sempre d’integrar l’altre equip, però que si perds abandonaràs la primera línia política, per què?
Sí, consensuar és un gran valor. Però la coherència també. Tinc molt clar que la política és una etapa de la vida i no una professió, jo he decidit complir-la de jove, i pot ser d’ací a molts anys torne a la política institucional. Pense que ningú hauria d’estar més de huit anys en un mateix càrrec perquè el càrrec acaba posseint-los. He presentat una aposta valenta amb un treball col·lectiu amb molta gent, m’esforçaré per portar-lo endavant a l’Ajuntament, però si no, treballaré per Vila-real i pel país des d’altres àmbits, la política va molt més enllà de les institucions…
-Per quin model de ciutat optaries si tingueres accés a l’alcaldia i el suport popular necessari? Tres mesures a prendre que consideres urgents i innegociables.
Una ciutat del segle XXI, més oberta i inclusiva, moderna, sense renunciar a les arrels. Un projecte de Ciutat Educadora, una ciutat que inclou i fa partícip a tothom, des de xiquetes fins a la gent gran. Una ciutat més justa i verda, pensada per a les persones, amb espais oberts i participatius. La primera és recuperar el diàleg institucional amb totes les forces polítiques i obrir l’Ajuntament a la participació ciutadana amb nous mecanismes de democràcia directa. La segona, pot sonar en clau interna, una reclassificació de llocs de treball per optimitzar els recursos humans de l’Ajuntament. I la tercera mantenir l’aposta pels serveis públics, i remunicipalitzar serveis com l’aigua.
No sóc un home de partit ni sectari d’unes sigles, però sí un ferm defensor de les organitzacions. Els partits són exclusivament eines. Hui, Compromís és una eina útil per als valencians i valencianes, i cal obrir-la a noves organitzacions, moviments socials, persones, al capdavall sumar més. Cal buscar una nova fórmula que supere la fase de partits, i optimitzar recursos i estructures per ser més operatius i àgils sobretot de cara al govern de la Generalitat. Una organització plural que respecte la diversitat de Compromís i practique la democràcia inclusiva.
-Després d’aquesta legislatura que s’esgota, quin balanç fas d’aquest govern quatripartit que ha estat operant a l’ajuntament? Tres mesures que s’han pres per les quals ha pagat la pena l’acord.
El balanç és positiu. Jo sóc un ferm defensor d’aquest pacte de progrés a Vila-real desprès de 16 anys de PP. Ha estat una experiència de la qual hem aprés tots, i que servirà per al que puga passar a la Generalitat. La primera, sens dubte, recuperar els treballadors que el PP va acomiadar injustament i arbitrària. La segona és més simbòlica: prohibir que la Policia Municipal participara als desnonaments. I la tercera la regeneració democràtica i la lluita contra la corrupció amb comissions com la de PIAF, que vaig tenir la responsabilitat de presidir, i que ha servit per a no pagar el deute il·legítim de més de 600.000,00 €.
-En cas que guanyes les primàries, i si el resultat electoral ho requerira, Compromís estaria disposat a continuar amb aquest pacte com fins ara?
Compromís vol liderar el canvi, no ens conformarem sent comparsa de ningú. Aquesta ha estat una legislatura per posar els fonaments del canvi i obrir les finestres. Ara haurem de fer un pas més per tenir un canvi més profund, aquelles forces que vulguen sumar-s’hi, seran benvingudes.
-Podem s’ha dotat aquesta setmana passada d’estructures a nivell municipal. En el projecte amb què encareu les primàries, de cara a les eleccions, ¿cap la possibilitat d’una candidatura municipalista tipus “Guanyem Vila-real” en què càpiguen les diferents sensibilitats d’esquerres, o els hipotètics pactes seran post-electorals?
La nostra candidatura a les primàries s’anomena “Guanyem Somriures” pense que és el moment de sumar i convergir en plataformes ciutadanes de la mà de les organitzacions. Però, tot apunta que no hi ha possibilitat d’acord amb EU i Podem abans de les eleccions. Tot i això, parlarem després de les eleccions.
-En una visió de País: com valores aquesta possibilitat en altres ciutats, com puguen les grans ciutats?
Tot dependrà de les realitats locals, i cap és extrapolable. Però el moment actual demana altura de mires i no ser ni sectaris ni partidistes, cal sumar i sumar.
-Creus que Podem podria tindre un paper rellevant després de les eleccions a Vila-real? En aquesta mesura els considereu aliats o els mireu amb reticències?
Podem a Vila-real encara és una incògnita, encara que conec gent prou diferent. Són aliats, el que ara defensen, nosaltres, des de Compromís, portem temps defensant-ho.
-Quins companys, per afinitat amb el projecte polític que presentes, prefereixes com a caps de llista a les diferents demarcacions?
En el cas de la meua circumscripció per Vicent Marzà, a València, Mònica Oltra com a candidata a la presidència de la Generalitat, i d’Alacant Mireia Mollà o Josep Nadal.
-En una frase, els següents personatges:
Mònica Oltra: La política que va recuperar la dignitat de les institucions valencianes, i va permetre confiar en la política institucional.
Enric Morera: Un bon corredor de fons.
Ximo Puig: La manca de regeneració del PSPV o la vella guàrdia.
Ignacio Blanco: El millor candidat que tenia EU malgrat que Marga Sanz és una gran parlamentària.
Pablo Iglesias: Un revulsiu per a la política espanyola en el moment just.
David Fernàndez: La veu de la ruptura democràtica des de baix al Parlament de Catalunya.
