VALÈNCIA. La llei de funció publica que regula, entre altres qüestions, la competència lingüística del funcionariat està d’actualitat. Els últims moviments de la Conselleria de Justícia per a adaptar l’avantprojecte de llei a les recomanacions del Consell Jurídic Consultiu han suposat l’eliminació de l’aplicació automàtica del requisit a l’any de l’entrada en vigor de la norma. Però no sols això. El reglament que regularà quin nivell de valencià s’exigeix a cada grup de personal funcionari i laboral dependent de la Generalitat ja no s’haurà de redactar en sis mesos, sinó que aquest termini s’ampliarà a un any.
Aquestes modificacions impulsades per la conselleria de Gabriela Bravo han despertat les crítiques d’entitats que treballen per la llengua i de Compromís, que recel·la de la voluntat real que té el PSPV d’exigir la competència lingüística.
Intersindical Valenciana va ser un dels sindicats que va participar en la negociació de la llei, que regula molts més aspectes. Parlem amb el seu portaveu, Vicent Maurí, que assegura que des d’Intersindical no s’entén per què aquesta llei no és encara una realitat i que la competència lingüística siga un entrebanc per a la seua tramitació.
Com valoren la polèmica que han suscitat els canvis en la llei de funció pública?
Eixa llei és molt polèmica. Hauria d’estar publicada ja al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i no sabem molt bé els motius pels quals porta tant de retard. Era un compromís del Botànic de la legislatura passada i la llei va estar guardada en un calaix quasi un any. Hi ha hagut un procés negociador massa llarg quan hi havia quatre temes bàsics que calia acordar. Pel que fa a la competència lingüística, hi havia un acord entre Intersindical, CCOO, UGT que es va signar, si no recorde malament, un 27 desembre del 2016 a La Nau. Li van donar suport totes les entitats per la llengua i li van donar suport també els partits polítics del Botànic amb la seua presència en aquell acte. El que havien d’haver fet era copiar aquell acord. A partir d’ahí s’ha alçat una polèmica perquè nosaltres el que vam plantejar en eixa llei és que si el reglament no estava redactat i aprovat en 6 mesos, s’aplicaren automàticament uns criteris de perfil del lloc de treball.
Es pot fer un reglament en sis mesos?
En 6 mesos es pot fer el reglament perfectament. Però no estem obligant el govern valencià a fer un reglament en 6 mesos, sinó que si en 6 mesos no està, s’aplicarà un perfil a cada lloc de treball, que està consensuat entre la majoria de la bancada sindical. També cal dir que la major part del personal que treballa actualment en la funció pública té la competència lingüística. Per tant, no és un problema. Considerem que alguns sindicats, alguns partits i alguns mitjans de comunicació vinculats a la dreta el que volen és generar un problema lingüístic on no n’hi ha cap. I tampoc entenem algunes declaracions d’alguns polítics del govern que no tenen molt a veure amb la realitat sociolingüística del País Valencià. Si el reglament no es pot fer en 6 mesos perquè es pensa que és un termini massa curt, que la llei regule clarament quines són les equivalències per a accedir a cada lloc de treball. Així s’acaba el problema. A més, considerem bàsic garantir el dret lingüístic de les persones que usen els serveis públics. Sabem que la major part dels treballadors del sector públic tenen la capacitat lingüística. No hi ha més problema.
Per què penseu que la consellera Gabriela Bravo ha decidit allargar eixe termini?
Considerem que cal parlar més amb les meses negociadores i menys amb la premsa. Ens hauria agradat que abans de prendre alguna decisió s’haguera convocat els sindicats, que al final som els representants dels treballadors i treballadores. I més quan la consellera Bravo i el conseller Marzà ens van convocar en el seu moment per a explicar-nos l’acord al qual havien arribat els partits en aquell moment. Si hi havia acord en aquell moment, no entenem per què no s’ha mantingut. I no entenem ni sabem per què ningú s’ha adreçat a nosaltres per a explicar-nos els motius. Nosaltres el que hem fet és una proposta de modificació de la llei en la línia de garantir els drets lingüístics i d’evitar el problema del reglament, perquè el Consell Jurídic Consultiu ha dit el que ha dit, però també caldria parlar d’ell. Perquè algunes persones que en formen part no haurien d’estar, com el senyor Francisco Camps. Tornant al tema, entenem que les declaracions de Bravo no tenien massa a veure amb la situació actual. No entenem com un metge o una metgessa no pot tindre la competència lingüística. És un absurd. Estem dient que els professionals funcionaris són incompetents i incapaços d’aconseguir un nivell mínim de competència lingüística? Jo crec que la major part de funcionaris són capaços de tindre la competència. No els diguem que són incapaços. Si anaren a França o Anglaterra segurament l’aconseguirien. La gent és més intel·ligent i més llesta del que la fem.
Més enllà del requisit, què suposa que la llei de funció pública no estiga en vigor?
El personal del sector públic està molt preocupat pel seu futur perquè durant la primera legislatura del Botànic moltes de les qüestions importants no s’han resolt. Entre elles, qüestions com la mobilitat, el retard molt important que hi ha hagut en la carrera professional i qüestions relacionades amb el seu treball diari. Temes com la jornada, salaris… La llei és fonamental per a donar un punt d’inflexió respecte a les polítiques que durant 20 anys ha impulsat la dreta conservadora del PP. I en aquesta llei s’havien posat moltes esperances per a modernitzar la funció pública valenciana. La funció pública valenciana de l’any 2019 no té res a veure amb la del 2010, que és l’any del qual data l’anterior llei. La societat canvia molt ràpidament i per tant ens hem d’adaptar ràpidament a ella.
