VALÈNCIA. Cada vegada hi ha més veus que parlen de la necessitat de reduir i racionalitzar la jornada laboral. Els canvis en el model productiu i la tendència cap a la robotització de certs sectors obliguen a buscar alternatives per a garantir el treball en tots els estrats de la societat. El debat sobre la reducció de les hores de feina és un meló que Intersindical Valenciana vol obrir des de fa temps i, ara, té en el secretari autonòmic d’Ocupació, Enric Nomdedéu, un aliat.
Vicent Maurí, portaveu d’Intersindical, és de l’opinió que la societat avança contínuament i que cal adaptar-se ràpidament als seus canvis. No en va, aquest sindicat lidera la lluita contra la uberització de l’economia al País Valencià i des del primer moment s’ha situat junt amb els riders per a guanyar la batalla a la precarització laboral.
Molt crític amb el paper que juguen els sindicats majoritaris –UGT i CCOO–, el portaveu d’Intersindical defensa la inclusió dels sindicats minoritaris en la Mesa del Diàleg Social per a acabar amb el ‘bisindicalisme’.
Intersindical lidera la lluita contra la uberització de l’economia al País Valencià…
Per a nosaltres és un tema molt important. Considerem que és una obligació del moviment sindical donar cobertura a aquells sectors del món del treball més precaris i més febles. Era una obligació nostra donar-los suport quan fa dos anys va vindre ací un grup de riders convocats pels de Barcelona. Nosaltres el que hem fet és posar la nostra infraestructura al servei dels interessos d’un col·lectiu molt precari. I no ha sigut una lluita només d’Intersindical Valenciana, sinó també de sindicats alternatius de Catalunya, com Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), o d’altres d’àmbit estatal. El que hem fet és cobrir una necessitat que no han atés altres sindicats. El que també és lamentable és que aquests sindicats ara hagen parasitat la nostra lluita, perquè estan fent un treball sense reconéixer que qui ha mogut esta lluita ha sigut el sindicalisme com la IAC, la Intersindical Valenciana o altres.
Com va començar la seua relació amb els riders?
El col·lectiu de riders de Barcelona va convocar una assemblea en la nostra seu i va vindre un grup de persones de Catalunya i un grup de persones del País Valencià i en eixe moment van decidir organitzar-se i seguir un full de ruta que implicava convocar una vaga, la primera dels riders en tot l’estat espanyol, i una roda de premsa. Era un diumenge, que és el dia de més comandes, i la roda de premsa va suposar l’acomiadament de Víctor Sánchez per posar-se al capdavant del moviment. A partir d’eixa vaga, que va ser un èxit, i de la denúncia que vam posar a la Inspecció de Treball de València, van vindre una sèrie de victòries sindicals que no han parat fins ara.
Què demanen a les administracions per a acabar amb aquest tipus de precarietat?
La primera cosa que hem de fer és reconéixer el paper important de la Inspecció de Treball de València. Sense la seua resolució difícilment hauríem guanyat les sentències al País Valencià i a la resta de l’Estat. Què recomanaríem? Que es complira en un sentit estricte l’estatut dels treballadors. La legislació espanyola és molt proteccionista. En aquest sentit el que hem aconseguit és parar-los els peus. És curiós que aquestes empreses hagen argumentat en la defensa jurídica del seu cas que hi ha una regulació en els Estats Units o en França quan no s’han adonat que viuen en un estat que té una normativa laboral que estan obligats a complir. Per tant recomanaríem més mitjans a la Inspecció de Treball, que la inspecció vigilara de més a prop aquestes empreses i que s’aplicara la llei pura i dura.
Des d’una part del Consell, especialment des de Labora, es va obrir el debat de la reducció de la jornada a 32 hores. És una postura que Intersindical defensa. Com s’hauria de fer aquesta reducció?
Esta idea és molt antiga. Nosaltres als anys 90 vam participar en una Iniciativa Legislativa Popular junt amb la CGT i el que en aquell moment era el Partit Comunista, al qual pertanyia l’actual alcalde de València. Demanàvem la reducció de la jornada a 35 hores en tots els sectors. A més a més, pensem que cal racionalitzar els horaris de treball de l’estat espanyol. Que els comerços i moltes empreses estiguen fins a les 21.00 hores o les 22.00 hores és impensable en una societat moderna. El cap de setmana hauria de ser per a descansar i caldria reduir la jornada laboral setmanal a 30 o 32 hores, però podríem acordar un programa de reducció progressiva. El que volem és un canvi radical de la jornada dels treballadors i treballadores en tots els sectors. Pensem que és irracional i que dificulta la conciliació de la vida familiar, personal i l’oci de les persones. Volem anar més enllà de la reducció i també racionalitzar la jornada en tots els sectors. En una societat com l’actual tampoc té massa sentit el presencialisme a la feina. Estar huit hores en una oficina no té trellat. A més, si volem que tothom treballe, amb l’actual sistema productiu cal reduir la jornada laboral.
Quan es parla d’una reducció de jornada, es parla també d’una reducció de salari?
No. Categòricament, no. Els treballadors i treballadores hem perdut molt poder adquisitiu. Però no per la crisi. Els estudis avalen que durant l’època de creixement econòmic hi havia també una contenció salarial. Les rendes del treball estan per sota de les rendes del capital i cada vegada hi ha unes diferències més importants. La crisi no ha sigut l’element determinant per a la reducció dels salaris. Ha sigut en general una contenció salarial. La clàusula salarial abans estava en tots els convenis col·lectius. Ara no ho està en quasi ningun. Per això nosaltres considerem que una de les prioritats hauria de ser l’increment salarial perquè hi ha una gran precarietat.
