VALÈNCIA. Rosa Pérez Garijo és la primera consellera d’Esquerra Unida que forma part de l’executiu valencià, on es fa càrrec de la cartera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica. L’entrada d’EUPV en el Botànic II ha sigut possible gràcies a haver-se presentat amb Podem en les eleccions autonòmiques el 28A sota el nom Unides Podem-Esquerra Unida. Si bé la formació morada ha passat dels 13 escons propis de la legislatura anterior als 8 ‘compartits’ de l’actual, la confluència d’esquerres va aconseguir salvar ambdues formacions de la important davallada de vots que van patir.
La jugada, però, va resultar especialment exitosa per a EUPV, que va passar de quedar-se sense representació a les Corts en l’anterior legislatura a guanyar un seient al Consell; això sí, en el departament amb menys pressupost. Amb tot, valora “molt positivament” l’experiència fins ara en l’executiu. No ocorre igual quan se li pregunta pel panorama polític en l’àmbit estatal. Responent com a coordinadora general d’EUPV, Pérez Garijo es mostra decebuda i enutjada, i responsabilitza de la situació Pedro Sánchez, a qui veu amb un clar interés per a tornar a les urnes, una postura que titlla d”irresponsable’.
Vosté és nova al govern. Com ha sigut l’experiència del mestissatge fins ara?
De moment és molt positiva. Sempre he valorat molt positivament tot el que són els governs plurals i el mestissatge. Si tens un govern monocolor i unes majories absolutes, no has de consensuar res amb ningú. Venim d’una tradició que pràcticament tot han sigut majories absolutes, i per això ocorre el que està passant a l’estat espanyol, perquè no hi ha un costum de governs de coalició. Però, els governs de coalició, si se saben treballar bé i des dels respectes, l’única cosa que fan és sumar i engrandir. Jo sempre dic que quan dos treballen bé, no sumen esforços, sinó que els multipliquen. Cal saber respectar, entendre l’altre i tindre unes altres visions. I, evidentment, moltes vegades cal tindre la ‘cintura’ política per a saber fins on pots arribar perquè cal respectar que estàs governant amb altres forces. Jo vinc, a més, de l’experiència de la Diputació de València, amb quatre partits. Al principi no ens aclaríem molt però, quan vam trobar els mecanismes, el respecte i l’empatia, va ser molt positiu.
Sembla enfadada quan parla de la manca de formació d’un govern a l’estat espanyol. Fins a quin punt considera greu com s’està gestionant la investidura?
Em pareix una irresponsabilitat per part de Pedro Sánchez. Ha guanyat unes eleccions i és l’encarregat de formar govern però amb 123 diputats és evident que una persona no pot pensar que pot ser president d’un govern monocolor. A més, no volem que hi haja només una investidura; volem que hi haja un govern. Això significa que has de tindre un govern estable, i obliga Sánchez a tindre la responsabilitat d’arribar a un acord de govern amb l’altra força d’esquerres, Unides Podem, que ha tret un resultat de 42 diputats. No puc entendre que en aquests moments estiguem en la tessitura d’anar a unes altres eleccions amb el perill, a més a més, que puga guanyar la dreta. Ja hem vist que ells no tenen cap problema a posar-se d’acord; ho hem vist a Madrid, amb els nomenaments que està fent la senyora Ayuso, que no enganyen. Sánchez està posant en risc el govern de l’estat espanyol i la situació de les comunitats autònomes, com la nostra, que en aquests moments necessitem que hi haja un govern estable i que ens aprove uns pressuposts. Em pareix una manca de responsabilitat.
Posant el focus sobre Podem, l’altra part negociadora, considera que hauria sigut intel·ligent acceptar l’oferta de tres ministeris i una vicepresidència per a demostrar que, com va dir el diputat d’ERC Gabriel Rufián en el debat d’investidura, encara que fora des d’un espai humil, “eren millors” gestionant que el PSOE?
Les negociacions sempre tenen un estira-i-arronsa; això també ho veiem ací. La diferència que veig en aquesta negociació respecte al País Valencià és que ací teníem clar que ens posaríem d’acord perquè hi havia una voluntat de les tres forces polítiques per a arribar a acords. Però el senyor Pedro Sánchez no vol arribar a acords. Per això, tot el que està fent no té res a veure a arribar-hi: està en campanya electoral. Pensem, a més, que va vetar el candidat d’una força que ha tret vora 4 milions de vots. És com si Unides Podem diguera a Pedro Sánchez: “Investim, però a tu no”. Seria absurd però és el que ell va fer. I això era clarament perquè Unides Podem diguera que no.
Rosa Pérez Garijo: “Sánchez està posant en risc el govern de l’estat espanyol i la situació de les comunitats autònomes.” / DANIEL GARCÍA-SALA
Està convençuda, doncs, que Pedro Sánchez no vol arribar a un acord amb Unides Podem.
Sánchez ha fet determinats moviments amb l’objectiu de justificar que no s’arribara a l’acord. Si veritablement volguera arribar a un acord, tornaria a posar la proposta damunt la taula, com ocorre en qualsevol negociació: es mira quines coses queden pendents, on està la divergència… Quan hi ha ànim d’arribar a acords, al final s’hi arriba. Sánchez pensa que pot governar en solitari. I és totalment absurd, perquè vol un acord d’investidura, però amb qui aprovarà els pressuposts? O vol un vot d’investidura d’Unides Podem i després anar pactant amb Ciutadans i el Partit Popular? Nosaltres donem el suport a un president per a fer quines polítiques? Em pareix una irresponsabilitat molt gran.
Comparteix la reflexió de Mónica Oltra que, si fracassen les negociacions i anem a eleccions, haurien d’apartar-se els líders d’ambdues formacions?
Crec que això són reflexions que han de fer els seus partits i jo no diré què hauria de fer el PSOE o Podem. Diré el que considere dir d’Esquerra Unida, que és la meua força política. Però crec que he deixat clar que el senyor Pedro Sánchez no està jugant amb responsabilitat.
Situant-se en un escenari de noves eleccions, sona la possibilitat d’una coalició a l’esquerra del PSOE que involucre Esquerra Unida, Podem i Compromís per a arribar al parlament amb més força. Ho veu factible?
Seria desitjable. Recorde que en una roda de premsa el 30 d’abril [del 2018], en eixir d’una coordinadora, vaig dir que l’objectiu de cara a les autonòmiques era anar amb Compromís i Podem, reeditar la confluència ‘A la valenciana’. Això no va ser possible en l’àmbit autonòmic perquè Compromís en aquell moment no va voler reeditar-ho però nosaltres continuem en la mateixa línia. Res no ha canviat. Encara que allò desitjable de veres és que no hi haja repetició electoral; que formen govern, que es posen a governar i que facen política a l’estat espanyol i que ens deixen fer també política ací.
“Al País Valencià teníem clar que ens posaríem d’acord perquè hi havia una voluntat de les tres forces polítiques”, defensa la consellera. / DANIEL GARCÍA-SALA
Com assenyalava vosté, tot aquest bloqueig polític està suposant també un bloqueig financer que repercuteix en les autonomies, especialment ací. Creu que el govern valencià ha estat a l’altura a l’hora d’exigir el pagament d’aquests diners?
Pareix que les últimes setmanes sí que hi ha un compromís d’anar allà a parlar amb la senyora Montero, i espere que des del govern valencià siguem exigents amb el de l’estat espanyol perquè es facen aquests pagaments i que es force tot el possible dins de la legalitat. Si legalment no es pot, doncs no podrà ser, però caldrà fer tot el possible.
Si després de la reunió Ximo Puig i la ministra María Jesús Montero ixen dient que legalment no es pot fer res, la deixaria satisfeta aquesta explicació?
Crec que no cal rendir-se. Només hi ha una batalla que es perd, i és la que s’abandona.
Recentment el conseller Vicent Soler va renunciar al seu escó a les Corts per a dedicar-se a temps complet a la seua tasca al Consell…
La majoria de consellers són diputats. Només ha dimitit el senyor Soler i no crec que siga una decisió del PSPV perquè hi ha més consellers que són diputats; és una decisió que ha pres ell, una decisió personal. També ha dimitit el senyor Rubén [Martínez Dalmau] perquè té una incompatibilitat en Podem. Però no entenc per què se’m pregunta tant, la veritat. Potser Podem insisteix molt perquè si jo dimitisc, n’entra un seu… [riu] Però és compatible ser conseller i diputat i a nosaltres, a més, ens sembla positiu que els consellers siguen part de les Corts Valencianes.
Rosa Pérez Garijo: “No puc entendre que es plantegen unes altres eleccions amb el perill que puga guanyar la dreta.”/ DANIEL GARCÍA-SALA
La gran polèmica a principis de l’estiu va estar relacionada amb les accions del president Ximo Puig en una empresa mediàtica i l’operació de l’IVF. Per part de l’oposició va haver-hi moltes crítiques pel que fa als processos de transparència en aquesta operació. Ara que ja s’han calmat un poc les aigües, creu que s’ha gestionat bé la situació i que s’ha donat tota la informació i les explicacions necessàries des del primer moment?
Crec que fins i tot el president ha dit que no té cap problema d’anar a comparéixer a les Corts i explicar-ho. Crec que s’ha explicat des del primer moment i done per fet que tot està bé. No crec que algú es clave en aquest jardí si no ho té clar.
I més enllà dels aspectes legals, en el sentit ètic i estètic, quina imatge pot donar el fet que el president de la Generalitat tinga accions en un mitjà de comunicació?
Ell va explicar en el seu moment que això té un valor emocional per sobre d’altres aspectes.
Però també té un valor econòmic, a més que aquest mitjà rep publicitat institucional que depén de Presidència. Creu que es veuria de la mateixa manera si el president no fora periodista i la història de fons fora una altra?
Crec que és una qüestió més sentimental que cap altra cosa i que està tot bé. Si està bé o no èticament, és una cosa que ha de decidir ell. A mi, com a consellera de Transparència, el que em competeix és que tot siga transparent, i treballarem en aquesta línia. De fet, tindrem el cercador de publicitat institucional, que ja estava treballant-se d’abans i que s’està fent amb la col·laboració de Presidència sense cap problema. Això és el que em competeix a mi, la transparència d’aquesta publicitat institucional.
[Primera part de l’entrevista a Rosa Pérez Garijo: “Un país que té els cementeris i les cunetes plenes de fosses no té una democràcia plena”]
