‘La Generalitat no es creu la potencialitat de les societats musicals’

Pedro Rodríguez, President de la FSMCV
21 novembre 2014 01:00h
Pedro Rodríguez és el nou president de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), després de la seua elecció a l’Assemblea de Villena. Rodríguez, amb una llarga experiència en el món de les societats musicals- ja va ser vicepresident amb Pepe Almeria- prové d’una societat musical xicoteta, la de Potries. Entre els seus objectius es troba obtindre un finançament just per al moviment cultural i social que representa i enfortir el sentiment de col·lectiu de les bandes, músics, socis, etc.

Xavier Pérez / València

-Hui és Santa Cecília, un dia molt especial per als músics. Què diria el president de la FSMCV als músics, directors, directius, socis i simpatitzants?
El primer que es diria és que gaudisquen d’aquest dia i després que facen banda i societat musical.

-Per cert, quants músics i societats musicals hi ha ara mateix al País Valencià?
Hui dia hi ha 545 societats musicals, més de 100 orquestres,  60.000 alumnes en les escoles de música, 40.000 músics i 200.000 socis… Si aquestes impressionants dades s'extrapolaren al total de l'Estat espanyol, caldria multiplicar-les per 9, ja el territori valencià té 5,1 milions d'habitants i Espanya 46,7 milions. Així, si multipliquem 545 societats musicals per 9 n'obtenim un resultat aclaparant: 4.905, que serien també el nombre de bandes de música. Si ho férem amb unes 100 orquestres existents (la FSMCV està fent una enquesta per a actualitzar el nombre real) el resultat serien 900, els 228 cors en donarien 2.052, si parlem de músics (40.000) i alumnes (60.000) n'obtindríem 900.000 i amb la massa social ens situaríem en 1.800.000 persones.


Altres dades comparatives que ajuden a situar la importància d'aquest col·lectiu són que hi ha més societats musicals que municipis valencians (542), i que el nombre de socis d'aquestes associacions sense ànim de lucre és 5 vegades major que la massa social del València CF (44.962) o la de l'Athletic Club de Bilbao (44.117), dues vegades més que la del Reial Madrid (91.650) i superior a la del FC Barcelona (173.071).

-Definisca en una paraula quin és el moment que viuen les SSMM?
Estem en un moment de crisi i aquesta circumstància influeix en les societats musicals. Cal plantejar temes de formació, innovació, internacionalització.

-Vosté estrena càrrec de president de la FSMCV, quin és el seu projecte en poques paraules?
Volem que les societats musicals senten més la Federació com una cosa propera i que tinguem objectius comuns a defensar.

-Vosté estava com a vicepresident en l’època de Pepe Almeria, què hi destacaria?
Destacaria dos vessants: un el rigor amb què s’ha treballat i també l’augment en la repercussió social i mediàtica, a més de la penetració en la societat civil.

-Sobre la nova legislatura, quins són els seus objectius per a la FSMCV? Primer, Escoles de música i finançament...
En aquests moments estem negociant durament el tema de diners i subvencions. Ara s’han obert les portes de la negociació que amb Serafín Castellano estaven tancades. Amb ell negociàrem al 2010, aplegàrem a un acord, la Federació reclamà eixe acord, i el finançament ha estat congelat quatre anys. Ara s’han obert les portes amb sensibilitat, ja que l’equip de Mª José Català està format per molts músics i saben el que som. Ara diuen que no tenen diners…, la Federació ha passat d’una Conselleria que tenia 400 milions de pressupost (Governació) a la d’Educació i Cultura amb 4.000 milions: nosaltres representem un 0,16% d’aquest pressupost i demanem el 0,35%.
 

 
-Amb quina xifra absoluta estarien satisfetes la FSMCV i les societats musicals?
No podem estar 4 anys sense actualitzar partides, és que no han pujat ni l’IPC! Serafín Castellano va prometre una esmena d’un milió d’euros, però que mai ha arribat. El que ha fet l’administració d’eixe milió és consignar-ne mig, però continuem reivindicant. Nosaltres a banda de reivindicar l’acord de 2005, i això son 15,7 milions, volem plantejar un nou acord per al futur.

-Com està el tema de formació de la Federació a les societats musicals?
Estem fent molta feina. En l’Assemblea de les Alqueries jo vaig presentar el Centre d’Estudis de la FSMCV. El centre té una directora, Daniela González, i ja tenim 1.000 hores de formació per a professorat, som un centre reconegut per la Conselleria. La Federació destina 40.000 euros al Centre d’Estudis, més inversió que mai. A banda, també està la formació de directius, durant 8 anys hem apostat per la figura del gestor cultural però no ha quallat en les SSMM, tot i que hi ha societats musicals que sí, com Potries. El que volen les SSMM és formar el directiu, però amb la problemàtica que formen un directiu i se'n va. En el nostre programa electoral plantegem un curs per a directius nous, al mes de maig, i incidir en el tema del gestor cultural.

-Creu que el Govern Valencià es creu el potencial i la importància que tenen les societats musicals?
No (rotund), radicalment no! Si s'ho cregueren pensarien que el gran esdeveniment valencià serien les societats musicals, i això mai ha passat. Quan s’han fet grans actes, els han fet altres…i els que s’han emportat els diners han sigut els altres i així ha anat la cosa.

-Relacions internacionals. Sobre este tema circula un tòpic per les SSMM que “els de la Federació sempre estan viatjant”. Què pensa?
En 2014 vaig estar fora del país per qüestions de la  FSMCV 4 dies, en 2013, cinc dies, 2007 i 2008, sí que es va viatjar més coordinats amb l’Agència de Cooperació Internacional i d’ací vénen les relacions institucionals. Per què es fa? Estes ajudes es financen amb pressupost del Govern estatal destinat a cooperació. Enguany han sigut 10.000 euros de l’Institut Nacional d’Arts Escèniques, i això serveix per al viatge i potenciar una entitat musical supranacional. També és dóna per a fer un circuit de concerts a nivell estatal amb grups nostres i d’altres autonomies, i això també és internacionalització, el que siga eixir de la comunitat autònoma per a nosaltres és internacionalització.

Si som una font de músics per al món, haurem d'obrir les portes del món, i la Federació té la missió d’obrir eixes portes, representar el col·lectiu, i el que és més important: ara estem en una època de crisi i de poca feina. Si un músic valencià vol treballar ara en Colòmbia ho tindria molt fàcil, que vulguen anar a este tipus de països o no, és cosa de cadascú, i això és possible gràcies a les accions que ha fet la FSMCV.
 

Colòmbia compta amb més de 800 municipis que realitzen processos d'educació musical, dels quals 754 compten amb escoles de música formalitzades. Les escoles municipals i els centres orquestrals agrupen 93.000 xiquets i joves i 3.832 docents de tots els departaments colombians i de tres quartes parts de les poblacions del país.
A nivell europeu, també fem relacions per ajudar els nostres músics.
 
-Vosté prové d’una banda xicoteta com la de Potries, què ha canviat en la mentalitat dels músics des de fa uns anys?
Ha canviat com la mateixa societat, la societat és més oberta, més interrelacionada, i els músics són més oberts. El músic a València és part de la societat, els socis de les SSMM, els alumnes...són part de la societat; és a dir representem la mateixa societat, i això moltes vegades el polític no ho entén.

-Per què pensa que ara és tan difícil que els músics vagen a un assaig? Té alguna fórmula o suggeriment per motivar els músics?
Ara…? (riu) Mira, Pepe Almeria em deia una cosa: “I és que t’has llegit tot el que s’ha publicat en la FSMCV!” i jo li deia “tot no”, però m’he llegit pràcticament la revista ‘Música i Poble’, congressos, ponències, assemblees etc. Quan explique què és la Federació m’agrada començar per esta problemàtica: en la primera assemblea de 1979, la primera ponència deia: ‘Les dificultats actuals’. Primer punt; ‘La falta de finançament. Segon punt: ‘Per què els músics no van a assajar?’ És a dir, el problema no és de hui, això és de tota la vida. Si pensem en el sistema de les nostres escoles, que està molt orientat a la professionalització i la 'titulitis', 60.000 alumnes o músics no poden ser tos professionals, i això crea una desafecció que es tradueix que el xiquet li diu a sa mare ‘esborra'm’; la xicona quan té nuvi se'n va, o al contrari etc, o per motius de feina...tot açò es tradueix en la falta d’assistència als assajos.

Nosaltres estem treballant perquè les nostres escoles siguen un lloc de música amateur on qui puga ser professional, si li donen totes les oportunitats, possiblement començarien a solucionar el problema. Tu has vist alguna vegada que una persona s’apunte, pague i no vaja? No té sentit. Té sentit quan passes a l’ensenyament obligatori. Però el que passa és que hi ha escoles que són d’ensenyament no reglat que volen passar a ser reglades.

-Estem a Sorní a la vella seu de la FSMCV. Tan difícil és que l’administració done un local digne per a les societats musicals?
Pareix que sí. Hem de conéixer la història, la nova seu entra en el conveni que vam signar en 2005 amb la Generalitat, en què un dels punts era donar, taxativament, a la Federació un espai significatiu d’acord al moviment cultural i social que representa. La veritat és que aquell temps es va construir l’edifici on estava l’Institut Valencià de la Música i ens van dir que en una segona fase es construiria un altre edifici on aniria la Federació. Passen els anys, comença la crisi, retallades…, l’edifici ja estava pràcticament per a entregar...i ve la política de la Generalitat de llevar-se de damunt edificis per ‘racionalitzar’ el seu patrimoni, i ací pagàrem nosaltres els plats trencats. Així, a l’espai que era per a la Federació es podia llegir un cartell que deia: ‘Se vende’.
 

En la tornada de les competències de la FSMCV a Educació nosaltres hem ficat sobre la taula la nova seu; la Generalitat té locals per valor de 150 milions per a vendre, per favor, que no els venguen tots de colp!, que en deixen algun per a la FSMCV.
En breu em reuniré amb el director general de Patrimoni per veure de tots els edificis quin seria ideal per a la nostra entitat.

-Digues un adjectiu per a les següents persones:
-Pepe Almeria?
Un amic.

-Ángel Asunció
Un referent.

-Mª José Català
Intel·ligent.

-Manolo Tomàs
Un company en el camí.

-Serafín Castellano
Puf…sexe sense amor.

-Alberto Fabra
(Pensa i repensa) Cal mullar-se més.


-La GVA s’ha tret de la mànega una nova llei de senyes d’identitat on podem trobar les SSMM amb els bous, les falles o la llengua. No seria millor desenvolupar la llei de la música valenciana?
Per a nosaltres sí, perquè és una de les senyes d’identitat que té la seua pròpia i específica llei. Primer haurien d'haver desenvolupat la llei de la Música Valenciana, segon, no haurien d'haver canviat l’articulat de la nostra llei sense el consens de totes les forces polítiques i sobre la llei de Senyes d’Identitat, no es pot fer sense consens polític i social.

-Quina opinió té de La Veu del País Valencià?
Fa una funció social molt importat, cobreix un sector determinat d’informació que no es troba en altres mitjans. Si no estiguéreu, algú hauria d'inventar-ho.

-Un somni que tens com a president de la Federació?
Aconseguir un finançament just, si podem anar un poc més enllà seria formidable; és a dir, que les societats musicals tingueren un sentiment profund de col·lectiu.



Pedro Rodríguez, nou president de la FSMCV

FSMCV

next